Anar al contingut

Proyecte Cocaïna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Proyecte Cocaïna de l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) i l'Institut Interregional de les Nacions Unides per a l'Investigació de la Delinqüència i la Justícia (UNICRI) és el major estudi a escala global sobre l'us de la cocaïna i atres derivats dels fulls de les plantes de la coca (Erythroxylum coca i Erythroxylum novogranatense).[1] L'estudi es va realisar de 1992 a 1994 en 22 ciutats de 19 països al voltant del món, entre elles Nova York, El Caire, Sídney i Lagos.[2]

En març de 1995 es va llançar un dosier de prensa en a on es varen resumir els aspectes destacats, la metodologia utilisada, i les conclusions i recomanacions.[3] Dins del dosier se senyalava que «els problemes de salut derivats de l'us de substàncies llegals, en particular l'alcohol i el tabac, són majors que els problemes de salut derivats del consum de cocaïna» i que «els enfocaments que emfatisen massa les mides punitivas de control de drogues en realitat poden contribuir al desenroll de problemes relacionats en la salut».[4]

En la reunió n.° 48 de l'Assamblea Mundial de la Salut de l'OMS portada a terme de l'1 al 12 de maig de 1995, el Govern d'Estats Units a través del seu representant, Neil Boyer, es va mostrar preocupat per les conclusions solicitant al «Director General que li garantisara que la OMS es desvincularia de les conclusions de l'estudi i que, en les activitats d'abús de substàncies, no s'adoptaria un enfocament que poguera utilisar-se per a justificar la producció contínua de coca».[5][6]

L'estudi va ser obtingut pel Transnational Institute i publicat el 14 de juny de 2009.[7][8]

Objectius

L'objectiu de l'estudi va ser arreplegar informació sobre l'us de cocaïna i atres derivats del full de coca, els qui els usen, quins són els efectes en els usuaris i les seues comunitats, i cóm responen els governs a través de les seues polítiques i estratègies davant el problema de la cocaïna.[9]

Països participants

Els països que varen participar en l'estudi global es varen classificar en 4 tipos:[10]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Coca leaf: A Political Dilemma» (en és-és). www.druglawreform.info. Consultat el 21 de giner de 2020.
  2. ↑ «Cocaine use: the largest global study ever undertaken».World Health.48(4)
    25.ISSN 0043-8502.Consultat el 20 de giner de 2020.
  3. ↑ «La OMS: sis llaneros solitaris» (en en). Transnational Institute. Consultat el 21 de giner de 2020.
  4. ↑ «[1]». Consultat el 20 de giner de 2020 (en en-GB).
  5. ↑ «The WHO cocaine project» (en és). Transnational Institute. Consultat el 20 de giner de 2020.
  6. ↑ «WHA48/19995/REC/3».Summary Records and Reports of Committees.Organisació Mundial de la Salut.Consultat el 20 de giner de 2020.
  7. ↑ Brownstein, Henry H.. The handbook of drugs and society, p. 108. OCLC 911618368. ISBN 978-1-118-72666-2.
  8. ↑ «World Health Organization global Cocaine Project Study suppressed by the United States for 13 years, 1995 - WikiLeaks». wikileaks.org. Consultat el 21 de giner de 2020.
  9. ↑ Aza Jácome, Alfonso,. Drogues i polítiques públiques : ¿llegalisació o prohibició?, p. 164. OCLC 1083692430. ISBN 978-958-12-0436-6.
  10. ↑ «WHO/UNICRI Cocaine Project». www.brucekalexander.com. Consultat el 20 de giner de 2020.

Bibliografia

  • [enllaç trencat]