Nou de la fama
Els nou valerosos o nou de la fama són nou personages històrics que varen ser considerats com els màxims representants del ideal de la cavalleria. Jacques de Longuyon va ser el primer en agrupar-los baix este nom en el seu Voeux du Paon / Vots del Pavón en 1312. Se'ls va estructurar en tres ternes, segons la seua religió, mostrant als millors cavallers del paganisme, el judaisme i el cristianisme. La seua elecció pronte es va convertir en un tema comú en la lliteratura i l'art de l'Edat Mija i va quedar establida en l'imagineria popular.
_Cr%C3%B3nica_del_triunfo_de_los_Nueve_de_la_Fama.png)
Repercussió
Ya en 1351, per eixemple, es documenta en Aragó un tapís sobre la Istoria Novem Militum, i en una carta de l'any 1356 Pedro IV es referix a un pany en el que apareixen les figures de «Juliol César, Héctor, Alejandro, Judas Macabeo, David, Josué, Carlomagno, Godofredo i el rei Arturo» i demana informació sobre ells al tesorer de la catedral de Girona.[1] En el córrer del temps, no obstant, tant el número com els noms dels famosos cavallers canvia, es reduïx o amplia a la conveniència o interessos de l'autor.
En el seu paródico llibre de cavalleries L'ingeniós fidalc Don Quixot de la Mancha, Miguel de Cervantes fa dir a Don Quixot: "Yo sigues qui soc. I sé que puc ser no només els dos que he dit, sino tots els dotze parells de França i encara tots els nou de la fama".
Personages
Els nou de la fama són:
De l'época pagana:
Dels temps del Antic Testament:
- Josué, conquistador de Canaán
- David, rei d'Israel
- Judas Macabeo, reconquistador de Jerusalem
Del periodo cristià:
- Rei Arturo
- Carlomagno
- Godofredo de Bouillón, un dels líders de la Primera Creuada
Vore també
Referències
- ↑ «El motiu dels «Nou de la Fama» en El Victorial i el poema dels Vots del Pavón». Atalaya. Revue d'Études Médiévales Romanes, num. 11. Consultat el 13 de maig de 2021.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nueve de la fama» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.