Laca
La laca[1] és un terme relativament imprecís per a referir-se a un líquit de terminació de fusta de color clar o coloreado que se seca per mig d'evaporament del dissolvent. A sovint també és un procés de curat o revestiment que produïx un acabament superficial dur i durador. Generalment s'elabora a partir de resina extreta d'arbres i ceres i s'utilisa des de l'antiguetat.[2]

Dit acabament pot ser tant ultra mat fins a altament reflejante, i pot ser polit si es desija. L'expressió també s'utilisa per a «pintura laca», que per lo general fa referència a una pintura que se seca donant lloc a una superfície per lo general dura i plana.
L'orige del terme en espanyol prové de l'àrap hispà lákk, este de l'àrap lakk, este del persa lāk, i este del sànscrit laksha, que ya apareix en el Atharvaveda, de fins de l'II mileni a. C.[3] Potser es relacione en el sànscrit lakshá (el número 100 000), potser en referència a la gran cantitat d'insectes semblats a la cochinilla (Laccifer lacca —Coccoidea—) que en les seues picadures fan que este tipo d'arbre en l'Índia i zones veïnes exude esta substància resinosa, traslúcida, trencadiça i rojosa.[4] Dita secreció es troba pegada a les branques que es reproduïx de la planta invadida, i en ella està tancat l'insecte durant casi tota la seua vida. Una volta recolectada, mòlta i cuita en atres resines i minerals, es convertix en goma laca, usada en barnices (transparents o coloreados), tinto, lacres, adhesius, etc. <!-- En In terms of modern products, lac-based finishes llaure referred to as shellac, while lacquer refers to other polymers dissolved in volatile organic compounds (VOCs), such as nitrocellulose, and later acrylic compounds dissolved in lacquer thinner, a mixture of several solvents typically containing butyl acetate and xylene or toluene. While both lacquer and shellac llaure traditional finishes, lacquer is more durable than shellac. -->
Laca en Japó i China
La llacor de l'arbre de laca, en l'actualitat denominada «laca a pur d'urushiol» ha segut utilisada tradicionalment en Japó i China. Degut a que la substància és venenosa al tacte fins que se seca, el seu us ha estat en mans exclusives d'artesans degudament formats.
La llacor, càustica i tòxica, és extreta del tronc per a produir laca. Es procedix fent de 5 a 10 incisions horisontals en els arbres de 10 anys d'edat i recolectant la llacor groc-grisácea que emergix d'elles. S'obtenen aproximadament 250 milílitros a l'any de cada arbre. Esta llacor és coneguda com urushi. La llacor és llavors filtrada, calfada i opcionalmente coloreada abans d'aplicar-la sobre l'objecte que es va a lacar. Despuix d'aplicar-la es conserva l'objecte en una cambra humida i càlida de 12 a 24 hores o s'introduïx en un forn a 400 °C durant una hora, per a que l'urushiol seque polimerizando per a formar un acabament transparent, dur i resistent a l'aigua.
En el seu estat líquit, el urushi pot causar sérios irritament, tant per contacte com pels seus vapors. Una volta endurit, les reaccions són poc comunes pero possibles.
Els productes coberts en urushi són reconeixibles per un acabament extremadament perdurable i lustroso. La laca urushi té més aplicacions de les que ací s'exponen, pero els elements més comuns són utensilis per a la taula com a plats, bols, coberts, palillos, copes i gots; instruments musicals com a flautes shakuhachi i tambors taiko; plomes estilográficas; joyeria i arcs yumi. Hi ha varis tipos de lacado en urushi, encapçalant la llista el Wajima-nuri, procedent de la ciutat de Wajima i característic per utilisar lli com a estructura reforzante en els lacados. El roig cinabre està molt ben considerat, a pesar del seu contingut de mercuri, que per inhalació pot favorir l'enverinament per mercuri en habitacions mal ventilades. El urushi natural sense pigment és marró obscur, pero els colors més comuns per als acabaments de laca són el negre i el roig, procedents de pigments en pols de ferro i òxit fèrric, respectivament. El urushi s'aplica en pinzell o brocha i es deixa secar en un ambient càlit i humit o en forn.
Barnices a l'alcohol
Es tracta de resines sintètiques o naturals que es dissolen en alcohol i que se sequen per evaporament ràpida del dissolvent i a sovint conten en un procés de curat que produïx un acabament de durea, en un aspecte que va des del lluentor al mat. En ocasions pot requerir un poliment.
Les resines usades comunament són gomes lacas, dammar i sandáraca (resines blanes), colofonia i resines formofenólicas. Com a solvents s'utilisen l'alcohol etílic i el metílico. Són de secat ràpit, amprant-se per a protegir fustes, panels, etc., aplicant una película incolora i lluenta.
Vore també
Notes
- ↑
- ↑ «Urushi: All You Need to Know About Japanese Lacquer» (en en-us). Japan Objects (2020-06-05). Consultat el 2024-01-02.
- ↑ Véase la entrada लाक्षा lākshā, en la primera mitad de la tercera columna de la pág. 899 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo británico Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».