En teoria de grups, es diu que dos grups són isomorfos o isomòrfics si existix un isomorfisme entre ells, és dir, un homomorfisme de grups biyectivo. Des d'un punt de vista abstracte, els grups isomorfos tenen la mateixa estructura i mateixes propietats i només es diferencien pels símbols utilisats per a denotar al conjunt subjacent, els seus elements i l'operació.[1]

L'isomorfisme de grups és una relació d'equivalència, i per tant permet classificar els grups «llevat isomorfisme». Quan dos grups són isomorfos, es diu que pertanyen a la mateixa classe de isomorfía o que tenen el mateix tipo d'isomorfisme.[2]

Definició

Una aplicació ϕ:G⟶G¯ entre els grups (G,⋅) i (G¯,*) és un isomorfisme de grups si es complixen les dos condicions següents:[2]

  1. ϕ és un homomorfisme de grups: per a tot parell d'elements x,y∈G es complix que ϕ(x⋅y)=ϕ(x)*ϕ(y).
  2. ϕ és una biyección: fa correspondre de manera biunívoca els elements de G en els de G¯.

En tal situació es diu que els grups G i G¯ són isomorfos i es denota per G≈G¯.

Eixemples

Equivalència de grups isomorfos

Els isomorfismes de grups permeten descriure una relació matemàtica, que es pot expressar com: «el grup G és isomorfo al grup H» si existix un isomorfisme G→H. Esta relació és una relació d'equivalència:

  • és reflexiva: Tot grup G és isomorfo a sí mateixa baix la funció identitat idG:G→G:x↦x. Esta funció és òbviament una biyección, i és un homomorfisme,

puix :idG(x⋅y)=x⋅y=idG(x)⋅idG(y).

  • és simètrica: si G és isomorfo a H llavors H és isomorfo a G. Donat un isomorfisme ϕ:G→H, l'aplicació inversa ϕ−1:H→G és també un isomorfisme.[3]
  • és transitiva: si G és isomorfo a H i H és isomorfo a K llavors G és isomorfo a K. Sean (G,⋅), (H,*) i (K,×) tres grups, i siguen ϕ:G→H i ψ:H→K isomorfismes. Llavors la composició ψ∘ϕ:G→K és també un isomorfisme.

Referències

  1. ↑ «Group Isomorphism Theorems | Brilliant Math & Science Wiki» (en en-us). brilliant.org. Consultat el 10 de juny de 2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 Dummit y Foote, 2004, p. 37.
  3. ↑ «A L G I B R A: Estructures Algebraiques».Consultat el 10 de juny de 2019.

Bibliografia

  • (2004) Abstract Algebra, 3ª edició, Wiley. ISBN 978-81-265-3228-5.
  • Rotman, Joseph J. (1999). An Introduction to the Theory of Groups, 4ª edició, Springer.


Referències