La coronariografía és un procés de diagnòstic per image la funció de la qual és l'estudi dels gots que nutrixen al miocardi (múscul cardíac) que no són visibles per mig de la radiologia convencional. Esta tècnica mèdica es basa en l'administració per via intravascular d'un contrast radiopaco (és una tècnica invasiva). Els rajos X no poden travessar el compost per lo que es revela en la placa radiogràfica la morfologia de l'arbre arterial aixina com els seus distints accidents vasculars, émbolos, trombosis, aneurismes, estenosis.[1]

Un angiograma coronario (una radiografia en radiocontraste en les artèries coronarias) que mostra la circulació coronaria esquerra..

Cateterismo

És el sistema que habitualment s'usa per a realisar una coronariografía. S'introduïx un catéter, generalment en una artèria femoral o del braç, el qual a través de l'aorta va a aplegar al cor.

Des d'allí el catéter és dirigit cap a una de les artèries coronarias, després a l'atra, i s'injecta allí una substància de contrast, que resultarà opaca als rajos X, i permetrà observar els llocs en a on hi ha isquemia o obstrucció.

l'image radiogràfica permet apreciar els possibles estretament de les artèries coronarias, que impedixen el pas de la sanc o l'obstrucció d'una artèria coronaria. Actualment existixen també tècniques basades en la Tomografía axial computarizada (TAC) que permeten obtindre una image en tres dimensions del cor i els seus gots sanguíneus, coneixent l'estat exacte en el que es troben estos últims. Esta tècnica permet una valoració i un pronòstic molt més encertat que la coronariografía convencional.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 [1]


Referències