Comiso

Comiso (AFI: /ˈkɔ.mi.sɔ/; o Còmmisu in Siciliano) és un municipio i localitat d'Itàlia de l'antiga Província de Ragusa, en la regió de Sicília. Té una població de Plantilla:Población comune Italia.

Orígenes del nombre

En el passat s'afirmava que l'actual Comiso coincidia en l'antiga Casmene, una subcolonia siracusana de la que se sap poc. Les fonts que es referixen a l'ubicació d'este assentament, recolzades per diversos descobriments arqueològics realisats en la zona i especialment en les seues afores, han sugerit de fet que la Casmene original es trobava en el «Cozzo vaig donar Apollo», un tossal dels montes Ibleos situada just damunt de Comiso.

A principis del XX, l'arqueòlec Paolo Orsi va tirar llum sobre l'orige de Casmene, que va identificar definitivament prop del monte Casale, en Buscemi, junt al monte Lauro (del llatí laurus, que significa «llorer», un dels símbols del deu Apolo).

L'idea de que el nom de Casmene s'haja conservat, a través d'elaborades modificacions, en el nom actual de Comiso troba espai en els escrits poligráficos d'un erudit jesuïta de Comiso, P. Biagio La Leta, que explica la variació a través d'un fenomen de metátesis qualitativa que duria de Casmene a la fonètica i ortografia, primer de Camsene i d'esta, gradualment, de Camese i despuix de Comiso.

cal senyalar que ya en el XVII, la ciutat es denomina Ihomisus Casmenarum en els documents, lo que deixa encara més dubtes al respecte. Cal senyalar, no obstant, que este tipo de reconstrucció llingüística està molt alluntada dels canvis més comuns en la fonologia i morfologia de l'siciliano.

Precisament per estes incoherències, esta referència històrica s'assembla més a un intent de reconstrucció paretimológica, és dir, prou arbitrària, típica de molts autors del passat, ademés del fet evident de que choca en els descobriments arqueològics posteriors de Orsi.

Aixina que, també s'han formulat hipòtesis sobre atres orígens del nom, a sovint basades en raïls àraps o greco-bizantines incertes de dubtosa reconstrucció fonomorfológica. Una d'elles sostindria que el nom de l'antiga ciutat seguia sent més o menys idèntic al que es coneix hui, derivat be d'un antic orige prehelénico, be precisament d'una veu grega en relació en κώμη (kṓmē) (que significa «llogaret o ciutat sense muralles» o «barri d'una ciutat») o en kομίζω en el sentit de «refugi». Esta última hipòtesis és, al mateix temps, suficientment tènue per la definició lexicogràfica donada del verp κομίζω (komízō) que significa «cuidar» o «dur».

També sembla que baix el Imperio romano el nom d'esta colónia era Jhomisus, que baix els bizantino va passar a ser Comici en honor a la seua pàtria Comizo. Atres tesis afirmen que el nom Comiso és d'orige àrap i han oferit diverses explicacions, no sempre impecables: de jomes o yomiso (cap d'aigua)o kom (tossal, montícul) i de nou koms o hums (quinta part de terra confiscada), com Homs en Líbia.

Les diverses transcripcions del passat donen conte, com és habitual, d'atres formes històriques Comiciana, Comicini i Comici, fins a aplegar a la forma final de Comiso, que apareix per primera volta en época normanda.

En dialecte siciliano, es denomina comunament O Còmmisu; als seus habitants se'ls crida cumisari.

Història

De los orígenes a la Cabrera

Les primeres chafades d'assentaments humans en el territori de Comiso apareixen en el Eneolítico, a lo llarc dels tossals Hyblean, a on es varen desenrollar els primers llogarets de poblacions italo-sículas. En l'actualitat, es conserven una série d'abrics en coves i celes en els monts Monterace, Monteracello, Mont Tabbuto, Cozzo Apollo i Cava Porcaro. Aigües avall, en canvi, es varen desenrollar assentaments de tipo cabanya-refugie. La presència d'unes termes prop del manantial de la Diana que daten del II atesta la presència d'un assentament entorn al manantial des de l'época romana. De fet, es creu que el lloc va estar poblat per habitants que varen escapar de la destrucció de Kasmenai durant l'expedició punitiva del cònsul romà Marcelo en 212 a. C.

En l'arribada dels bizantinos i l'establiment del poder religiós de l'Imperi d'Orient en Siracusa (330 d. C.), varen començar a construir-se numeroses iglésies. En l'época bizantina, el llogaret de Comici es concentrava entorn a les dos iglésies de S. Biagio i S. Nicola, i durant este periodo es va dotar de forts i torres de defensa. Cap a 827, l'invasió árabe va posar a prova el llogaret.  En l'época normanda es varen construir muralles de pedra seca, que encara hui caracterisen el paisage de tossals. La Comiso medieval es va enriquir en nous carrers urbans i iglésies, entre elles l'iglésia de la Misericòrdia, que encara es conserva. En 1393 Comiso va passar a formar part del condado de Módica, assignat a la família Cabrera, fins que en 1453, per una crisis econòmica, ho varen vendre a Periconio II Naselli.

El Señorío Naselli (1453 a 1816)

Baixe els príncips Naselli, Comiso va conéixer un periodo de renaixença i esplendor, que va culminar en 1571, quan Gaspare II va elevar el «Baronato» de Comiso a «Contea». Durant la Renaixença, la ciutat es va enriquir en importants iglésies, numerosos convents i monasteris, una sèu judicial, que tenia la seua sèu en el castillo Naselli, un hospital públic, conegut com Mont vaig donar Pietà, junt a la menuda iglésia de la Misericòrdia, i una fàbrica de paper. A partir de 1608, numeroses famílies de Comisano varen emigrar a la propenca Vittoria, que acabava de ser fundada per Vittoria Colonna de Cabrera.

En la primera mitat del XVII, el pare Pietro Palazzo, home de santes virtuts, va treballar en Comiso per a promoure el creiximent cultural i religiós de la ciutat. Gràcies també a la seua llabor, varen sorgir varis convents i monasteris que varen proporcionar educació a generacions sanceres. En 1693, el desastrós terremoto que va afectar a tota la Val vaig donar Note va arrasar les principals iglésies de la ciutat i va causar 90 morts. En la supressió del feudalisme en Sicília, ordenada per Fernando de Borbón en 1816, Baldassarre VII Naselli va perdre definitivament el govern de la ciutat.

La República Independiente de Comiso

A finals de 1944, va esclatar un tumult en moltes ciutats de Sicília contra la crida a les armes del govern de Pietro Badoglio. El tumult es va vore alimentada pels rumors generalisats de que els reclutes podien inclús ser enviats a lluitar en Extremo Oriente per a recolzar els interessos angloamericanos. En els murs de les ciutats varen aparéixer les inscripcions: «No vos presenteu», «Presentar-se significa servir als Saboya». Aixina varen començar els cridats alçament del «No vos aneu». Despuix de ser sitiat pels manifestants, el prefecto de Palermo, Pampillonia, va solicitar l'intervenció del Ejército Real, responsable de la mort i lesions de numeroses persones.

Comiso es va convertir en el centre d'estos escenaris insurreccionales, fins al punt de que el 6 de giner de 1945 es va proclamar la «República de Comiso», regida per un govern popular, en un comité de salut pública, brigades d'orde intern i distribució d'aliments a preus de consorci. Comiso va gojar aixina de la seua independència durant una semana, fins que l'11 de giner el general Brisotto va rodejar la ciutat, amenaçant en bombardejos aéreus si Comiso no es rendia. També gràcies a la mediació del clero de la ciutat, els insurgents es varen rendir. A pesar dels acorts alcançats, tots els rebels, uns 300, varen ser detinguts i confinats en Ustica i Lipari, per a ser amnistiats en 1946 en la proclamació de la República Italiana. Benito Mussolini, president de facto de la República Social Italiana, va concedir la Medalla d'Argent a la República Independent de Comiso.

De la posguerra a nuestros días

Els principals acontenyiments històrics des de la posguerra fins als nostres dies estan estretament lligats a l'història del aeropuerto de Comiso. El 7 d'agost de 1981, el gobierno de Spadolini va prendre la decisió d'ubicar en l'antic aeroport de Comiso una base de la OTAN en 112 misiles «Crucero» dotats de armamento nuclear. La ciutat de Comiso es va trobar de sobte en el centre dels interessos i controvèrsia políticas internacionales, lo que va atraure a la ciutat a numerosos polítics nacionals. Giacomo Cagnes, exalcalde de la ciutat i membre destacat del PCI, lidera el moviment local antimissils, mentres que l'administració municipal, dirigida per Salvatore Catalano, està a favor de la decisió del govern. Pio La Torre va intervindre vàries voltes per a donar major impuls al moviment pacifiste.

El 4 d'abril de 1982 s'organisa una gran manifestació en Comiso, que atrau a més de cent mil persones de tota Itàlia, pertanyents a diversos moviments pacifistes. Eixe mateix any comencen les obres de construcció de la base de la OTAN. El 5 de maig de 1983 varen aplegar els primers 225 soldats nortamericans. En l'estiu de 1983 va créixer la tensió entre la policia i els pacifistes, que havien acampat en les afores de l'aeroport; decenes de manifestants varen resultar ferits, uns atres varen ser detinguts.

Varen ser anys de contínues manifestacions i enfrontaments, fins que en 1986 varen començar a desmovilizar els campaments a l'aire lliure dels pacifistes. En el pla internacional, l'arribada de Gorbačëv va inaugurar una nova política de distensió i pau entre les dos potències mundials, que va culminar en 1987, quan es va firmar l'acort entre Reagan i Gorbačëv sobre la reducció dels euromisiles, declarant el desmantellament de totes les bases europees en els 10 anys següents, inclosa la de Comiso.

En 1991, l'última bateria «Travessia» va abandonar la ciutat, tancant aixina un important capítul de la seua història. Els focs nacionals varen tornar a Comiso en 1999, any en que més de 5.000 refugiats kosovares, que havien fugit de l'esclat del conflicte armat i la neteja ètnica contra ells, varen ser acollits en les instalacions de l'antiga base de l'OTAN com a part de la «misión Arcobaleno». En este motiu, Comiso pansa a cridar-se «Ciutat de la Pau».

Símbolos

L'escut de l'Ajuntament de Comiso representa a la deesa Diana assentada sobre una gerra bolcada i colocada sobre la font ad ella dedicada, i en l'inscripció «Post Casmenarum fata nitida resurgo» («Despuix de la destrucció de Casmene splendida rinasco»; el lema s'inclou en el pendó en el XV) per a subrallar l'orige de la ciutat de Comiso a partir de l'antiga Casmene. Ací es mostren, respectivament, el que seguix el blasón oficial i l'utilisat pel municipi.

El gonfalone és un pany ribeteado en blau i blanc carregat en l'escut que seguix el blasón oficial.

Arquitectura religiosa

Basílica Madre Iglesia Santa Maria delle Stelle

L'iglésia Mare de Comiso va ser construïda en el XV, sobre un temple preexistente de traça chiaramontesa, dedicat a Santa Maria del Mulino, per la seua proximitat a l'antic molí. Despuix del desastrós terremot de 1693, va ser destruïda i reconstruïda en 1699 gràcies a la generosa contribució del comte Baldassarre IV Naselli. De la construcció original només queden els pilars i l'arc apuntat de la nau. La cúpula, d'estil neogótico, es va terminar en 1894, mentres que el campanar no es va terminar fins a 1936, obra de l'ingenier Santoro Secolo. En l'interior, es pot admirar: un bell sostre de fusta d'Antonio Iberti, conegut com Barbalonga de Mesina; una estàtua de marbre de la Madonna del Carmelo, atribuïda a l'escola de la familia Gagini; l'altar major de marbre policromado i lapislázuli; el monument funerari de Baldassarre V Naselli.

Basílica Maria SS. Annunziata

L'iglésia es va reconstruir i va ampliar sobre la iglesia bizantina de San Nicolás ya existent i es va terminar en 1591. Pel terremot de 1693, el temple va sofrir danys, pero va ser reconstruït en estil neoclàssic entre 1772 i 1793 segons un disseny de l'arquitecte G. B. Cascione Vaccarini, nebot de l'arquitecte palermitano G. B. Vaccarini. La cúpula, dissenyada per l'arquitecte de Comisano S. Girlando, es va terminar en 1885. Situada en la part alta d'una escalinata escènica, l'iglésia té planta de creu llatina i està dividida en tres naus, en una volta de canó sostinguda per 10 grans arcs de mig punt. L'interior està enriquit en obres de considerable importància, entre elles una estàtua de fusta policromada de Sant Nicolás que estudis recents han datat en l'época del I. En l'interior es conserven obres de gran importància, com l'estàtua de Sant Nicolás, que segons estudis recents data de la segona mitat del XVI, dos llenços de Salvatore Fiume que representen La Resurrecció i La Natividad, un crucifix de fusta atribuït a Fra Umile de Petralia del XVII, una valiosa pintura de la Asunción de María, firmada «Narcisus Guidonius», una monumental pila bautismal de marbre i bronze de Mario Rutelli, realisada en 1912 i inaugurada el 15 d'agost de 1913.

Santuario de San Francisco de la Inmaculada Concepción

Esplèndida joya de l'arquitectura Comisana, esta iglésia va ser construïda baix la familia Chiaramonte, senyors feudals de Comiso, a principis del XIV. L'iglésia, Monument Nacional, té una sola nau en coberta de cerchas descobertes, àbsit de planta quadrada en cúpula absidial de huit segments sobre penachos alveolados i estalactites de closca de clara inspiració àrap-gòtica. En 1478, el convent dels Flares Menors es va adossar a l'iglésia, que presenta un graciós claustre, tancat per un sobri pòrtic d'esperit del XV. En el seu interior trobem: el monument funerari de Baldassarre II, conegut com Conte Rosso (atribuït a Antonello Gagini), consistent en un sarcòfec, sobre que la seua tapa es troba una estàtua del difunt, tombat com a immers en un apacible somi. El conjunt està coronat per un panel quadrangular que representa a la Verge en el Chiquet; el monument funerari de Baldassare I, situat darrere de l'altar major; un portal renaixentiste de pedra local, procedent de l'antiga iglésia del Santíssim Crist; un llenç que representa a la Verge Inmaculada; un llenç que representa a Sant Plácido, Santa Tecla i Sant Donato, d'autor desconegut.

Iglesia de San Blas

Les obres de construcció de l'iglésia de la patrona varen començar en 1500 sobre les ruïnes de l'antiga iglésia basilical de Abraxia (sigles III-IV), que a la seua volta es va incorporar a les estructures de l'iglésia romànica de San Blas el Viejo. L'iglésia tenia tres naus en cúpula central, que varen quedar completament destruïdes en el terremoto de 1693. En 1700, es va reconstruir en una sola nau, es va erigir un menut campanar cobert de fines rajoletes esmaltados i es va colocar en l'exterior una estàtua local de pedra del patró San Blas. L'elegant frontera, armoniosamente fitada per pilastres i hornacinas, domina l'imponent escalinata d'entrada.

Antigua iglesia de Jesús (o de San Filippo Neri)

L'iglésia va ser erigida per l'siervo comisano de Deu Pare Pietro Palazzo en 1616 per a albergar a la naixent comunitat de la congregació dels pares filipins i va anar definitivament desacralizada en 1866 per la supressió de les órdens religioses. L'edifici conserva un valiós sostre de fusta, atribuït a Olivio Sozzi, en una série de pintures que representen escenes de la vida de San Felipe Neri.

Iglesia de Santa María de Gracia (también conocida como Iglesia de los Capuchinos)

L'iglésia es troba en la part alta de la ciutat, a on abans estava el convent dels pares capuchinos, antic hospital Regina Margherita. La data de construcció es dona en 1614. El temple té una sola nau, de construcció senzilla. Adjacent al temple hi ha una capella mortuoria, en la que es conserven els restants embalsamados de flares i burguesos, entre ells el cos ben conservat de Gabriele Distabile (conegut com «o Caviraruni»). El seu interior alberga obres de considerable interés artístic, entre elles un bell altar de fusta en incrustaciones.

Iglesia de San Giuseppe lo Sperso

Cridada San Giusippuzzu pels lugareño, és anterior al terremot de 1693 i va ser reconstruïda en 1730 (com demostra un bajorrelieve de pedra en la porta d'entrada). L'iglésia es menciona en vàries Sacre Visite Pastorali de 1847 a 1889, i va ser restaurada en 1997.

Pagoda de la Paz

La de Comiso és una de les poques pagodes construïdes en Europa. Va ser molt desijada pel reverent Gyosho Morishita, monge budiste que va aplegar a Comiso en la década de 1980, i es va inaugurar el 24 de maig de 1998. Té 16 metros d'altura i un diàmetro de 15 metros i presenta l'aspecte clàssic de les estupas índies, en la seua forma de cúpula redona coronada per un pináculo. Està totalment revestida de pedra local, de color blanc, lo que li conferix visibilitat per a els qui miren des de la ciutat cap al tossal de Canicarao.

Arquitectura civil

El Castillo Naselli d'Aragona

Les primeres senyes certes sobre el castell es remonten a 1330, pero en la seua estructura actual va ser construït cap a 1497. El castell renaixentiste es va construir sobre un edifici que data sense dubte de l'época clàssica, com demostren alguns busts i inscripcions de l'época romana, que es varen incorporar al nou edifici. L'edifici va pertànyer als distints senyors de Comiso, des de la familia Berlinghieri, la familia Chiaramonte, la familia Cabrera, fins a la familia Naselli, que ho va comprar en 1453. La part més antiga del castell és el Baptisterio dedicat a San Gregorio Magno, en restants de fresca d'época bizantina que daten aproximadament de l'any 1000. El castell té una torre redona al nort, que originalment era una cuba àrap, i una torre quadrada en el costat este. La partix nort del castell es caracterisa per una elegant finestra serliana de tres parteluces, que es va afegir en 1728; en la logia, les parets estan pintades a la fresca en paisages i vols d'aus.

Ayuntamiento

L'Ajuntament s'alça en el lloc a on es trobaven el monasteri i l'iglésia de Sant Josep i domina la plaza Fonte Diana. Construït entre 1872 i 1887, presenta una fachada neoclásica esguitada de finestres en frontones curvilíneos i triangulars. En l'interior es troba una imponent escala de marbre de Carrara dissenyada per l'arquitecte Fianchini.

Antigua lonja de pescado

El Mercat Vell es va construir en 1867 segons un disseny de l'arquitecte Fianchini, i en ell es va vendre peix i carn fins a mediats del XX. L'edifici, caracterisat per elegants arcades exteriors i interiors, està embellit en el seu interior per una font. Hui alberga el Museu Cívic d'Història Natural i la sèu de la Fundació «G. Bufalino».

Palacio Occhipinti

Data de 1700. Dissenyat per Rosario Gagliardi en estilo barroco tardà.

Palacio Iacono-Ciarcià

Supostament construït per Gagliardi, domina la plaça de la ciutat en una àmplia galeria aterrazada, baix un elegant pòrtic (el cridat «archi ri ronna Pippa»).

Palacio Trigona di Canicarao

Construït en 1700, sobre un núcleu original del XV, per l'arquitecte Rosario Gagliardi. El palau, encarregat per la familia Trigona, marquesos del feu de Canicarao, com a sèu residencial i administrativa, domina l'àmplia vall i la campiña que rodegen Comiso. El cos de l'edifici té forma de bloc, en una torre almenada central que s'eleva sobre el portal arquivolta. La residència del senyor estava en els pisos superiors, mentres que els sirvientes i aparceros s'estajaven en la planta baixa. El conjunt dona a un pati interior rectangular cobert de teixixques de basalt.

Yacimientos arqueológicos

Termas romanas de Diana

Es tracta d'unes termes urbanes construïdes entre la Dianae fons i el río Ippari. Varen ser estudiades per primera volta en 1935 pels arqueòlecs Biagio Pace i E. Erias i tretes a la llum en 1989. Alimentats pel manantial de Diana, es varen originar en época romana (sigles II-III d. C.) i es varen utilisar fins a l'época bizantina. Les tres campanyes d'excavació varen traure a la llum el tepidarium, un gran ninfeo poligonal, un alveus i el calidarium.

També es va trobar un refinat sol de mosaic compost per calcàrea compacta blanca i taulells de basalt negre que representa a Neptuno, rodejat per dos grups de nereidas montades en salamandres.

Cantera de Porcaro

El jaciment arqueològic de Cava Porcaro inclou vàries coves hipogeas en tombes prehistòriques que daten del Eneolítico.

Espacios naturales

Part del territori municipal es troba dins de la Reserva Natural Orientada del Pino d'Aleppo.

Evolució demogràfica

En 2008 tenia una població de 30 002 habitants.

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	16 740	17 580	20 367	26 952	28 030	34 448	32 325	23 496	24 655	25 904	26 550	28 110	28 906	29 076

Fuente ISTAT - Elaboración gráfica por parte de Wikipedia

Grupos étnicos y minorías extranjeras

Segons senyes del ISTAT a 31 de decembre de 2021, la població estrangera resident era de 3.148 persones, lo que representa el 10,3 % de la població resident. Les nacionalitats més representades segons el seu percentage sobre el total de la població resident són:

• Túnez 1256- 3,69 %.

• Rumanía 636 - 2,49

• Marruecos 204 - 0,66

• Albania 174 - 0,46 %.

Lenguas y dialectos

Ademés de la lengua oficial italiana, en Comiso es parla la lengua siciliana en la seua variant metafonética suroriental. La riquea d'influències de l'siciliano, pertanyent a la família de les lenguas romances i classificat en el grupo del extremo sur, deriva de la posició geogràfica de la isla, la centralidad de la qual en el mar Mediterráneo l'ha convertit en terra de conquista per a numerosos pobles que gravitaban entorn a l'àrea mediterrànea.

Tradiciones y folclore

La festa de Maria SS. Addolorata, venerada en la Catedral de Santa Maria delle Stelle - Iglesia Madre, té lloc el tercer dumenge de maig.

Cultura

Escuelas

Instituto Estatal de Arte "Salvatore Fiume"

Es va crear com a escola d'art per Real Decret en 1907 i des del principi va eixercitar un paper fonamental en la valorisació del patrimoni artesanal de Comiso, la «ciutat de la pedra». Entre els seus pupitres es varen formar molts noms ilustres, entre els que destaca el de l'artiste Salvatore Fiume, que dona nom a l'institut. Hui l'escola s'ha convertit en el liceo artístico.

Instituto de Enseñanza Secundaria Superior «Giosuè Carducci»

En 1902 es va fundar en Comiso el Liceu Classico. En l'actualitat, l'institut conta en quatre seccions: clàssica, científica, comercial/turística i artística.

Bibliotecas

Biblioteca Municipal "F. Stanganelli"

La biblioteca municipal, ubicada actualment en els locals de l'antiga Escola d'Art, conta en uns 55.000 volums, dels quals 1.177 procedixen en la seua majoria del propenc oratorio dels Pares Filipins i del convent dels Padres Capuchinos i daten dels sigles XVI-XVIII.

Es va crear formalment en 1906, pero va anar a partir de 1918, gràcies al canonge Flaccavento (conegut com «lo Stanganelli»), quan la biblioteca va rebre un impuls decisiu: el compromís mostrat pel clerc va fer que varis ciutadans donaran llibres i publicacions a l'institució, enriquint aixina la ya important colecció de la biblioteca.

Biblioteca «Gesualdo Bufalino»

La biblioteca es troba en la sèu de la Fundación Bufalino, en l'antiga llonja de peix, lloc a on l'escritor passava el seu temps lliure passejant i conversant en amics. Ademés d'alguns manuscrits de l'escritor, ací es conserven totes les seues obres en les seues diverses edicions italianes i estrangeres, la seua biblioteca privada (una colecció de llibres de més de 9.000 volums), una menuda hemeroteca, una colecció de cartes, una colecció de 600 discs i CD, una videoteca de 350 videocasetes, molts d'ells gravats pel propi Bufalino, i un archiu fotogràfic.

Museos

El Museu Municipal d'Història Natural, creat en 1991, està ubicat en l'antiga llonja, a on es troba la Secció de Cetáceos i Tortugues Marines; la Secció Paleontológica i la Secció Zoológica estan en la primera planta de l'antiga Escola d'Art. El museu conta en uns 10 000 espècimen fòssils de diversos invertebrats i vertebrats del Cuaternario sicilià. També hi ha uns 100 minerals sicilians, aixina com varis mils de closques, insectes, una important colecció de crustacis i peixos mediterràneus, varis reptils, aus, mamífers terrestres i marins naturalizados i diverses preparacions osteológicas.

Economia

Agricultura

De la zona de Comisana procedix una varietat de oveja (cridada Comisana), caracterisada per un hocico rojós i un apèndix cabal gras característic.

Artesanía

Destaquen el «sfilato comisano» i el treball de la piedra de Comiso.

Infraestructuras y transportes

Aeropuerto

El aeropuerto de Comiso, construït durant el periodo fasciste i convertit de base militar en el modern aeroport civil «Vincenzo Magliocco», es troba en el municipi; posteriorment va rebre el nom de Pio La Torre.

Ferrocarriles

El municipi conta en l'estació homònima de la llínea Caltanissetta Xirbi-Gela-Siracusa.

Panorama

Comiso

Vore també

• Basílica de María Santísima Anunciada

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Comiso.