Lluís Revest
| Lluís Revest Corzo | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador, escritor i croniste | ||
| Naiximent: | 1892 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1963 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Lluís Revest Corzo (Valéncia, 1892 - † Castelló, 1963) fon un historiador, escritor en llengua valenciana, archiver i croniste oficial de la ciutat de Castelló.
BiografiaEditar
A pesar de nàixer en la ciutat de Valéncia, se va traslladar de ben chicotet a Castelló. Estudià Filosofia i Lletres, branca d'Història, en l'Universitat de Valéncia, on va ser ajudant de l'archiver de la Catedral de Valéncia, Roc Chabás. En tornar a Castelló va començar a interessar-se per la difusió de la llengua i cultura valencianes, començant a impartir classes de gramàtica valenciana en el Cassino dels Artesans.
Junt en Ángel Sánchez Gozalbo, Gaeta Huguet i Breva, Joan Carbó Doménech i Salvador Guinot Vilar, fon un dels fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC). En fundar-se la SCC es va fer càrrec de l'estudi de les Cartes Pobles, pel seu coneiximent de les llengües clàssiques. Ben pronte, i fins a la seua mort, passaria a ocupar la secretaria de la Societat.
La seua tasca d'erudit va trobar difusió en diferents revistes científiques —sobretot en el bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura (BSCC)— sense oblidar les tasques de divulgació en prensa.
Fon bibliotecari de la Biblioteca Provincial de Castelló. En l'any 1929 fon nomenat archiver municipal, i en 1944, en morir Salvador Guinot, fon nomenat croniste de la ciutat.
Professor de Lletres en l'Institut Francesc Ribalta de Castelló des de l'any 1917 i de Filosofia de 1948 a 1959.
Lluís Revest fon discípul del patriarca castellonenc Gaeta Huguet i Breva.
Lluís Revest fon l'autor de la lletra dels goigs a la Mare de Deu del Lledó que encara es canten en la seua Basílica.
Entre les seues obres destaca: La Llengua Valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (Castelló, 1930) a on demostra grans coneiximents llingüístics.
ObraEditar
- Madona Sancta Maria del Lledó. Notas Trecentistas (1924), reeditat en 1982 per la Real Confraria de Lledó.
- Aportación a la bibliografía de Mossén Betí
- La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 (1930)
- Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos(1947)
- La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (Societat Castellonenca de Cultura (SCC). Castelló, 1930)
- Castellón y los venecianos
- La ermita de Santa Magdalena
- Libre d'Ordinacions de la Vila de Castelló de la Plana (1959)
També realisà estudis sobre els temples de Sant Agustí, l'Iglésia Major de Santa Maria i el Convent de les monges clarises de Castelló.
Goigs a la Mare de Deu del LledóEditar
Del poble de Castelló
sigau llum i auxiliadora,
de l'amor nostre Senyora
Mare de Deu del Lledó. (tornada)
Sou l'hort tancat ahon creixia
la flor del Déu humanat;
de la eterna Caritat
sou la Esposa ¡oh verge pia!
Vós sola en la Concepció
sou de l'infern triunfadora, (tornada)
Sou clar estrel, llum i guía
que mostra'l port a la nau;
sou l'arc-iris de la pau
¡oh Santa Verge Maria!
Sou la dorada Mansió
en que Deu complagut mora, (tornada)
D'amor puríssim la mel
en Vós trobem dolça Mare;
sou l'escut qui nos ampare
i sou la porta del Cel.
Sou de Deu la bendició,
Sou del día etern l'aurora, (tornada)
Del vostre amor un cantar
és tota la nostra historia;
Castelló ha begut sa glòria
ací al peu del vostre altar.
Es la vostra protección
de sa grandea penyora, (tornada)
Vostra santa mà deté
de Deu la justa vengança;
Vós sou la nostra esperança
i el sol de la nostra Fe.
Sou bàlsem i curació
del qui vostre auxili implora, (tornada)
A la plan beneïx
vostra mà, i del vostre amor
és un cantar cada flor
que'n esta terra florix.
Sancera la creació
vos diu ací triunfadora, (tornada)
¡Doneu vostre amor en signe
de salvació als vostres fills!
¡Trobe en Vós en los perills
tot home auxili benigne!
Trobe oìt tota oració
i conhort tot lo qui plora, (tornada)
Per a tota enfermetat
sigau Vós la medicina;
¡oh sanadora piscina
de la lepra del pecat!
¡Trobe en Vós consolació
lo cor qui del Cel s'anyora! (tornada)
Protegiu los nostres camps,
beneiu la nostra terra,
aparteu d'ací la guerra,
la fam, la pesta i los llamps.
Tot treball honrat i bo
trobe en Vós sa protectora, (tornada)
En Vós valor lo soldat
trobe, i lo qui estudia ciencia,
trobe el pobre en Vos paciencia
i vega el ric Caritat.
Trobe'l sacerdot la unció
de nostra fe defensora, (tornada)
Beneiu nostra alegria,
consoleu nostra tristor
i sempre del vostre amor
ompliu-nos, Verge María.
Tingam vostra protección
ara i de la mort a l'hora, (tornada)
Del poble de Castelló
sigau llum i auxiliadora,
de l'amor nostre Senyora
Mare de Deu del Lledó.
Títul: "Goigs en lloança de la Mare de Deu del Lledó"
Lletra: Lluís Revest i Corzo
Música: Vicent Ripollés i Pérez (Canonge de Valéncia i fill de Castelló)
CitesEditar
- Escrivia Lluís Revest (en un artícul del Bolletí de la Castellonenca) a la mort de Gaetà Huguet i Breva, estes paraules:
- En Josep Maria Guinot, escrivia, en l'any 1988, en el periòdic Las Provincias lo següent:
Colege i carrer en CastellóEditar
Un colege i un carrer de la ciutat de Castelló portaven el seu nom fins a finals de l'any 2022. L'ajuntament de Castelló governat per la coalició PSPV-PSOE, Compromís i Podem -Pacte del Grau-, decidí canviar alguns noms de carrers i coleges basant-se en la Llei de Memòria Democràtica (Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica):
De este modo, el colegio de la calle Vilavella se llama ahora CEIP Enriqueta Agut, según resolución de la Conselleria de Cultura. Enriqueta Agut fue maestra, secretaria de la Agrupación Femenina de Izquierda Republicana y de la Agrupación de Mujeres Antifascistas y formó parte de la redacción de la revista Pasionaria. Se exilió a Francia y, posteriormente, a México pero regresó a España en 1986. Después, volvió al país sudamericano, donde falleció en 1998. En el 2016, el Ayuntamiento de València le dedicó una calle.
El nuevo nombre contaba con el beneplácito del consejo escolar del centro para «cumplir con la reparación de la memoria histórica de las mujeres borradas», indicaron desde este organismo.
Revest, que fue cronista de la capital de la Plana, se queda también sin la calle a la que da nombre, que pasará a llamarse Padre Ricardo. El motivo, según un informe elaborado desde el Ayuntamiento, es su participación en depuraciones durante el franquismo.ReferènciesEditar
- Figuras de la historia de Lledó. Ilmo. Sr. Don Luis Revest Corzo. Autor de la letra de los Gozos a la "Mare de Déu" (Revista Lledó Basílica, Castelló, Abril-Mayo 1983).