La compota[1] (del fr: compote = mescla) és un darreria caser que tradicionalment s'ha fet de poma, pero que es fa igualment de distintes frutes (poma, bresquilla, albercoc, pera, codonyer, ruibarp, frutes roges). És un aliment de consum habitual en països com França i Alemània. Consistix en còure poc temps la fruta sancera o tallada en trossos en sucre.

Una compota de ruibarp i poma.

En Argentina és una darreria tradicional, consumit també com a beguda refrescant. Se sol elaborar en Orejones de damasco (albercoc), prunes passes, duraznos (bresquilles) i atres frutes i espècies.

Les compota de fruta trituradas s'ampren freqüentment en les dietes infantils (encara que en este cas solen posseir menor contingut de sucre, a menys de ser enriquides en vitamines diverses, en especial la C).


Definició industrial

Segons la Reglamentació Tècnic-Sanitària espanyola per a l'elaboració i venda de conserves vegetals (R.D. 2420/1978), la compota es definix com "la conserva de frutes o hortalices, sanceres o partides en trossos, als que se'ls ha incorporat solució azucarada, en una graduació final inferior a 14º Brix".

Per un atre costat, segons el Còdic Alimentari Espanyol, compota és "la confecció preparada en fruta sancera o partida en trossos regulars i en solució azucarada. No contindrà una riquea superior al 15 per 100 de sucres, expressada en sacarosa". Segons el mateix Còdic Alimentari Espanyol, es dona el nom genèric de confecció de fruta a "els productes obtinguts a partir de frutes fresques o de el seu sucs somesos o no a un procés de preparació mecànica previ, tractades, en tot cas, per cocció en o sense matèries azucaradas, i que es conserven posteriorment per mig de procediments adequats".


Vore també


Referències

Enllaços externs