Estatura
La estatura[1], talla o altura és la distància medida habitualment des del taló dels peus fins a la part superior del cap del ser humà. Açò es calcula en centímetros o metros (peus i polzades, en el sistema anglosaxó) estant la persona empinada, preferentment descalça. L'estatura de cada persona adulta varia d'acort en la genètica i la nutrició, encara que també es deu a factors migambientals de l'individu abans de l'adultez.[2]


L'espècie humana posseïx un notori dimorfisme sexual en el nivell anatòmic, puix en promig els hòmens adults són més alts i més pesats que les dònes, encara que s'ha notat una «tendència secular» a l'aument de les talles en abdós sexes (especialment durant el sigle XX).
El ser humà adult contemporàneu promig medix de mija entre Plantilla:Altura a 1,70 m (5' 7") (dònes), i entre Plantilla:Altura a Plantilla:Altura (hòmens). Generalment, els adults en major altura del món es registren en Europa (ocupant els 13 primers llocs), destacant els països del nort d'Europa, encapçalats per Països Baixos, en un promig major de Plantilla:Altura en l'home, i de Plantilla:Altura en la dòna. Mentres que els adults de menor altura del món se situen casi tots en Àsia, en el cas dels hòmens el menor promig és de Plantilla:Altura en Timor Oriental, i en el de les dònes Plantilla:Altura en Guatemala. [3]
Promig i variació
L'estatura seguix una distribució que es modela per una campana de Gauss. Segons criteris estadístics es considera que un individu és d'estatura normal si es troba en un ranc de ±2 desviacions estàndar (DE) respecte del promig, d'estatura alta si supera el promig en més de 2 D'i d'estatura baixa si és inferior al promig per més de 2 DE. Per esta definició, sempre hi haurà entorn a un 3 % de la població de talla baixa i un atre 3 % de talla alta.[4][5] Quan l'estatura de l'individu està més allà de 3 DE per damunt o per baix del promig, es parla respectivament de jagantisme i nanisme,[4][6] que són condicions mèdiques per gens específics o d'anormalitats endocrinas.
L'estatura mija, estàndar o promig de la població en determinada regió i/o raça, depén del sexe ademés de l'edat en el cas dels individus en edat de creiximent. Quan les poblacions compartixen antecedents genètics i factors ambientals, es pot determinar l'estatura mija del grup poblacional examinat. Actualment els habitants d'Europa i Amèrica del Nort són els més alts del món (considerats en la seua majoria països de primer món), seguits dels llatinoamericans, africans i asiàtics.
L'altura promig per a cada sexe dins d'una població és significativament diferent, en els hòmens adults tenie ndo un promig més alt que les dònes adultes. Es calcula que l'home és, en promig, de 12 a 14 cm més alt que la dòna. La major diferència mija es dona en Puerto Rico en 16,4 cm, i la menor diferència en Mauritània en 5,4 cm. Esta diferència pot atribuir-se a diferències de sexe cromosòmic, XY (varó) en contraposició a XX (dòna). Les dònes generalment alcancen la seua major estatura a una edat més primerenca que els hòmens: al voltant dels 13-17 anys, mentres que els varons l'alcancen al voltant dels 17-21 anys. El creiximent es deté quan els ossos llarcs deixen de prolongar-se, lo que ocorre en el tancament de les plaques epifisarias.
L'estatura dels pares i en menor medida yayos, generalment determinen l'estatura aproximada del fill. Si abdós pares posseïxen una estatura promig, provablement el fill tindrà una estatura promig també, a menos que un d'ells siga més alt o més baix del promig, en este cas provablement el fill tindria una estatura lleument superior o inferior al promig.
Diversos factors com el tipo d'alimentació, les malalties o problemes de salut com l'obesitat, l'intensitat o freqüència d'eixercicis físics, exposició a la contaminació ambiental o uns atres contaminants, el clima i fins a l'estat emocional de l'individu pot afectar en el seu creiximent abans de l'edat adulta. Es creu que l'estatura està fortament influenciada per la nutrició materna durant l'embaràs, i la nutrició del chiquet durant l'infància, encara que els grans «estirones» d'estatura es donen durant l'infància i la pubertat.
En les regions de pobrea extrema o de prolongada guerra, els factors ambientals aixina com la desnutricó durant l'infància i l'adolescència poden resultar en marcades reduccions en l'estatura ya com a adults, inclús sense la presència de qualsevol condició mèdica o malaltia. També les males costums de l'actualitat, com el sedentarisme o l'obesitat, poden afectar l'estatura final del chiquet en el seu adultez.
Normalment en la tercera edat, les persones velles sofrixen una lleu reducció en la seua estatura, que en alguns individus pot començar ya en la mijana edat. Esta disminució en l'estatura es deu a factors tals com la disminució l'altura dels discs intervertebrales per la dessecació, l'atròfia dels teixits blans, malalties com la osteoporosis i els canvis de postura secundaris a la malaltia degenerativa.
L'estatura en el temps
A lo llarc del temps, en especial abans del sigle XIX, l'estatura promig era molt variable, en ocasions aumentava i al poc temps despuix es reduïa, pels constants problemes socials i econòmics de l'época (hambruna, mala alimentació, mala atenció mèdica, guerres, malalties, emigració, etc.). Segons estudis a través d'esquelets antics, no varen mostrar diferències significatives en l'estatura des de l'Edat de Pedra fins a principis de l'any 1800.[7] Pero en els últims sigles, el promig de l'estatura va ser aumentant considerablement per la millor calitat de vida, entre atres coses.
Entre els sigles XVIII i XIX, les persones d'ascendència europea que vivien en Amèrica del Nort eren molt més altes que les que vivien en Europa i eren les més altes del món. La població indígena americana originària de les planures també es trobava entre les poblacions més altes del món en aquell moment.
Fa uns 110 anys (1914), l'estatura promig dels adults varons rondava entre 1,60 a 1,70 metros, mentres que la de les dònes rondava al voltant d'1,50 metros. Hui dia, els adults humans medixen uns 10 centímetros més en promig que els seus antecessors de fa 100 anys.
En molts països a lo llarc del sigle XX, va aumentar l'estatura mija per una millor alimentació, atenció mèdica i, per això, millor calitat de vida. Per eixemple, en els Països Baixos els varons en temps de Van Gogh (finals del sigle XIX) medien un promig d'1,68 m, mentres que segons estudis per a començos d'este sigle XXI, medien en promig 1,83 m (15 cm més). No obstant, alguns països es «varen estancar», com és el cas d'Estats Units, a on a finals del sigle XIX els varons eren dels més alts del món, en 1,71 m. Hui dia, els nortamericans medixen en promig 1,77 m (solament 6 cm més), menys que atres països desenrollats d'Europa, la qual cosa es creu que és degut principalment a la mala alimentació i el sedentarisme (molt comú en els últims anys). Alguns països africans com Uganda inclusivament varen aplegar a reduir l'estatura mija dels seus habitants, per l'extrema pobrea, colapse de servicis, aument de població, escassea, etc.[8]
Vore també
- Robert Wadlow (home registrat més alt del món en l'història)
- John Rogan (segon home registrat més alt del món)
- Sandy Allen (dòna registrada més alta del món)
- Chandra Bahadur Dangi (home més baix del món)
- Jyoti Amge (dòna més baixa del món)
- Llista de les persones més altes del món
Referències
- ↑
- ↑ «Stadiometers and Height Measurement Devices». stadiometer.com. stadiometer.com. Archivat des de l'original, el 10 de octubre de 2018. Consultat el 6 de junio de 2014.
- ↑ «Estatura media de hombres y mujeres en todo el mundo» (en es). DatosMundial.com. Consultat el 2026-11-01.
- ↑ 4,0 4,1 Talla baja, drscope.com, consultado el 29-07-2013
- ↑ Dilemas diagnósticos y terapéuticos en talla baja, M.J. Ceñal González-Fierro, Revista Pediatría Atención Primaria, vol. 11, suppl. 16, Madrid, octubre de 2009.
- ↑ Hipercrecimiento y gigantismo, T. Edouard y M. Tauber [4-005-A-30] - Doi: 10.1016/S1245-1789(06)47758-1.
- ↑ https://www.scientificamerican.com/article/why-are-we-getting-taller/
- ↑ http://www.telemundo.com/el-poder-en-ti/2016/07/28/la-estatura-promedio-en-el-mundo-se-reduce-los-adultos-serian-cada-vez-mas