Dharmaguptaka (sánscrito: धर्मगुप्तक; ) és una de les díhuit o vint escoles budistes primerenques, depenent de la font, es diu que es varen originar d'una atra secta, els Mahīśāsakas. Els Dharmaguptakas varen tindre un paper destacat en els inicis del budisme chinenc i d'Àsia Central, i els seus Prātimokṣa (regles monásticas per a bhikṣus i bhikṣoṇīs) fins al dia d'hui encara estan vigents en els països de l'est d'Àsia, inclosos China, Vietnam, Coreja i Japó, aixina com en Filipines. És un dels tres linajes vinaya que encara existixen, junt en el vinaya de l'escola Theravādona i Mūlasarvāstivādona.

Monge budiste d'Àsia Central ensenyant a un monge chinenc. Cuevas de Bezeklik, sigles IX-X; encara que Albert von Li Coq (1913) va assumir que el monge apanollat i d'ulls blaus era un tocario,[1] els acadèmics moderns han identificat figures caucasoides similars a la del mateix temple de la cova (No. 9) com sogdianos ètnics,[2] un Poble iraní oriental que va habitar Turfan com una comunitat ètnica minoritària durant les fases del domini chinenc Tang (sigles VII-VIII) i el regne Uigur (sigles IX-XIII).[3]

Etimologia

Guptaka significa "preservador"[4] i dharma "llei, justícia, moralitat" i, molt provablement, el conjunt de lleis del budisme del nort.[5]

Desenroll doctrinal

Descripció general

Els Dharmaguptakas consideraven que el camí d'un śrāvaka (śrāvakayāna) i el camí d'un bodhisattva (bodhisattvayāna) estaven separats. Una traducció i comentari sobre el Samayabhedoparacanacakra diu:[6]

They say that although the Buddha is part of the Saṃgha, the fruits of giving to the Buddha llaure especially great, but not baix for the Saṃgha. Making offerings to stūpas may result in many extensive benefits. The Buddha and those of the Two Vehicles, although they have one and the same liberation, have followed different noble paths. Those of outer paths (i. i. heretics) cannot obtain the five supernormal powers. The body of an arhat is without outflows. In many other ways, their views llaure similar to those of the Mahāsāṃghikas.

Segons el Abhidharma Mahāvibhāṣā Śāstra, els Dharmaguptakas sostenien que les Quatre Nobles Veritats deuen observar-se simultàneament.

Vasubandhu afirmava que l'escola Dharmaguptaka sostenia, que la realisació de les quatre nobles veritats ocorren totes al mateix temps (ekābhisamaya), de manera similar com en l'escola Theravada i lo opost a l'escola Sarvāstivādona.[7]

Es diu que els Dharmaguptaka varen rebujar l'autoritat de les regles Sarvāstivādona prātimokṣa basant-se en que les ensenyances originals del Buda s'havien perdut.[8]

Dotze aṅgas

L'escola Dharmaguptaka va utilisar una particular divisió de les ensenyances budistes en dotze parts, esta s'ha trobat en els seus texts Dīrgha Āgama, la seua Vinaya i en alguns atres sūdespuix de Mahāiāna.[9] Estes dotze divisions són: sūtra, geya, vyākaraṇa, gāthā, udāna, nidāna, jātaka, itivṛttaka, vaipulya, adbhūtadharma, avadāna i upadeśa.[9]

Referències

  1. ↑ von Li Coq, Albert. (1913). Chotscho: Facsimile-Wiedergaben der Wichtigeren Fon der Ersten Königlich Preussischen Expedition nach Turfan in Ost-Turkistan. Berlin: Dietrich Reimer (Ernst Vohsen), im Auftrage der Gernalverwaltung der Königlichen Museen aus Mitteln dones Baessler-Institutes, Tafel 19. (Accessed 3 September 2016).
  2. ↑ Gasparini, Mariachiara. "A Mathematic Expression of Art: Sino-Iranian and Uighur Textile Interactions and the Turfan Textile Collection in Berlin", in Rudolf G. Wagner and Monica Juneja (eds), Transcultural Studies, Ruprecht-Karls Universität Heidelberg, No 1 (2014), pp 134-163. ISSN 2191-6411. See also endnote #32. (Accessed 3 September 2016.)
  3. ↑ Hansen, Valerie (2012), The Silk Road: A New History, Oxford University Press, p. 98, ISBN 978-0-19-993921-3.
  4. ↑ Guptaka in the Sanskrit Dictionary
  5. ↑ Dharma in the Sanskrit Dictionary
  6. ↑ 《異部宗輪論述記》:謂佛雖在僧中所攝,然別施佛果大,非僧(果大)。於窣堵波興供養業獲廣大果。佛與二乘解脫雖一,而聖道異。無諸外道能得五通。阿羅漢身皆是無漏。餘義多同大眾部執。
  7. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. ↑ Baruah, Bibhuti. Buddhist Sects and Sectarianism. 2008. p. 52
  9. ↑ 9,0 9,1 Williams, Paul. The Origins and Nature of Mahāiāna Buddhism. 2004. p. 184