Morano Cálabro és una comuna de 4963 habitants ubicada en la Província de Cosenza, en la regió de Calàbria (Itàlia).

Es troba recostada sobre un tossal adjacent al mont Pollino.

Posseïx diverses iglésies i un monasterio.

Té un Museu de l'Agricultura i de la Ganaderia, fundat pel professor d'Història Francesco Mainieri (fill).

  • [ˌmoˈraːno ˈkaːlabro] en la pròpia pronunciació moranesa
  • Murenu ([ˌmuˈrɛːnu]) en dialecto grecocalabrés.

Era antigua

Està edificada en les ales i el morro del cerro Polino, i en la seua punta està el Castello Normanno (‘castell normando’), catalogat per la Unesco per a reconstruir.

El topònim latino Muranum apareix per primera volta en una pedra miliaria (fita que marcava una distància de 1000 passos) del II a. C., en l'época del Imperio romano).

En el Lapis Pólae (de Cayo Asinio Polión, el caseriu de Muranum apareix mencionat com una estació de la Regio-Capuam (antiga via consular romana en la regió capuana), coneguda més comunament com vía Popilia-vía Annia.

El poeta Ovidio (43 a. C. - 17 d. C.) va cantar a l'actual riera Coscile (en eixa época cridat riu Sýbaris):

Cratis ―et-hinc― Sýbaris vestris conterminus oris
En las orillas ―y aquí y allá― de la Síbaris tuya, hacen que sus bocas
electro símiles faciunt auroqüe capillos.
parezcan de ámbar, y sus cabellos, de oro.

Més vesprada apareix en el cridat Itinerari de Antonino (II d. C.).

En la Tábula peutingeriana, realisada pel diplomàtic i humaniste alemà Konrad Peutinger (1465-1547), el poble apareix en el nom de Summuranum.

En el cim del tossal a on s'empina Morano, des d'esta época romana existixen les ruïnes d'una fortificación.

Edad Media

Cap a l'any 1000, els normandos (vikingos cristianizados) varen arribar a Calàbria des de Sicília (i potser també des del nort, per terra, a través de tota la península italiana). En l'época normanda (1100-1200), sobre les ruïnes del fort romà, es va edificar el núcleu originari d'un castell, ara cridat Castelo Normanno (‘castell normando’), que la Unesco ha catalogat per a reconstruir.

En la Edad Media, Morano va ser feu de Apolonio Morano, fill de Fasanella i de Antonello Fuscaldo.

Entre 1515 i 1545, Sanseverino vaig donar Bisignano (senyor feudal de Morano) va ampliar el castell normando.

En 1614, el príncip Spinelli de Scalea va comprar el castell, i la seua família va ser la seua propietària fins a 1806.

Era contemporánea

En juny de 1863, per decret del rei italià Víctor Manuel II, a Morano se li va agregar l'adjectiu Cálabro (‘calabrés’) per a distinguir-ho de la ciutat de Morano sul Po.

L'emigració en el XIX, deguda a l'empobriment de la regió davant l'obertura del Canal de Suez, en 1869, en importacions més barates, aixina com despuix d'abdós guerres mundials, va fer que la seua cantitat d'habitants disminuïra a menys de la mitat.

Focs de moraneses en Llatinoamèrica són:

En 2003 Morano va rebre la “Bandiera Arancione” (bandera anaranjada) del Touring Club Italiano, i en el mateix any va passar a formar part de la llista de «els «pobles més bells d'Itàlia».

Pueblos

  • Campotenese, a 1000 m s. n. m. (Morano està a 694 m d'altitut) i a una distància de 12 km del poble principal. Ací es va realisar en 1980 l'undècima etapa del Regrés a Itàlia, que va véncer el ciclista Gianbattista Baronchelli.

Fiesta de la Bandera

El 20 de maig de 1996 es reinstala l'històric acontenyiment, 150 anys despuix de la seua abolició. Il Chiricòcolo és una publicació local que tracta sobre esta festa.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 8282 9223 9974 6596 5743 5892 5182 5328 5287 5180 5108 5116 4995 4966
Font ISTAT

Sitios externos