Radiologia intervencionista
Radiologia intervencionista (abreviada RI, IR o en ocasions VIR per a radiologia d'intervenció vascular, també coneguda com a cirugia en image o cirugia radiològica) és una subespecialidad de la radiologia en la que s'utilisen tècniques d'image per a eixecutar procediments mínimament invasivos. Alguns d'estos procediments solament tenen com a fi el diagnòstic (ej.: angiograma), mentres que uns atres són realisats com a part de tractaments específics (ej.: angioplastia).[1]
L'objectiu de la radiologia intervencionista és diagnosticar o tractar patologias en una tècnica mínimament invasiva. S'utilisen imàgens per a dirigir els procediments radiològics, que són usualment eixecutats en agulles, guies i catéters. Les imàgens proporcionen una guia que permet al radiólogo encaminar estos instruments a través del cos cap a les àrees seleccionades. En minimisar el trauma físic del pacient, es reduïxen els ràtios d'infecció, el temps de recuperació i s'acurta l'estància hospitalària postoperatoria.[2]
Història
Els alvanços en el camp de la radiologia, com la tècnica de Seldinger, junt en l'innovació instrumental, varen comportar un desenroll ràpit en els procediments intervencionistes en els anys 70. Es objetivó que els procediments cardiovasculars obtenien un major benefici en una mínima intervenció. Un dels procediments en major aplicació d'esta tècnica ha segut el cateterismo.
Els radiòlecs intervencionistes varen ser pioners en la medicina moderna en el cateterismo i la angioplastia en colocació de stents. La angioplastia va ser realisada per primera volta pel Dr. Charles Dotter, encara que no va utilisar el catéter en globo, sino dilatadores coaxials, i va tractar per primera volta una artèria ocluida en una pacient a ser amputada. Ella era una dòna de 82 anys d'edat, qui es va negar la cirugia d'amputació, va conseguir obrir l'artèria i que ella poguera mantindre el seu peu esquerre devastat per la cangrena. Per a l'incredulitat del seu cirugià, el dolor va cessar, va començar a caminar, i tres dits dels peus "irreversiblemente" engangrenados es varen desprendre espontàneament. Va eixir de l'hospital caminant en abdós peus. El creiximent de la radiologia intervencionista es va vore impulsat pels llaços entre els intervencionistes com Charles Dotter i els inventors i fabricants de dispositius innovadors com Andreas Grüntzig, Juliol Palmaz, Kurt Amplatz i Bill Cook. El Dr Dotter, radiólogo intervencioniste, és conegut com el "pare de la radiologia intervencionista" per ser pioner en esta tècnica, va ser nominat per al Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1978.
Alejandro Margulis va falcar el terme "intervenció" per a estes noves tècniques, mínimament invasivas. Va fer recalcament en que per a seguir estant a la vanguarda de l'innovació, els radiòlecs intervencionistes deuen posseir una formació especial, l'habilitat tècnica, els coneiximents clínics, la capacitat per a atendre als pacients, i colaborar estretament en els cirugians i subespecialistas de medicina interna.
El desenroll dels stents va començar poc a poc. En 1969, Dotter va concebre l'idea d'endoprótesis expandibles en un resort intra-arterial. Els primers stents desenrollats per Dotter Andrew i Craig varen ser fets de nitinol. Gianturco va presentar el seu autoexpandible Z. Hans Wallsten va introduir un stent autoexpandible de malla i Juliol Palmaz el stent de globo expandible, que va ser perfeccionat més vesprada i es va introduir en la pràctica clínica. La angioplastia i l'implantació d'un stent varen revolucionar la medicina i va obrir el camí per a les aplicacions més conegudes de la angioplastia d'artèria coronaria i la colocació de stent.[3]
Entrenament
Com en la majoria de les especialitats mèdiques, l'entrenament varia en funció de les regles i les regulacions de cada país. En els Estats Units, els radiòlecs d'esta especialitat són persones que han complit quatre anys de medicina, un any preliminar d'internat, un programa de residència d'atres quatre anys de duració i per últim una subespecialisació d'un o dos anys en radiologia intervencionista i vascular.
Vore també
Referències
- ↑ «Radiologia Intervencionista». www.radiologiaintervencionista.com. Consultat el 12 de setembre de 2016.
- ↑ «Global Statement Defining Interventional Radiology». Archivat des d'el original, el 28 de juliol de 2011.
- ↑ «La radiologia vascular i intervencionista: present i futur en el nostre país».Radiologia.ISSN 0033-8338.doi:10.1016/S0033-8338(08)71923-4.Consultat el 12 de setembre de 2016.
- Rösch J, Keller F, Kaufman J (2003). "The birth, early years, and future of interventional radiology". J Vasc Interv Radiol 14 (7): 841–53. PMID 12847192.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Radiología intervencionista» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.