Fitoplàncton
El fitoplàncton és el sub-conjunt d'organismes aquàtics de comunitats planctòniques que són autótrofos (i.i. organismes que produïxen les seues pròpies reserves energètiques en la llum solar com a font principal d'energia). Tenen capacitat fotosintética i viuen dispersos en l'aigua. El nom prové dels térmens grecs, φύτον (phyton, "planta") i πλαγκτος (plánktos, "vagabunt" o "el que va donant tumbos").[1][2]
Característiques generals
editar
Formen part d'este grup molts sers tradicionalment considerats algues i estudiats com a tal (per la botànica i especialment per la ficologia). Actualment, estos organismes es troben classificats com bactèries —les cianobacterias (algues verdeblavenques)—, les diatomeas, els dinoflagelados, les algues verdes i alguns organismes fotosintéticos encara classificats com Protistas.
A pesar de que normalment es considera al plàncton com íntegrament constituït d'organismes microscòpics, hi ha algunes algues, com certes espècies de sargazos, que poden viure lliurement en l'oceà sent, igualment, part del fitoplàncton. Molts tipos de fitoplàncton, baix condicions adequades, poden formar grans masses flotants visibles.
Un dels grups més importants, per la seua abundància i diversitat, és el de les diatomees, organismes eucarióticos microscòpics en pigments groc-dorats i exoesquelet de sílice. La nutrició dels dinoflagelados generalment és autótrofa, pero els que no tenen pigment ingerixen l'aliment ya format a través de les seues membranes. Vàries espècies són paràsites i viuen a costa del seu hoste; unes atres viuen en simbiosis en algues del tipo de les zooclorelas i zooxantelas, que els donen l'aliment. El cultiu de les peridíneas és un procés difícil, perque es conta en poca informació en relació en les seues necessitats alimentícies. Un atre grup d'importància soci-ecològica i mèdica són les cianobacterias, en particular per l'aument en la freqüència i intensitat dels floriments a nivell mundial que poden aplegar a ser tòxics.
Ecologia
editarEl fitoplàncton obté la seua energia a través de la fotosíntesis. És per açò que viuen en la part d'un cos d'aigua fins a a on la llum solar penetra (la zona eufótica o fótica). A nivell mundial, el fitoplàncton (marí i no-marí) és responsable de més de la mitat de l'activitat fotosintética.[3] D'esta manera són organismes responsables de gran part del oxigen de nostra atmòsfera; són bons fijadores de carbono (producció primària) i base de les rets tróficas (rets alimentícies).[2]
Vore també
editarNotes
editar- ↑ Thurman, H. V. (1997). Introductory Oceanography. New Jersey: Prentice Hall College. ISBN 0-13-262072-3.
- ↑ 2,0 2,1 «Freshwater Ecology».Elsevier.
- ↑ «Biospheric Primary Production During an ENSO Transition».doi:10.1126/science.1055071.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fitoplancton» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.