Els nou valerosos o nou de la fama són nou personages històrics que varen ser considerats com els màxims representants del ideal de la cavalleria. Jacques de Longuyon va ser el primer en agrupar-los baix este nom en el seu Voeux du Paon / Vots del Pavón en 1312. Se'ls va estructurar en tres ternes, segons la seua religió, mostrant als millors cavallers del paganisme, el judaisme i el cristianisme. La seua elecció pronte es va convertir en un tema comú en la lliteratura i l'art de l'Edat Mija i va quedar establida en l'imagineria popular.

Crònica del triumfo dels Nou de la Fama (Alcalà de Henares, 1585).

Repercussió

Ya en 1351, per eixemple, es documenta en Aragó un tapís sobre la Istoria Novem Militum, i en una carta de l'any 1356 Pedro IV es referix a un pany en el que apareixen les figures de «Juliol César, Héctor, Alejandro, Judas Macabeo, David, Josué, Carlomagno, Godofredo i el rei Arturo» i demana informació sobre ells al tesorer de la catedral de Girona.[1] En el córrer del temps, no obstant, tant el número com els noms dels famosos cavallers canvia, es reduïx o amplia a la conveniència o interessos de l'autor.

En el seu paródico llibre de cavalleries L'ingeniós fidalc Don Quixot de la Mancha, Miguel de Cervantes fa dir a Don Quixot: "Yo sigues qui soc. I sé que puc ser no només els dos que he dit, sino tots els dotze parells de França i encara tots els nou de la fama".

Personages

 
Escultures més antigues conegudes dels nou de la fama en l'antic ajuntament de Colónia (Alemània). D'esquerra a dreta apareixen Carlomagno, Arturo i Godofredo de Bouillón (els tres cristians), Juliol César, Héctor i Alejandro (els tres pagans), David, Josué i Judas Macabeo (els tres judeus).

Els nou de la fama són:

De l'época pagana:

Dels temps del Antic Testament:

Del periodo cristià:

Vore també

Referències

  1. ↑ «El motiu dels «Nou de la Fama» en El Victorial i el poema dels Vots del Pavón». Atalaya. Revue d'Études Médiévales Romanes, num. 11. Consultat el 13 de maig de 2021.


Referències