L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Coca de Java

La coca de Java és un cultivar de la coca colombiana (Erythroxylum novogranatense var. novogranatense) desenrollat en l'illa de Java.[1] L'espècie E. novogranatense va ser introduïda en Java en 1875 pel Jardí Botànic de Buitenzorg quan l'illa era part de les Índies Orientals Neerlandeses.[2] En un periodo de 40 anys, la coca de Java va passar de ser una varietat vegetal experimental en 1880 a un cultiu comercial colonial i un producte molt valorat per a l'indústria farmacèutica internacional en 1920, convertint a Java en el principal exportador mundial de fulls de coca.[3]

Treballadors triturando fulls de coca en Java

Història

En 1875, E. novogranatense i E. coca, dos de les espècies cultivades de coca en Sudamérica, varen ser introduïdes en Java pel Jardí Botànic de Buitenzorg quan l'illa era part de les Índies Orientals Neerlandeses.[2] Vint anys abans, en 1854, el botànic neerlandés Justus Carl Hasskarl havia recomanat al govern colonial l'introducció de la coca en Java.[4]

Context global

En 1884 el cirugià austríac Carl Kolller va descobrir que la cocaïna era un excelent anestésico.[5] Açò últim, junt als famosos escrits sobre la cocaïna de Sigmund Freud, varen assentar les bases per al creiximent de la demanda de fulls de coca del Perú. Entre 1884 i 1905, les exportacions peruanes de fulls de coca i cocaïna crua als mercats mèdics europeus i nortamericans varen aumentar exponencialment, a casi dèu tonellades cap a Europa i a mil tonellades cap a Estats Units.[6]

El creiximent de la demanda comercial i industrial de coca a finals del XIX va fer de la coca un cultiu de plantació potencialment valiós, i el restabliment del laboratori químic agrícola en el Jardí Botànic de Buitenzorg en 1884 va fer possible l'experimentació necessària. En els informes anuals del Jardí Botànic la coca només va ser mencionada esporàdicament entre 1875 i 1884; no obstant, els informes de 1884 a 1890 es referixen a l'experimentació en coca de manera molt més extensa.[7]

Primera série de experimentació, 1884-1890

 
Treballador javanés en mig de plantes de café i coca en l'empresa de coca i café Margo Molio prop de Soemberglatik, a l'est de l'illa

De 1884 a 1890 es varen portar a terme la primera série de experimentació per a adaptar l'espècie Erythroxylum novogranatense var. novogranatense als entorns locals de Java. Els botànics i químics del Jardí Botànic varen tindre que cooperar activament i intercanviar coneiximents en plantadores i funcionaris estatals sobre el cultiu de la planta.[7]


Els funcionaris del Jardí Botànic varen distribuir llavors als plantadores i, a canvi, estos varen proporcionar les observacions i els resultats del cultiu en el camp. Un resultat directe d'este intercanvie de coneiximents va ser que en 1886 els científics del Jardí Botànic varen crear un manual per a cultivadores de coca sobre cóm sembrar llavors de coca i cultivar les plantes. Després es va establir l'importància de l'altitut, el clima i el tipo de sol per al cultiu exitós de la coca. Ademés, científics com Karel van Gorkom (un expert en l'arbre de la quina) també varen brindar assessorament econòmic, sugerint en 1885 que els plantadores cultivaren la coca com un producte de caseta que complementava els seus productes principals com el café, el sucre i el té per l'encara forta competència existent la coca peruana i l'inestabilitat dels mercats europeus.[7]

Paralelament a estos experiments pràctics, tres importants investigacions de laboratori químic realisades per botànics, químics i farmacèutics neerlandesos varen determinar les característiques de la coca javanesa.

La primera investigació va ser realisada en el periodo 1885-1886 per un professor jubilat de química de l'Universitat de Tòquio, Johann Frederik Eijkman. Com a acadèmic visitant, va investigar la cantitat d'alcaloide en les diverses espècies de Erythroxylum que posseïa el Jardí Botànic.[7] La seua troballa va ser clara: la coca de Java tenia considerablement més alcaloide que atres espècies de Erythroxylum (com E. montanum, E. retusum i E. laurifolium) i per lo tant era el millor cultiu agrícola per a la producció medicinal de cocaïna.[8]

La segona investigació va ser portada a terme pel botànic Maurits Greshoff en 1888. En investigar fulls de coca de distintes edats, Greshoff va concloure que la major concentració de alcaloide es podia trobar en els fulls més jóvens. Ademés, Greshoff va determinar que, ademés de la cocaïna, en els fulls es trobaven atres «combinacions d'ecgonina, les nomenades bases amorfas de coca», que podien sumar-se al contingut de cocaïna per a determinar la cantitat total de alcaloide. L'investigació de Greshoff va fer que científics i plantadores de Java es donaren conte de que la seua coca era diferent de la coca peruana.[8]

A partir d'eixe descobriment, els científics del Jardí Botànic dirigits pel botànic William Burck varen iniciar una tercera investigació que es va publicar en 1890 en la revista acadèmica Teysmannia en a on varen classificar a la coca de Java com Erythroxylum coca var. spruceanum (posteriorment classificada com Erythroxylum novograntense var. novogranatense) i a la coca peruana com E. coca.[8] Les difererencias entre abdós espècies eren clares: E. coca var. spruceanum tenia fulls més chicotets pero creixia més ràpidament en el clima javanés. En canvi, E. coca tenia fulls més grans pero calia donar-li ombra, lo que ralentisava el seu creiximent.[9]

L'investigació de Burck i les seues colegues publicada en 1890 va ser el pas final que va conduir al cultiu comercial i industrial de la coca javanesa. En 1891, Teysmannia va publicar un artícul es va utilisar per primera volta el nom «coca de Java» per a la planta cultivada en l'illa.[9]

Desenroll de tecnologies de conversió de ecgonina a cocaïna, 1890-1903

Si ben el cultiu i característiques de la coca de Java eren millor compreses, ademés de contar en un contingut de combinacions de ecgnonina superior a la coca de Perú o la de Bolívia, encara no podia competir en estes ya que els métodos per a convertir ecgonina en cocaïna eren molt alts encara.[10] En 1885, el químic Willy Merck (de la família propietària de E. Merck) havia demostrat que l'ecgonina podia convertir-se en cocaïna, encara que el método era massa costós per a la producció industrial.[11]


En 1893, els químics de la farmacèutica alemana Faberwerke Hoëchst en Fráncfort varen desenrollar un procés millorat de conversió de ecgnonina en cocaïna d'alta calitat a partir de dos métodos anteriors desenrollats en 1888: el primer método químic patentat com a «procés de l'ecgonina» va ser desenrollat per Carl Liebermann i Fritz Giesel de Buchler & Co. (també coneguda com Chininfabrik Braunschweig); el segon método patentat va ser desenrollat per la farmacèutica alemana C. F. Boehringer & Sohne en Mannheim i convertia l'ecgonina en ecgonina metil éster, que després es convertia en cocaïna.[11]

Èxit comercial del cultivar, 1903-1914

En 1903, a partir de la millora del disseny de processos químics per a convertir l'alcaloide ecgnonina en cocaïna, es va obtindre una major cantitat percentual de cocaïna extreta de la coca de Java en comparació a la coca de Perú.[12][13][14] Les fulles de la coca de Java eren enviades a Ámsterdam para a partir d'ahí distribuir-se a atres llocs o processar-se per a l'elaboració de clorhidrato de cocaïna.[4] Adicionalment a la millora dels processos químics establits, la producció coca de Java va conseguir atres ventages que varen ajudar a que l'eficiència de Java superara a la dels llauradors geogràficament llimitats i desarticulats de la cultura cocalera en Perú:[15]

  • la mà d'obra de camp javanesa barata i flexible,
  • una geografia de plantació més fàcil i propenca al transport marítim,
  • quatre collites anuals de fulls tendres cuidadosadament seleccionades,
  • economies d'escala,
  • racionalisació tècnica, rotació i cultius intercalados en proyectes colonials de caucho i té

A partir de 1905, l'empresa farmacèutica alemana E. Merck, la major productora i comercializadora de clorhidrato de cocaïna en el món en eixe llavors, va deixar d'utilisar els fulls de Erythroxylum coca importades des de Perú per a utilisar solament la coca de Java com insumo importada des d'Indonèsia per la Nederlandsche Cocaïnefabriek (NCF), organisació establida en 1900.[16][17][18]

En 1904, la Java holandesa (l'illa que ara forma part d'Indonèsia) exportava només vintissís tonellades de full de coca; açò es va disparar a huitcentes tonellades en 1912 i un suministrament industrial de mil setcentes tonellades en 1920, saturant el mercat mundial de coca.[18] Per a 1911 Ámsterdam es va convertir en el mercat de coca més actiu del món.[15] La coca de Java s'exportava a Alemània, Japó, França, Bèlgica i els Estats Units.[15]

Fi de la producció de la coca de Java

L'invasió japonesa de Java durant la Segona Guerra Mundial va trastornar mortalment els vestigis lo que quedava del corredor econòmic de la coca de Java, i la posterior lliberació/ocupació nortamericana va conduir a la destrucció, per mandat explícit, de les plantacions de coca restants en Java. En 1946, només quedaven uns pocs pegats vells d'arbust de coca indonesi.[19]

Vore també

Referències

  1. ↑ van der Hoogte i Pieters (2013): 97.
  2. ↑ 2,0 2,1 van der Hoogte i Pieters (2013): 90.
  3. ↑ van der Hoogte i Pieters (2013): 91-93.
  4. ↑ 4,0 4,1 «International traffic in coca through the early 20th century».Drug and Alcohol Dependence.49(2)
    145–156.ISSN 0376-8716.doi:10.1016/S0376-8716(97)00157-9.Consultat el 2023-08-27.
  5. ↑ Gootenberg (2008): 108.
  6. ↑ van der Hoogte i Pieters (2013): 95.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 van der Hoogte i Pieters (2013): 98.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 van der Hoogte i Pieters (2013): 99.
  9. ↑ 9,0 9,1 van der Hoogte i Pieters (2013): 100.
  10. ↑ van der Hoogte i Pieters (2013): 102.
  11. ↑ 11,0 11,1 van der Hoogte i Pieters (2013): 103.
  12. ↑ van der Hoogte i Pieters (2013): 104.
  13. ↑ «De la coca a la cocaïna».Revista Chilena d'Anestèsia.39(4)
    280-291.Consultat el 2023-8-25.
  14. ↑ «Full de coca: mits i realitat | Transnational Institute» (en és). www.tni.org. Consultat el 2023-08-25.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Gootenberg (2008): 126.
  16. ↑ «Sobre la coca - Jot Down Cultural Magazine» (en és). Consultat el 2023-08-25.
  17. ↑ Cotler (1999). Drogues i política en el Perú: la conexió nortamericana, Institut d'estudis peruans, p. 76. ISBN 978-9972-51-033-5.
  18. ↑ 18,0 18,1 Gootenberg (2008): 125.
  19. ↑ Gootenberg (2008): 128.

Bibliografia

90–116.ISSN 1097-3729.doi:10.1353/tech.2013.0045.Consultat el 2023-08-25.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Coca_de_Java&oldid=1453807»