Tècnica de Seldinger

La tècnica de Seldinger és un accés percutáneo vascular o d'atres òrguens d'una forma segura. Va ser descrit pel Dr. Sven-Ivar Seldinger en 1953, per a ser principalment utilisat en les tècniques angiográficas. Esta tècnica va produir un gran alvanç en la radiologia intervencionista, gràcies a la qual es realisen procediments diagnòstics i terapèutics mínimament invasivos.

Equip per a portar a terme la tècnica.

La tècnica consistix en la punción directa vascular o orgànica, per mig d'una agulla (generalment en estilet metàlic i cánula plàstica) seguida de la colocació d'una guia en l'interior de l'agulla, llavors esta s'extrau deixant la guia dins del got o orgue a puncionar lo que disminuïx el sagnat i al mateix temps facilita l'introducció de catéters radiopacos. Esta tècnica per lo tant fa possible la visualisació de got o masses sense necessitat d'accés quirúrgic.

Usos

• Angiografía;
• Drenage de coleccions;
• Tunelisació de catéters venosos centrals;
• Angioplastias;
• Cateterisació epidural.

Procediment

1. Localisar punt de punción: es localisa l'artèria, vena o orgue. En el primer cas generalment ho farem per mig de palpació del pols, per mig de torniquet en el segon, i en el tercer localisarem el lloc de punción per mig d'ecografia. En els dos primers suposts si no fora possible trobar l'artèria o vena desijada en les tècniques habituals recorrerem també a l'ecografia.
2. Punción per mig d'agulla: Es realisa una punción en agulla biselada en àngul de 45° en fiador i cánula del calibre desijat (generalment 18G). Despuix s'extrau el fiador deixant la cánula plàstica en l'interior. En el cas d'abordage vascular s'utilisaran agulles en reservorio per a evitar salpicaduras. Les agulles de punción visceral són flexibles i si són de biòpsia guiada per ultrasò són de superfície rugosa en muescas per a medir la profunditat. Totes elles dissenyades per a ser lo menys traumàtiques possibles.
3. Introducció de la guia: A través de la cánula de l'agulla s'introduïx la guia. La guia és necessària per a l'inserció, alvanç, desplaçament, posicionament, recolocació i intercanvi de catéters de forma segura. Estes són radiopacas per a visualisar per mig de rajos X la seua posició i desplaçament. La seua punta sol ser flexible per a millorar el seu alvanç i pot tindre diferents formes segons la seua finalitat. El seu cos sol ser més rígit. Les llongituts i els diàmetros canvien en funció del seu us. Totes elles estan formades per dos arams d'acer inoxidable i un tercer fi que recobrix la guia de forma espiral en tota la seua extensió. Es recobrixen de teflón i heparina o en polímer hidrofílicos per a disminuir el seu coeficient de fricció.
4. Passe del catéter, dilatador o introductor a través de la guia. Es introcuce el material desijat al got o víscera passant la guia colocada, sense moure-la de la seua posició, per la llum del catéter o introductor fins que este es trobe en el lloc desijat.
5. Retirada de la guia: Una volta colocat el catéter en el lloc exacte a on complirà la seua funció, es passarà a la retirada de la guia.