Microcerculus marginatus
El cucarachero rossinyol meridional (Microcerculus marginatus),[1] també denominat chochín rossinyol meridional (en Equador), sotorrey-rossinyol meridional (en Panamà), colchonero rossinyol, cucarachero de pit escamoso (en Perú), cucarachero rossinyol (en Colòmbia i Veneçuela) o ratona cholincillo,[2] és una espècie d'au passeriforme de la família Troglodytidae, pertanyent al gènero Microcerculus. És natiu de l'est d'Amèrica Central i del noroest i centre nort d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat
Es distribuïx de forma disjunta, des del centre de Costa Rica, per Panamà, nort i oest de Colòmbia, extrem noroest de Veneçuela fins a l'oest d'Equador, a occident dels Andes; des de la cordillera de la Costa del nort de Veneçuela, cap al sur a orient dels Andes, per l'est i sur de Colòmbia, este d'Equador, este de Perú, oest i sur de l'Amazònia brasilera, fins al nort i centre de Bolívia.[3]
La densitat de la població d'esta espècie sol ser prou baixa, pero l'espècie sembla estar ben distribuïda en gran part de la seua àrea de distribució en les seues hàbitats naturals: els nivells més baixos del bosc tropical dens i humit. Registrada des del nivell de la mar fins als 1700 m d'altitut en Costa Rica, fins a 1400 m en Colòmbia i fins a 1800 m en Veneçuela.[3]
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie M. marginatus va ser descrita per primera volta pel zoòlec britànic Philip Lutley Sclater en 1855 baix el nom científic Heterocnemis marginata; la seua localitat tipos és: «Bogotà, Colòmbia».[2]
Etimologia
El nom genèric masculí Microcerculus es compon de les paraules del grec «mikros» que significa ‘menut’ i «kerkos» que significa ‘coa’; i el nom de l'espècie «marginatus» en llatí significa ‘vorejat’, ‘marginat’.[4]
Taxonomia
En el passat, l'espècie Microcerculus philomela va ser tractada com una subespècie de la present, pero es va aplegar a la conclusió de que podien distinguir-se fàcilment dos poblacions, basant-se en les diferències de vocalicació, de plomall i la morfometria. La subespècie luscinia és considerada per algunes autoritats com una espècie separada; té el pit més gris i és moderadament divergent en la seua veu més aguda, pero es necessiten més treballs per a establir un diagnòstic complet.[3]
Subespècies
Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[5] es reconeixen sis subespècies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Grup monotípic luscinia:
- Grup politípico taeniatus/occidentalis:
- Microcerculus marginatus taeniatus Salvin, 1881 – zona tropical de l'oest d'Equador,
- Microcerculus marginatus occidentalis Hellmayr, 1906 – oest de Colòmbia i noroest d'Equador.
- Grup politípico marginatus:
- Microcerculus marginatus corrasus Bangs, 1902 – regió de Santa Marta en el nort de Colòmbia.
- Microcerculus marginatus squamulatus (P.L. Sclater & Salvin), 1875 – nort de Colòmbia (llevat Santa Marta) i montanyes del noroest i nort de Veneçuela (a l'est en la cordillera de la Costa fins al Districte Federal).
- Microcerculus marginatus marginatus (P.L Sclater), 1855 – Amazònia occidental, des de l'est d'Equador, este de Colòmbia i sur de Veneçuela (suroest d'Amazones) cap al sur a l'est de Perú, oest i centre de Brasil (est, sur d'Amazones, fins a Maranhão) i nort i nordest de Bolívia.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2005). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1256.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Dècima part: Orde Passeriformes, Famílies Campephagidae a Turdidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 52 (2): 389-398. ISSN 0570-7358. Consultat el .
- ↑ 2,0 2,1 Cucarachero rossinyol meridional Microcerculus marginatus (Sclater, PL, 1855) en Avibase. Consultat el 19 de setembre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Microcerculus marginatus en Birds of the World.
- ↑ Jobling, J.A. (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Microcerculus p. 253; marginatus p. 241»
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.