Angiografía
La angiografía és un examen de diagnòstic per image la funció de la qual és l'estudi dels gots sanguíneus que no són visibles per mig de la radiologia convencional. El seu nom procedix de les paraules gregues angeion, "got", i graphein, "descripció". Podem distinguir entre arteriografía quan l'objecte d'estudi són les artèrias, i flebografía quan es referix a les venas. També poden estudiar-se els gots limfàtics, en el cas dels quals es diu linfografía.
Història
[editar | editar còdic]El neurólogo portugués Egas Moniz, guanyador del premi Nobel en 1949, va desenrollar en 1927 la angiografía per contrast radiopaco per a diagnosticar distints trastorns cerebrals, des de tumors fins a malformacions vasculars. Se li considera un dels pioners en este camp. El següent gran pas es va donar gràcies a la Tècnica de Seldinger en 1953 que permetia accedir als gots sanguíneus de forma molt més segura.cita requerida
Definició àmplia
[editar | editar còdic]El terme angiografía es referix per lo general a les distintes tècniques radiològiques que s'utilisen per a obtindre imàgens en referència al diàmetro, aspecte, número i estat clínic de les diverses parts de l'aparat vascular.
La angiografía es pot dividir en dos fases: la primera consistix en introduir el mig radiopaco o de contrast que permetrà que les venas, artèrias o gots limfàtics siguen visibles a la radiografia; la segona fase és prendre l'o les radiografias d'acort a la seqüència predeterminada a l'objecte de realisar l'estudi dels gots en qüestió.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Angiografía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.