Notgeld
Notgeld (en alemà "diners d'emergència" o "diners de necessitat") va ser el nom donat al diners de necessitat emés en Alemània i Àustria en la finalitat d'enfrontar situacions de crisis econòmica, causades sobretot per l'hiperinflación ocorreguda despuix de la Primera Guerra Mundial.
En tant els Imperis Centrals havien emés gran cantitat de paper moneda, en la finalitat de solucionar les despeses de guerra, va sorgir una important hiperinflación en eixos països per l'abundància de circulant sense respal, emés per les autoritats governamentals del Reichsbank.
Pel destorbament econòmic causat per la hiperinflación, autoritats municipals varen estimular mecanismes de trueque en localitats menudes, pero degut a que l'expansió econòmica impedia prescindir totalment del diners, dits municipis varen emetre documents que, a semblança d'un val, podien ser usats com a mig d'intercanvi en un valor facial fix, reemplaçant a la moneda emesa pel govern central.
Estes emissions varen ser nomenades notgeld, i circulaven en chicotet volum, d'acort a les necessitats. Inicialment alguns municipis varen emetre el notgeld per un valor facial reduït, degut a que la primera "víctima" de l'inflació varen ser les monedes de metal, per lo que l'escassea d'estes va ser paliada en notgeld. Atres ajuntaments varen aprofitar l'emissió del notgeld per a agregar-li vinyetes colorides i pintoresques, de curt tiraje i de validea llimitada pel temps i lloc (algunes en data de venciment o només útils per a servicis públics), que varen ser malnomenades Serienscheine.
El notgeld estava respalat pels mateixos ajuntaments o per caixes d'aforro locals, i el seu us estava llimitat a la seua ciutat d'orige; en atres casos es llimitava la seua ocupació per mig de dates de venciment, o reduint les situacions a on eren acceptables com a mig de pagament. L'urgència econòmica va motivar que algunes cases comercials o empresas industrials emeteren els seus propis notgeld per a ser usats com a mig de pagament intern, respalats pels seus propis fondos, per la ràpida devaluación del diners.
El notgeld no era considerat pròpiament com diners de curs llegal, sino com un mig de pagament acceptat comunament dins d'un chicotet territori o davant una entitat específica, com un succedàneu del casi inservibles diners emesos pel govern central. Usualment el notgeld era emés en forma de paper moneda, pero algunes entitats varen emetre monedes de metal en quant va ser possible; atres formes de notgeld varen ser peces de cuiro, retazos de tela de cert valor (seda o lli), sagells postals, o inclusivament naïps.
Conforme l'hiperinflación alvançava en Alemània, les peces del notgeld varen escomençar a emetre's en valors facials cada volta més alts, per centenars, mills o fins a millons de marcs, i en paper cada volta més barat a fi d'aforrar costs. Quan a inicis de 1923 la hiperinflación semblava ya fòra de control, moltes peces de notgeld varen ser emeses sense valor dinerario, sino expressant cantitats de productes com blat, centeno, fusta, sucre, carbó, electricitat o inclusivament dólars d'EE. UU.. Estes emissions varen ser denominades en alemà Wertbeständige o "billets de valor fix".
Conforme la hiperinflación va ser extinguida en novembre de 1923 en l'entrada en vigència del Rentenmark, les peces de notgeld varen deixar d'usar-se paulatinament, i va cessar la seua acceptació pel públic, per lo que cap a l'any 1924 varen deixar de circular, a mida que el marc alemà recuperava el seu poder adquisitiu, lo que va acabar fent innecessari el notgeld.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Notgeld» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.