Monasteri de Sant Benito (Riu de Janeiro)
El Monasteri de Sant Benito (en portugués Mosteiro de São Bento) és un històric monasteri localisat en el morro de Sant Benito, en el centre de la ciutat de Riu de Janeiro, en Brasil. És un dels principals monuments d'art colonial de la ciutat i del país. Es troba front a l'illa de la Cobres i en els voltants de la plaça Mauá.
Història
El Monasteri de Sant Benito de Riu de Janeiro va ser fundat per monges benedictinos que varen aplegar a Baïa en 1590. Els terrenys li'ls donaron els nobles Manoel de Brito i el seu fill Diogo de Brito de Lacerda i incloïen l'actual incloïa l'actual morro de Sant Benito.[1]
Els recursos financers per a la construcció de l'actual edifici varen vindre de la renda obtinguda per la producció de canya de sucre en les incontables propietats que els monges varen rebre, a través de donacions, en l'interior de la Capitania de Riu de Janeiro, especialment en les regions de Nova Iguaçu i Campos dels Goytacazes.
La construcció del monasteri va ser eixecutat per esclaus. Les pedres utilisades com a matèria primera varen ser provinents del morro de la Viuda, en l'actual barri del Flamengo.[2] Els plans de l'edifici varen ser traçats en 1617 per l'ingenier militar portugués Francisco Fredes de Mesquita, segons l'estètica maneirista vigent en Portugal en aquell periodo.
Les obres solament varen començar fins a 1633. El proyecte original va ser alterat, durant la construcció, per l'arquitecte Frei Bernardo de Sant Benito Correja de Souza i l'iglésia va passar d'una a contar en tres naus. El monasteri anexe a l'iglésia solament va ser conclós en 1755, en la construcció del claustre, proyectat per l'ingenier militar José Fernandes Pinte Alpoim.
Arquitectura
La frontera del proyecte original és manierista, en un cos central en tres arcs d'entrada i un frontón triangular. Dos torres coronades per pináculos piramidals flanquegen l'entrada. Passant els arcs d'entrada es troba una galilé en rajoletas i portones de ferro de el XIX.
Interior
L'interior de l'iglésia és riquíssim, totalment forrat en talla dorada que va de l'estil barroc de fins de el XVII al rococó de la segona mitat de el XVIII. El primer escultor actiu en l'iglésia va ser el monge portugués Frei Dumenge de la Conceição que va dissenyar i esculpió part de la talla de la nau i l'àbsit (el de la capella va ser substituïda despuix). Conte a la seua volta en estàtues de Sant Benito i de Santa Escolàstica i, en altar de l'iglésia, nostra Senyora del Mont Serreado (patrona de l'iglésia), entre unes atres.
Entre 1789 i 1800, va treballar, en l'iglésia, un dels grans escultors del rococó de Riu de Janeiro, Inácio Ferreira Pinte. Este rehízo l'àbsit (1787 - 1794), preservant, no obstant, detalls anteriors, com les pantalles sobre la vida de sants benedictinos, les quals havien segut pintades entre 1676 i 1684 pel monge alemà Ricardo del Pilar.
La bella capella rococó del Santíssim Sacrament (1795 - 1800) és també obra de Inácio. Els lampadaris junt a l'àbsit varen ser proyectats i eixecutats entre 1781 i 1783 per Valentim dona Fonseca i Silva (el Mestre Valentim). En la sacristia del monasteri, està l'òpera primera del pintor Frei Ricardo, una pantalla representant el Senyor dels Martiris, pintada prop de 1690.
Dins de l'iglésia, existixen, encara, sèt capelles laterals de la germandat: la de La nostra Senyora de la Conceição, la de Sò Lourenço, la de Santa Gertrudes, la de Sò Brás, la de Sò Caetano, la de La nostra Senyora del Pilar i la de Sant Amaro.
Referències
Vore també
Enllaços externs
- Pàgina oficial do Monasteri (en portugués)(en portugués)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monasterio de San Benito (Río de Janeiro)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.