Fanatisme

El fanatisme (de el <abbr>francés</abbr> fanatisme i, est, de la raïl de fanatique, fanàtic, i -isme, a la seua volta del llatí fanum, temple) és la passió o activitat manifesta de manera desmesurada, irracional, i tenaz que reglota una norma, sobre alguna ideologia. Existix el fanatisme negatiu i fanatisme positiu, el primer és en contra d'alguna cosa o algú i els segons són a favor. El terme 'fan', provinent de l'anglés significa simpatisant, aficionat, seguidor, admirador que sent gust i entusiasme per una idea o persona. El terme de manera comuna i popular s'utilisa en els espectàculs com el deport i artistes, per a referir-se a admiradors d'una persona o un grup determinat de persones.

El fanàtic és una persona que promou o defén en tenacitat desmesurada les seues creències i opinions, s'entusiasma o preocupa cegament per alguna cosa o algú, i pot ser violent per a el seu contraparte pels seus posicionaments sobre temes que pogueren ser de religió, política, art o deport; el fanàtic positiu, també ho fan de manera extrema, fins a donar la vida per lo que els mou i a favor de les veritats immutables i posicionaments íntegres i integrals com la veritat, llibertat, justícia o l'amor, per les persones beneficiades. Ells pogueren ser blanc de la violència dels primers; aixina estan els héroes, màrtirs o líders, els qui rara volta pogueren actuar de manera violenta; distinguir la diferència entre uns i uns atres poguera ser difícil.

En les ideologies, el fanatisme aludix a creu ncias, monomanies o formes que, mostren un adheriment apassionat i incondicional a una causa, en entusiasme desmesurat, creant ceguera, superant la racionalitat i la mesura que, pot dur-los a comportar-se de manera irracional, agressiva, violenta i/o perillosa, com encarcerar, torturar o matar a sers humans, en el fi aparent o manifest de defendre el seu creència, considerada pel fanàtic com la seua veritat.

El fanatisme religiós es definix per la fe cega, la persecució dels dissidents i l'absència de la realitat. Hui en dia, s'usa majorment per a designar a les persones profusas en el seu proselitisme cap a una causa religiosa o pasatiempo, artista, hobby, política, deport o d'una persona a qui idolatra.

L'importància de la correcta definició de fanatisme estreba en els problemes ètics que genera en la majoria dels casos. cal senyalar que en este sentit, el fanatisme no es definix tant per la racionalitat o irracionalitat del pensament de la persona fanàtica (això atañer més pròpiament a la locada, que és estudiada per la psicologia, a la llògica, i a atres camps de coneiximent), sino més be per les seues actituts o comportaments, ya que són estos els que produïxen problemes ètics (vejau llibertat d'expressió). Un llibre clàssic sobre fanatisme i moviments ideològics és El verdader creent, es va publicar en 1951, i el seu autor és el filòsof Eric Hoffer.

Tipos de fanatisme

Existixen varis tipos de fanatisme, i es manifesten com a afinitat i/o contrarietat en una persona, ideologia, deport, religió o pasatiempo, entre atres tòpics.

Eixemples de fanatisme que s'han donat: Cap a una persona, com el cas de el "fan fanàtic", ya mencionat. D'equips deportius (este cas és negatiu, en contra dels atres equips). Ideologies extremistes en el camp de la política, que a voltes són classificades com a fanatisme polític. Defensa de dogmes en el terreny religiós, com la defensa de llibres sagrats o de deus, o el rebuig a determinades religions (antijudaísmo, cristianofobia, islamofobia) cal analisar si és fanatisme el cas de la defensa acérrima de valors culturals tradicionals contra el canvi dels mateixos.

Fanatisme religiós

Artícul principal → Fanatisme religiós.

El fanatisme religiós és un dels tipos de fanatisme que més ha generat controvèrsia a través de l'història. En nom de diverses idees religioses, s'han produït conflictes bèlics (vejau les Creuades), eixecucions públiques, genocidis, assessinats i actes terroristes. Durant sigles, mils d'hòmens fanàtics s'han recolzat en creències per a aixina cometre tals actes en contra d'atres persones que no creen en la seua religió. Ademés, si be són molt manco comuns, es registren casos de persones manifestament atees que s'han denunciat com a fanàtiques en contra de les persones religioses, per eixemple Mao Tse Tung i Enver Hoxha. Este tema genera molta controvèrsia i és àmpliament debatut.

Fanatisme obsessiu

Quan una persona substituïx la seua consciència i deixa de funcionar com a subjecte únic, per una ideologia o creència, despulla a l'enemic de la seua condició humana. L'obsessió d'un fanàtic pot ser molt perillosa ya que no es valoren atres formes de pensar que no siga la seua i això pot arreglar-ho de manera moderada o violenta. Els obsesos d'una idea confonen lo que imaginen en la realitat.

Major part dels fanàtics són els més jóvens. El periodo de la joventut es caracterisa per canvis de la personalitat i d'adaptació a l'entorn. Les sectes es fiquen en esta fase sicològica per a apoderar-se de la consciència d'aquells als que atrapa, aquells més vulnerables. Ells ho viuen com alguna cosa seu, dins d'un procés natural, pero no es donen conte de la manipulació a la que estan somesos. Molts jóvens estan propicis a ficar-se en un món d'obsessions per les pròpies característiques de l'adolescència. Ells estan en el procés en el que busquen la seua identitat, accions, personages a qui seguir per la carència que té en el seu entorn; i és més fàcil buscar els paràmetros des de fòra. Són molts els pares afectats per esta obsessió en els seus fills.

Una atra característica és el deliri, que els deforma la realitat. El fanàtic mai s'equivoca. Si alguna cosa no succeïx com explica o pensa, els qui estan cometent l'error són els demés. Els que no tenen la seua mateixa mentalitat no li comprenen i es posa en l'actitut de màrtir (persona que patix mort en defensa de la seua religió). Per als seus companyers és un héroe que lluita per establir l'orde diví. El fanatisme pot repercutir en la personalitat del fanàtic, provocant una doble personalitat. Quan algú es convertix en seguidor incondicional d'un grup o secta, viu en dos móns: el que li rodeja i el de l'organisació, a on abdós solen ser incompatibles.

L'obsessió té un caràcter compulsivo i termina per adquirir una condició penosa i angustiante per a qui la sofrix. Quan les obsessions i les compulsins s'han fet cròniques, ya es parla d'una neurosis que pertorba la vida normal de la persona i es transforma en un trastorn obsessiu-compulsivo.

Casos extrems

En els casos més extrems, fanàtics poden agredir o acabar en la vida d'algú que se'ls contradiga, a sí mateixos o inclús al seu ídol. Els homicidis comesos per fanàtics han causat commoció a nivell mundial. ¿Per qué un fanàtic seria capaç d'assessinar a algú que admira? Est és un fenomen que depén de “la “herència i el context”, els comportaments són distints en cada persona i segons en la situació en la que es trobe, pero estos mateixos comportaments poden ser gatillados per trastorns de personalitat, específicament la psicopatia.

U dels casos més coneguts d'homicidis comesos per fanàtics és l'assessinat del famós cantant anglés John Lennon, membre principal de la banda britànica The Beatles, va ser assessinat el 8 de decembre de 1980. La mort de la llegendària estrela del roc n’ roll va causar un gran revol i dolor entre els fanàtics de l'artiste. Lennon va rebre 5 dispars en l'esquena perpetrats per David Chapman, en l'entrada de l'edifici de departaments en el qual vivia en Nova York. Chapman afirmó que pensaba que matándolo conseguiría su misma fama.

Vore també

• Fonamentalisme
• Integrisme

Enllaços externs

• «fanatisme». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).