El Neàrtic o Neoártico és una de les huit ecozones terrestres que dividixen la superfície de la Terra. La ecozona del Neàrtic cobrix la majoria de Norteamérica, incloent Groenlàndia i les montanyes de Mèxic. Per un atre costat, Mèxic meridional, la Florida meridional, Amèrica Central i les illes del Carib són part de la ecozona Neotropical, junt en Sudamèrica.

Neàrtic i les seues subdivisions

Biorregiones

 
Ecozona del Neàrtic.

El Neàrtic es subdivide en quatre biorregiones:

Història

Encara que Norteamérica i Sudamèrica actualment estan conectades pel istme de Panamà, abdós continents varen estar separats durant prop de 180 millons d'anys, desenrollant-se linajes molt diversos de plantes i animals. Quan l'antic supercontinent de Pangea es va fracturar en dos fa prop de 180 millons d'anys, Norteamérica seguia unida a Euràsia com a part del supercontinent de Laurasia, mentres que Sudamèrica era part del supercontinent de Gondwana. Norteamérica es va separar més avant d'Eurasia; des de llavors Norteamérica va estar unida per ponts de terra a Àsia i a Sudamèrica, lo que va permetre un intercanvi d'espècies de plantes i animals entre els continents: el gran intercanvi americà.

Un pont de terra anterior, a través de l'estret de Bering, entre Àsia i Norteamérica, va permetre que moltes plantes i animals es mogueren entre estos continents, i la ecozona Neàrtic compartix moltes plantes i animals en el Paleàrtic. Les dos ecozonas s'inclouen a voltes en una sola ecozona (Holártico).

Molts animals grans (o megafauna), incloent cavalls, camellos, mamuts, mastodonts, pereosos de terra, tigres dents de sabre (Smilodon), l'orso jagant de cara curta (Arctodus simius), i el guepardo, varen aplegar a estar extints en Norteamérica al final de l'época del Pleistocé (edats de gèl); al mateix temps va aparéixer la primera evidència de sers humans; a este acontenyiment se li crida l'extinció de l'Holocé. Es creïa prèviament que les extincions de la megafauna varen ser causades pels canvis del clima, pero molts científics ara creuen que mentres que el canvi del clima va contribuir a estes extincions, la causa primària era la caça per part dels sers humans nouvinguts o, en el cas d'alguns depredadors grans, l'extinció va ser el resultat de que els assuts varen aplegar a ser molt escasses. El bisont americà (Bison bison), l'orso pardo o orso Grizzly (Ursus arctos), el wapití (Cervus canadensis) i el cervo roig (Cervus elaphus) varen entrar en Norteamérica al voltant del mateix temps que els primers sers humans, i varen ampliar ràpidament la seua distribució a les casetes ecològiques que varen quedar buits per la recent extinció de la megafauna nortamericana.