Lambrusco és una varietat de raïm a partir de la qual s'elabora el va vindre italià del mateix nom. Abdós són originaris de quatre zones en Emilia-Romaña i una en Lombardía, situades principalment al voltant de les províncies centrals de Mòdena, Parma, Reggio Emilia i Mantua. L'us d'este raïm en l'indústria vitivinícola és de llarga data: existix evidència arqueològica de que els etruscs la cultivaven[1] i, en l'época romana, era molt apreciada per la seua productivitat i alt rendiment. Catón el Vell va senyalar que en la producció de dos terços d'un acre es podia fer vi suficient com per a omplir 300 ánforas.[2]

Lambrusco
Botella de Lambrusco Rosat.

Entre els vins elaborats en este raïm, els més valorats són els tinto espumosos i frizzantes (llaugerament efervescentes) pensats per a beure's jóvens. Procedixen d'una de les huit regions de Lambrusco en denominazione vaig donar origine controllata (DOC): Colli vaig donar Parma Lambrusco, Lambrusco Grasparossa Castelvetro, Lambrusco vaig donar Sorbara, Lambrusco Salamino vaig donar Santa Croce, Reggiano Lambrusco, Colli vaig donar Scandiano i Canossa Lambrusco, Mòdena Lambrusco, i Lambrusco Mantovano. En les décades de 1970 i 1980, el Lambrusco dolç va ser el vi importat més venut en Estats Units.[3] En eixa época, també es produïa lambrusco blanc i rosat acurtant el periodo de contacte dels hollejos en el most.[1]

Raïm

 
Efervescència en un got de «Lambrusco Grasparossa vaig donar Castelvetro».

Les sis varietats de raïm més comuns són Lambrusco Grasparossa, Lambrusco Maestri, Lambrusco Marani, Lambrusco Montericco, Lambrusco Salamino i Lambrusco Sorbara. Totes estos diversos raïms Lambrusco són originàries d'Emilia. La majoria dels Lambruscos són produïts a partir de raïms d'una varietat de Lambrusco i adicionalment es mescla a sovint en atres raïms de mescla específiques (max 15%.): tals com Ancellotta (per color), Marzemino, Malbo Gentile, Cabernet Sauvignon (per al cos i estructura), i uns atres. Les vinyes estan podades a sovint molt per damunt del sol per a evitar el desenroll de mildiu. El raïm en sí no és molt dolç, pero moltes de les versions comercials de Lambrusco són endulzadas per mig de fermentació parcial o en l'adició de most concentrat rectificat. Quan no hi ha fermentació dolça, el raïm Lambrusco és capaç de produir un vi sec excelent, en notes de fraula i un acabament llaugerament amarc.[4]

A finals de el XX, els ampelógrafos havien identificat més de 60 varietats de Lambrusco repartides per tota Itàlia, incloent Piemont, Sicília i el Véneto.[1] La varietat més plantada és el Lambrusco Salamino.[2]

Vi italià

 
Un got de Lambrusco

Hui en dia, hi ha varis nivells de sequetat/dolçor, incloent secco (sec), amabile (semiseco/dolç) i dolce (molt dolç). Dolç Lambrusco es va fer molt popular en els Estats Units a finals dels anys 1970 i 1980, alcançant un màxim de més de 13 millons de caixes exportades al país en 1985. El vi es caracterisa per alts sabors d'acidea i bayas. Molts dels vins que ara s'exporten als Estats Units inclouen una mescla de Lambruscos dels diferents DOCs i es venen baix la Indicazione Geografica Tipica (IGT) designació Emilia.[3]


El vi rara volta es fa en un estil «champagne» (metodo classico). Es fa normalment en el procés charmat, a on es porta a terme una segona fermentació en un tanc presurizado.[5]

Regions vinícoles

  • Lambrusco Grasparossa vaig donar Castelvetro: La regió productora de vi més chicoteta ubicada al sur de la ciutat de Mòdena, d'a on procedix el Grasparossa, que es compon del 85% de vi i que requerix DOC. El vi d'esta regió és típicament sec, en una coloració roig púrpura profunda.[3] Grasparossa produïx el Lambrusco més tánico.[1] Esta varietat de Lambrusco posseïx reconeiximent com Designació d'Orige Protegida (PDO) dins de l'Unió Europea des de 1973 i a nivell internacional com a denominació d'orige conforme al sistema de Lisboa, des de 2015.[6][7]
  • Lambrusco Mantovano: L'única regió productora de Lambrusco fòra d'Emilia Romagna és la regió de Lombardía. Este estil és típicament sec pero alguns estils semisecos també es fan.[8]
  • Lambrusco Reggiano- La regió de major producció de Lambrusco i la font de la major part dels vins designats per a exportació de DOC. Les 4 raïms Lambrusco que es poden utilisar són Maestri, Marani, Montericco, i Salamino. Fins a un 15% de raïms Ancellotta estan permeses en DOC també. Les versions dolces del vi estan típicament en el cos llauger d'estil frizzante mentres que els vins més secs són de color més obscur.[3]
  • Lambrusco Salamino vaig donar Santa Croce: Situat 7 (11 km) a l'oest del llogaret Sorbara, els vins d'esta regió deuen estar compost per a lo manco el 90% del Salamino local. Els vins són típicament de color clar i el cos en un estil frizzante sent abdós en estils semidulces i secs.[3] La varietat deu el seu nom a la semblança de les arracades de raïms a una salchicha de salami.[4] Esta varietat de Lambrusco posseïx reconeiximent com Designació d'Orige Protegida (PDO) dins de l'Unió Europea des de 1973 i a nivell internacional com a denominació d'orige conforme al sistema de Lisboa, des de 2015.[9][10]
  • Lambrusco vaig donar Sorbara: Ubicat al nort de Mòdena, prop del poble de Sorbara, Sorbara és considerada generalment com el productor de la majoria de vins fragants d'alta calitat. Té algunes similituts en el Lambrusco Salamino pero produïx un vi més obscur. El color pot variar d'un rubí a un to púrpura. En esta regió vinícola sol Sorbara i Salamino estan permesos en la DOC, a lo manco el 60% necessita ser Sorbara.[3] Les varietats Salamino i Sorbara tendixen a produir els vins més àcits. Una de les raons per la que Sorbara tendix a produir el Lambrusco de major calitat és la tendència de la vinya per a deixar les seues flors, que reduïx els rendiments de fruta i sabors concentrats.[1] Esta varietat posseïx reconeiximent com Designació d'Orige Protegida (PDO) dins de l'Unió Europea des de 1973 i a nivell internacional com a denominació d'orige conforme al sistema de Lisboa, des de 2015.[11][12]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Robinson, J. (1986). Vines, Grapes & Wines. Mitchell Beazley. p. 212. ISBN 1-85732-999-6
  2. ↑ 2,0 2,1 J. Robinson, ed. (2006). The Oxford Companion to Wine. Oxford University Press. pp. 388-389. ISBN 0-19-860990-6
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Ewing-Mulligan, M.; McCarthy, E. (2001). Italian Wines for Dummies. Hungry Minds. pp. 101-103. ISBN 0-7645-5355-0
  4. ↑ 4,0 4,1 Clarke, Oz (2001). Encyclopedia of Grapes. Harcourt Books. p. 116. ISBN 0-15-100714-4
  5. ↑ MacNeil, K. (2001). The Wine Bible. Workman Publishing. pp. 399—400. ISBN 1-56305-434-5
  6. ↑ «eAmbrosia - Lambrusco Grasparossa vaig donar Castelvetro». European Comission. Consultat el 2023-08-12.
  7. ↑ Organisació Mundial de la Propietat Intelectual. «Lisbon Express - (AO 1008) LAMBRUSCO GRASPAROSSA DI CASTELVETRO». Lisbon Express. Consultat el 2023-08-12.
  8. ↑ Ewing-Mulligan, M.; McCarthy, E. (2001). Italian Wines for Dummies. Hungry Minds. p. 99. ISBN 0-7645-5355-0
  9. ↑ «eAmbrosia - Lambrusco Salamino vaig donar Santa Croce». European Comission. Consultat el 2023-08-12.
  10. ↑ Organisació Mundial de la Propietat Intelectual. «Lisbon Express - (AO 1004) LAMBRUSCO SALAMINO DI SANTA CROCE». Lisbon Express. Consultat el 2023-08-12.
  11. ↑ «eAmbrosia - Lambrusco vaig donar Sorbara». European Comission. Consultat el 2023-08-12.
  12. ↑ Organisació Mundial de la Propietat Intelectual. «Lisbon Express - (AO 1006) LAMBRUSCO DI SORBARA». Lisbon Express. Consultat el 2023-08-12.