Una nebris o nébrida (del grec antic νεβρός, nebrós, "cérvol") és una pell d'animal, similar a una égida, que servix de vestimenta. En un principi era la vestimenta que utilisaven els caçadors prehistòrics i posteriorment es va utilisar com a atribut en el cult al deu Dioniso, adoptada pels seus seguidors en processons i cerimònies que se celebraven en el seu honor durant les celebracions llitúrgiques de les Dionisias.[1]

Ménade dansant, en una nebris de cervat sobre el muscle dret i un tirso en la seua mà dreta. Museu del Prat.
Erro al crear miniatura:
En el mosaic del Triumfo de Baco de Caesaraugusta es veu el deu Pa cobert en la nebris, davant del carro.

Generalment està feta de pell de cérvido (cérvol o gamo), pero pot ser també pell de pantera, cabra, gat cerval o rabosot. Se sol nugar sobre el muscle dret en les dos pates davanteres per a que puga cobrir la part esquerra del portador.

La nebris la pot dur el mateix Dioniso o be els seus companyers o els participants del cult: ménades, sàtirs, silenos o bacantes que celebraven les Dionisias, a voltes portant al temps un tirso. Des de l'época històrica fins al final de l'antiguetat, els servidors del cult de Dioniso la duyen. Pa i Artemisa són també a voltes representats duent la nebris. Els sacerdots de Ceres duyen també una nebris de cervat en els Misteris eleusinos.[2]

L'idea associada a esta penyora és la de l'animalitat de lo salvage o força vital desnugada pels moviments impetuosos d'una dansa frenètica en trance. En gots, escultura i atres arts menors com lucernas, que després passarien al món romà en el cult a Baco, es poden vore estes escenes i unes atres en Artemisa i ménades, a voltes acompanyats per cérvols i atres animals que cuiden, o a voltes perseguint-los, matant-los o adornant-se en els seus restants.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. James Yates. A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (ed.): «Nebris» (en anglés). Consultat el 12 de febrer de 2016.
  2. Charlton T. Lewis, Charres Short. A Latin Dictionary (ed.): «Nebris» (en anglés). Consultat el 12 de febrer de 2016.

Bibliografia

editar
  • Eurípides, Bacantes, 99, 125, 157, 790.
  • (1994).«Iconografia dionisíaca en lucernas de l'Hispania romana».21
  • Otto Keller: Tiere dones klassischen Altertums in kulturgeschichtlicher Beziehung. Georg Olms Verlag 2001, ISBN 978-3-487-09424-3, pp. 94, 149.


Referències

editar