Fibra Òptica Austral
La Fibra Òptica Austral és un cable submarí de comunicacions que unix vàries ciutats de l'extrem sur de Chile, millorant la conectivitat de la zona en el restant del país i del món. Té una llongitut de 2980 km, dels quals 2880 són submarins i 100 km són terrestres.[1]
Història
editarLa Fibra òptica Austral va ser un proyecte que naix impulsat pel subsecretari de telecomunicacions de l'época, Pedro Huichalaf, com a part d'eixecució de múltiples proyectes públics basats en el Pla Nacional d'Infraestructura de Telecomunicacions que sorgix a principis de 2014 promogut per l'autoritat[2] com a part d'una Política Pública de Chile en matèria de conectivitat digital.
El primer cable de comunicacions submarí entre Port Montt i Punta Arenes va ser telegràfic i es va aprovar el seu desplegament el 14 de febrer de 2016.cita requerida Durant el segon govern de Michelle Bachelet, gràcies a gestions de parlamentaris de la comissió de zones extremes i de l'ex intendent de la regió de Magallanes Jorge Flies, es va propondre la construcció d'un cable submarí que uniria Port Montt en l'extrem austral de Chile. Es planificava que la licitació s'adjudicaria en el 2016 i el cable anava a estar operatiu a fins del 2017,[3] en la consegüent millora en conectivitat en la regió de Magallanes, que a eixa data contava solament en conexions satelitals que sofrien freqüents corts o de rets que passen per territori argentí. En una segona etapa, estava planificat que el cable aplegara a Port Williams.[4] No obstant, a la licitació es va presentar solament una empresa, que no complia lo solicitat, per lo que el proyecte va quedar desert.[5][6] El govern va reformular el proyecte i ho va tornar a licitar en 2017, adjudicant els trams submarí i terrestre en la zona austral.[7]
Durant el 2018 va començar l'estudi del llit marí.[8] Es va licitar la construcció en 2018 i es va adjudicar a CTR i Huawei, el desplegament de la fibra ho va realisar el buc francés Rene Descartes pertanyent a la companyia Orange. Va implicar una inversió propenca als $52 mil millons de pesos d'aquell llavors.[9]
En maig de 2019 es va terminar el desplegament del cable[1] i va entrar en operació en 2020.[10][11] Gràcies a la FOA des de 2022 es va posar en marcha la conexió 5G en l'extrem sur de Chile. A futur s'esperava la seua extensió des de Port Williams cap al sur aplegant al territori Antàrtic Chilé travessant el veta de Forns i el pas Drake, idea que va ser abandonada pels costs llogístics.
Punts d'Aterrisage
editarEste cable tindrà 4 punts d'amarre:[12]
- Port Montt: punt a on el FOA es conecta al restant de la ret digital de Chile continental.
- Caleta Tortel: punt des d'a on es desplega la ret terrestre a la regió d'Aysén
- Punta Arenes: punt des d'a on s'estén a la capital provincial d'Última Esperança, Port Natals per via terrestre i a la capital provincial de Terra del Fòc, Pervindre per via terrestre-submarina creuant l'estret de Magallanes
- Port Williams: punt des d'a on s'esperava una futura conexió a Chile antàrtic.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ 1,0 1,1 «Piñera inaugura cable de fibra òptica junt a eixecutiu d'Huawei». elmostrador. cl. Consultat el 29 de maig de 2019.
- ↑ «Pla Nacional d'Infraestructura de Telecomunicacions. Comença la seua discussió. – trendTIC» (en és). Consultat el 2024-11-27.
- ↑ «Subtel espera adjudicar el proyecte de Fibra Òptica Austral a finals d'any». Telesemana. com. Consultat el 22 de febrer de 2016.
- ↑ «En 3.600 quilómetros de fibra òptica es millorarà conectivitat en Punta Arenes». Consultat el 19 de decembre de 2014.
- ↑ «Acta d'obertura de les propostes (sobres S1, S2, S3 i S4) del Concurs Públic Fibra Optica Austral, del Fondo de Desenroll de les Telecomunicacions. Còdic Proyecte: FDT-2015-01» (pdf). Consultat el 27 d'octubre de 2016.
- ↑ «Licitació per a proyecte Fibra Òptica Austral queda deserta». fayerwayer. com. Consultat el 27 d'octubre de 2016.
- ↑ «Consell de Desenroll de les Telecomunicacions adjudica desplegament de tram submarí del proyecte Fibra Òptica Austral». elmostrador. cl. Consultat el 2 d'abril de 2018.
- ↑ «Ministeri de Transports dona inici a desenroll de Fibra Òptica Austral». radioagricultura. cl. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2018. Consultat el 2 d'abril de 2018.
- ↑ «A quatre quilómetros baix la mar s'instala la Fibra Òptica Austral en Caleta Tortel». cooperativa. cl. Consultat el 14 de maig de 2019.
- ↑ «Caleta Tortel es conecta a 4G gràcies a la Fibra Òptica Austral». subtel. gob. cl. Consultat el 25 de febrer de 2021.
- ↑ «Habitants de Port Williams podran accedir a conectivitat mòvil d'alta velocitat gràcies a la Fibra Òptica Austral». subtel. gob. cl. Consultat el 25 de febrer de 2021.
- ↑ «Fibra Òptica Submarina». ctr. cl. Consultat el 14 de maig de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fibra Óptica Austral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.