Jizi
Jizi o Qizi o kizi (Gija o Kija en coreà)[1] va ser un sabio chinenc semi-llegendari que es diu que va governar la Gija Joseon en el sigle XI a. C. Els primers documents chinencs com el Lliure de Documents i els Anals de Bambú ho varen descriure com un parent virtuós del últim rei de la dinastia Shang, que va ser castigat per protestar en el rei. En acabant de que Shang va ser derrocat per Zhou en la década de 1040 a. C., supostament va donar consells polítics al Rei Wu,[2] el primer rei Zhou. Texts chinencs de la dinastia Han (206 aC &x2013; 220 dC) en avant va afirmar que el rei Wu li va donar l'usufructe a Jizi com a governant de Chaoxian (朝鮮, pronunciat "Joseon" en coreà). Segons el Llibre d'Han (sigle I A. C.), Jizi va dur l'agricultura, la sericultura i moltes atres facetes de la civilisació chinenca a Joseon.

Gija (la pronunciació coreana de "Jizi") pugues haver segut objecte d'un cult estatal en Goguryeo del sigle VI, i es va establir un mausoleu per a ell en Koryo en 1102, pero el primer text coreà que menciona a Gija va ser el Samguk Sagi (1145). A finals del sigle XIII, Gija es va integrar per complet en l'història de Corea, i li la va descriure com el successor dels descendents de Dangun en l'estat del Gojoseon. Despuix de l'expansió del neoconfucianisme en Corea en el sigle XIV, els estudiosos de la dinastia Joseon (est. 1392) varen promoure a Gija com un héroe cultural que havia elevat la civilisació coreana al mateix nivell que China, i Gija es va convertir en una part integral de l'identitat cultural coreana.
No obstant, despuix de l'auge del nacionalisme coreà a fins del sigle XIX i principis del sigle XX, els intelectuals coreans de varen separar de l'orgull tradicionalment associat a Gija i varen escomençar a dubtar de l'explicació tradicional del seu atac com a governant de Gojoseon. Shin Chaeho (1880-1936) va qüestionar l'alcanç de les contribucions culturals de Gija, en part perque Gija, un chinenc, no encaixava en la visió de Shin de l'història coreana com l'història del minjok coreà o "nació de raça". Els estudiosos coreans de posguerra en Corea del Nort i Corea del Sur també han criticat fortament l'història de la migració de Gija a Corea en el sigle XI a. C..
En texts chinencs antics
Fonts pre-Qin
La primera menció coneguda de Jizi es troba en el hexagrama "Mingyi" Book del Llibre del Canvi.[3] Segons atres texts chinencs antics com el Lliure de Documents, les Analectas i els Anals de Bambú, Jizi era parent del Rei Zhou, l'últim governant de la dinastia Shang, i un dels tres sabio de Shang, junt en Weizi (微 子) i Bi Gan.[4] Molts ho identifiquen com a Gran Tutor del rei. Jizi va ser encarcerat o esclavizado per protestar contra la mala administració del rei Zhou. (Una versió posterior afirma que va fingir estar enujat en acabant de que Bigan havia segut assessinat pel rei Zhou).[5] En acabant de que Shang va ser derrocat per la dinastia Zhou a mitan del sigle XI a. C., Jizi va ser lliberat pel Rei Wu, a qui li va donar consells sobre cóm governar en política.
Estos texts no mencionen ni a Joseon ni als descendents de Jizi; simplement descriuen a Jizi com un home virtuós en qui el rei Wu de Zhou confiava despuix d'haver segut maltractat per l'últim rei Shang.[4]
Han i texts posteriors
Els primers texts que fan una conexió explícita entre Jizi i Joseon daten del sigle II aC, baix la dinastia Han.[6] La primera font coneguda que afirma que Jizi va ser a Joseon és el Shangshu dazhuan (尚書 大 傳), un comentari sobre el Lliure de Documents atribuït a Fu Sheng del sigle II a. C.[4] Alvenc Qian no va mencionar a Jizi en la seua secció sobre el Joseon contemporàneu (és dir, el noroest de Corea), a on el regne de Wei Man havia florit des d'aproximadament 194 a. C. fins que va ser conquistat per la dinastia Han en 108 a. C. Per lo tant, l'ubicació de Joseon com en estes fonts anteriors no està clara. Entre atres fonts de la dinastia Han, el Han shi waizhuan menciona a Jizi pero no la seua migració a Joseon.
La "Monografia sobre Geografia" (Dili zhi 地理 志) del Llibre d'Han (sigle I d. C.) afirma que Jizi havia ensenyat a la gent de Joseon agricultura, sericultura i teixit, aixina com la cerimònia adequada.[7] Jae-hoon Shim interpreta la següent oració en eixa secció del Hanshu com afirmant que Jizi també va introduir la llei de " Huit prohibicions " (犯禁 八 條) en Joseon. Els Registres dels Tres Regnes (publicat per primera volta a principis del sigle V) afirma que els descendents de Jizi varen regnar com a reis de Joseon durant quaranta generacions fins que varen ser derrocats per Wei Man, un home del estat de Yan, en 194 a. C.[8]
Segons el seu comentari als Shiji, Du Yu (primera mitat del sigle III) afirma que la tomba de Jizi estava ubicada en la Prefectura de Meng de l'Estat de Liang (hui en dia Henan). Açò sugerix que l'història de l'associació de Jizi en Joseon no va prevaldre necessàriament, encara que la narració prevaleciente en el Hanshu més vesprada es va fer comuna. cita requerida
Tal com conclou l'historiador Jae-hoon Shim, solament durant la dinastia Han (206 aC &x2013; 220 dC) Jizi va escomençar a associar-se en Joseon, i solament despuix dels Han es varen identificar als seus descendents com la família real de Joseon.[6]
Interpretacions de Gija en Coreja
Historiografia tradicional
El primer text coreà existent en mencionar a Gija (la pronunciació coreana de Jizi) va ser Samguk Sagi de Kim Busik (completat en 1145), que va afirmar que Gija havia segut defés en Haedong (海東: Coreja) pel tribunal de Zhou, pero va comentar que este conte era incert per la brevetat de les fonts.[4] Solament en el sigle XIII els texts coreans varen escomençar a integrar Gija més plenament en l'història coreana. Gija va reemplaçar als descendents de Dangun com el governant de Joseon, mentres que Jewang Ungi (1287) va identificar a Dangun i Gija com els primers governants de l'ex i l'últim Joseon respectivament. La majoria dels historiadors coreans premodernos despuix d'això varen acceptar que Gija havia reemplaçat a un atre poder indígena (representat per Dangun).
En 1102, durant la dinastia Goryeo, l'emperador Sukjong va construir un mausoleu a Gija en un lloc prop de Pyongyang que havia segut identificat com la tomba de Gija.[9] El mausoleu va ser reconstruït en 1324 i reparat en 1355. Degut a que l'ideologia de l'estat de Joseon era el neoconfucianisme prestat de China, els intelectuals de Joseon varen promoure a Gija com un héroe cultural que havia elevat la civilisació coreana al mateix nivell que China.[4]
Des de la segona mitat del sigle XVI fins al sigle XVIII, els estudiosos de Joseon varen publicar varis llibres sobre Gija. En 1580, Yun Dusu (尹 斗 壽) va recopilar tot el material disponible sobre ell i va publicar la seua investigació com el Gijaji (箕子 志; "Registre de Gija").[10][4] El mateix any, l'eminent erudit Yi I va usar el llibre de Yun per a compilar el Gija Silgi (箕子 實 記), elogiant a Gija per introduir l'agricultura, la sericultura, el decore, el sistema de camp de pous i les Huit Prohibicions.[4] Yi creïa que les ensenyances de Gija varen ajudar a Corea a alcançar el mateix nivell de civilisació que China.[4]
Encara que els acadèmics coreans es varen tornar més crítics en el paper de Gija en els sigles XVIII i XIX, el mensage de Gija com el "portador de la civilisació de China" es va fer àmpliament acceptat, tant que a fins de Joseon, el cult a Gija "s'havia convertit en una part integral part de l'identitat cultural coreana ".[11] Alguns clans coreans varen declarar orgullosament descendència de Gija.
Sigle XX
Despuix del decliu del prestigi de China i l'auge del nacionalisme coreà a principis del sigle XX, els intelectuals coreans ya no es enorgullecían de la seua associació en el Gija chinenc, i varen escomençar a dubtar de l'autenticitat de la seua història tradicional.[13] Shin Chaeho (1880 - 1936) va ser el primer en qüestionar l'alcanç de les contribucions de Gija. En un ensaig titulat Doksa Sillon ("Nova llectura de l'història"; 1908), va argumentar que l'història coreana era l'història del minjok coreà, una nació racial descendent de Dangun, el mític fundador de l'estat de Gojoseon.[14] Gija, un estranger, no pertanydria a la visió racialmente definida de Shin de l'història de Corea.[12] Shin va argumentar en canvi que Gija s'havia convertit en vassall dels reis de Buyeo i que solament se li donava el control d'un chicotet territori.[14]
Anant més allà de Shin, Choe Nam-seon (1890-1957) i Llig Byeong-do (1896 &x2013; 1989) varen escomençar a notar discrepàncies entre els registres chinencs anteriors a Qin de Jizi / Gija, i les versions posteriors (tant chinenques com a coreanes) del seu paper en Joseon.[15] En 1973, l'arqueòlec Kim Cheong-bae (金貞 培) va negar l'influència chinenca en Corea perque no s'havien trobat bronzes chinencs d'eixa época en la península.[4]
Despuix del final del domini colonial japonés en 1945, els historiadors nacionalistes tant de Corea del Nort i Corea del Sur varen atacar a Gija.[16] Ri Chirin, un destacat historiador nortcoreà de l'antiga Coreja, va argumentar que la llegenda de Gija s'havia forjat en els temps d'Han quan els chinencs varen escomençar a ocupar part de Joseon.[17]
En Corea del Sur, si Gija i el seu estat realment varen existir és motiu de controvèrsia. Els estudiosos coreans neguen la seua existència per vàries raons.[18] Estos estudiosos senyalen els Anals de bambú i les Analectas confucianas, que es troben entre els primers treballs en mencionar a Gija, pero no mencionen la seua migració a Gojoseon.[19] Els detractors de la teoria de Gija Joseon també senyalen que els artefactes culturals trobats en la regió no semblen tindre orígens chinencs. Un eixemple de tal artefacte es troba en una daga de bronze en forma de mandolina de Gojoseon. La seua forma i composició de bronze són diferents dels artefactes chinencs. cita requerida
El llibre de text d'història nacional de l'educació secundària va eliminar la descripció de Gija del text principal i va ser mencionat marginalment en una nota.[20] El llibre de text de l'últim sèptim pla d'estudis elimina per complet a Gija.
Pel contrari, alguns historiadors surcoreans creuen que Gija Joseon va coexistir en Dangun, i Gija Joseon es va establir en l'extrem oest de Gojoseon. cita requerida
Notes
- ↑ The character "zi" in "Jizi" does not pixen a rank of nobility. It was Shang dynasty tradition that royal family members were called by the combination of the plau at which they were enfeoffed and the suffix "zi." (Chen, 2003, pp. 92&x2013;93.)
- ↑ Thomas, Desmond (2017). The PhD Writing Handbook, Macmillan Education UK, p. 271. ISBN 978-1-137-49769-7. Consultat el 15 de juliol de 2020.
- ↑ Shim, 2002, pp. 273-274.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Shim, 2002. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «Shim 274» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ Shim, 2002. This version appears in the Huainanzi, a text that was compiled in the second century BC.
- ↑ 6,0 6,1 Shim, 2002.
- ↑ Shim, 2002. Original text: 殷道衰,箕子去之朝鮮,教其民以禮義,田蠶織作 (Hanshu 漢書 [Book of Han], chapter 28.2, p. 1658 of the standard Zhonghua shuju edition).
- ↑ Shim, 2002. Record of Three Kingdoms (chapter 30, p. 848): 昔箕子既適朝鮮,作八條之教以教之,無門戶之閉而民不為盜。其後四十餘世,朝鮮侯準僭號稱王. The overthrowing of the kings of Joseon by Wei Man is also recorded in the Brief History of Wei (third century), which is cited in Sanguozhi, chapter 30, p. 850.
- ↑ Shim, 2002, citing the Goryeosa, the official history of Goryeo compiled in the fifteenth century under the Joseon Dynasty.
- ↑ Shim, 2002.
- ↑ Historians more critical:Shim, 2002, citing Pak, 1986. Gija as "bearer of civilization:Ch'oe, Lee y de Bary, 2000, pages 37 ("Korean transmission from the sage Gija at the founding of civilization in Korea") and 43 (Gija as "the bearer of civilization from China"); and Pai, 2000. "Integral part of Korean cultural identity":Kim, 2007.
- ↑ 12,0 12,1 Schmid, 1997, pp. 33-34.
- ↑ Shim, 2002.
- ↑ 14,0 14,1 Schmid, 1997.
- ↑ Shim, 2002, pp. 278&x2013;79.
- ↑ Pai, 2000.
- ↑ Shim, 2002, pp. 279&x2013;80.
- ↑ 김정배 (2005/06). «古朝鮮과 琵琶形銅劍의 問題» (en ko). 단군학연구. Consultat el 15 de juliol de 2020.
- ↑ «기자조선» (en ko). terms. naver. com. Consultat el 15 de juliol de 2020.
- ↑ The theory introduced in the national history textbooks of the 5th and 6th Curricula considers "Gija" to be the name of a Korean tribe.
Referències
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». .
- Imanishi Ryū 今 西龍 (1970), Kishi Chōsen densetsu kō箕子 朝鮮 伝 説 考 [Sobre la llegenda de Gija Joseon (Jizi Chaoxian)], en Chōsen koshi no kenkyū朝鮮 古史 の 研究 [Investigació en l'història antiga de Corea], pp. 131-173.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». .
- Kuwano Eiji 桑 野 栄 治 (1959), "Richō shoki no shiten wo tōshite mita Dankun saishi" 李朝 初期 の 祀典 を 通 し て み た 檀 君 祭祀 [L'adoració de Dangun com es veu a través dels sacrificis estatals de principis del periodo Joseon], Chōsen Gakuhō朝鮮 学報 [Revista de l'Associació Acadèmica de Koreanología en Japó], vol. 14, pp. 57-101.
- Sassa Mitsuaki 佐 々 充 昭 (2000), "Dankun nashonarizumu no keisei" 檀 君 ナ シ ョ ナ リ ズ ム の 形成 [La formació del nacionalisme Dangun]. Chōsen Gakuhō朝鮮 学報 [Revista de l'Associació Acadèmica de Koreanología en Japó], vol. 174: 61-107.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». .
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». .
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». .
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». .
- Alvenc Zhen 司馬 貞. Shiji suoyin史記 索隱: 中山 國 鮮 虞, 鮮 于 氏 姬姓 : El clan Zhongshan Seon Woo és Kei Ji (llinage) com Zhou Dynasty royal.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jizi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.