Anar al contingut

Erythroxylum novogranatense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erythroxylum novogranatense

La coca colombiana (Erythroxylum novogranatense), és un arbust de la família Erithroxylaceae.[1] És, junt en I. coca, la coca, —cridada coca boliviana o coca huánuco per a diferenciar-les—, una dels dos espècies de les que s'extrau cocaïna.[2]


Descripció

Són arbusts o arbres menuts, que alcancen un tamany fins a 6 m d'alt, perennifolis, casi sempre en ramitas en zigzac, sense lenticeles; plantes hermafrodites. Fulls oblongues o oblongo-elíptiques, 2.5–7.5 cm de llarc i 1.2–3.6 cm d'ample, àpiç obtús o redonejat, base aguda a atenuada, envés generalment en les 2 llínees paraleles i/o en el panel central conspicuo, membranàcees, vert translúcides quan seques; estípules breument persistents i pronte marchitándose, 2.5–3.5 mm de llarc, nervadura no estriada, àpiç obtús en 2 bolets diminuts. Flores 1–3 (–10) per nuc, en les aixelles de les ramitas de l'estació en curs, en o sense fulls, pedicels 3–7(–12) mm de llarc; càliç en llops angosts a àmpliament ovats; tubo estaminal més curt o de la mateixa llongitut del càliç. Drupa 8–13 mm de llarc i 4–7 mm de diàmetro, endocarpo ovoide a elipsoide, redonejat a obtús en l'àpiç, desigualment 4-acostillado.[3]

Distribució i hàbitat

És una planta nativa del neotrópico en presència en Colòmbia i Panamà.[4]

Taxonomia

Erythroxylum novogranatense va ser descrita per (Morris) Hieron i publicat en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 20(Beibl. 49): 35. 1895.[3]

Etimologia

Erythroxylum: nom genèric novogranatense: epítet que es deriva del llatí: novo (nou) i granatense (Granada). Va ser nomenada per William Turner Thiselton-Dyer, el tercer director del Real Jardí Botànic de Kew, perque el seu país d'orige era el virregnat de Nova Granada, hui Colòmbia.

Sinonímia
  • Erythroxylum coca var. novogranatense D.Morris
  • Erythroxylum coca var. spruceanum Burck
var. truxillense (Rusby) Plowman
  • Erythroxylum hardinii I.Machado
  • Erythroxylum truxillense Rusby[5]

Importància econòmica i cultural

Contingut de cocaïna per varietat

En un extens estudi, el contingut de cocaïna dels fulls de I. coca var. coca (30 mostres) es va trobar que varien des de 0.23 fins a 0.96%, en una mija de 0.63%, mentres que el contingut de cocaïna en I. coca var. ipadu (6 mostres) va ser menor: 0.11-0.41%, en un promig de 0.25%. E. novogranatense var. novogranatense (3 mostres) contenia 0.55-0.93% de cocaïna, en un promig de 0.77% i E. novogranatense var. truxillense (14 mostres) 0.42-1.02%, en una mija de 0.72%.[6]

Atres alcaloide

Fikenscher en un estudi de 1958 va identificar nicotina en plantes jóvens i raïls i brots adultes de coca de Java comercial (E. novogranatense var. novogranatense). L'alcaloide va ser identificat utilisant cromatografia en capa fina i reaccions de color.[7]

Forma de consum massiu

E. novogranatense pot beure's en forma de té de coca i és consumida de forma regular per la població d'alguns països d'Amèrica del Sur. Ademés, els turistes que visiten estos països poden comprar el té en bolsitas i retornar en elles als seus països d'orige. S'ha estimat que entre 1984 i 1989, més de 22 millons de bolsitas de té de coca es varen vendre en el Perú. Tan sol en 1990, segons les estimacions, es varen vendre aproximadament 5.7 millons de sacs de té de coca, i més de mig milló d'estes bolsitas varen ser comprades per turistes nortamericans.

Consideració sanitària

El té de coca s'empaqueta a sovint en porcions individuals com bolsitas de té que contenen d'aproximadament 1 g de material vegetal. El consum de té de coca dona lloc a l'ingestió de cocaïna i atres alcaloide. Per lo tant, és important que els funcionaris de salut i el públic en general de ser conscient de que el consum de té de coca pot resultar en la producció d'una prova d'orina positiva per a metabòlits de cocaïna.[8]

Vore també

Referències

  1. ↑ Galindo Bonilla, Aída; Fernández Alonso, José Luis(2020).«Plantes de coca en Colòmbia. Discussió crítica sobre la taxonomia de les espècies cultivades del gènero Erythroxylum P. Browne (Erythroxylaceae)».Revista de l'Acadèmia Colombiana de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.Acadèmia Colombiana de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.34(133): 455-465..Consultat el 21 de giner de 2020.
  2. ↑ Sense autor designat. «Espècie Erythroxylon, àlies planta de coca» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 11 de març de 2014. Consultat el 10 de giner de 2013.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Erythroxylum novogranatense». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de març de 2014.
  4. ↑ Martínez González, Libardo Ángel(2014).«Plantes medicinals natives de Panamà i el seu potencial per al tractament de les patologies de major impacte en el país».Pontifícia Universitat Javeriana.doi:10.11144/Javeriana.10554.12027.Consultat el 2023-08-09.
  5. ↑ Erythroxylum novogranatense en The Plant List
  6. ↑ Echeverri, Juan Álvaro; Pereira, Edmundo M.(2005).«‘Mambear coca não é pintar a boca de vert’: Notes sobre a origem i o us ritual dona coca amazônica».O Uso Ritual das Plantas de Poder.Ed Mercat de Lletres/FAPESP.Campinas:: 117–185.Consultat el 18 de març de 2017.
  7. ↑ Fikenscher, L.H.(1958).«Nicotine, een nieuw alkaloid van de cocaplant.».Pharmaceutisch Weekblad..(98): 932–933.Consultat el 10 de giner de 2013.
  8. ↑ Jenkins, A. J.; T. Llosa, I. Montoya, and I. J. Cone(Feb de 1996).«Identification and quantitation of alkaloids in coca tea.».Forensic science international.77(3): 179-189.Consultat el 10 de giner de 2013.

Bibliografia

  1. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
  1. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçuela 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçuela, Caracas.
  3. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  4. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  5. Plowman. 1988. Erythroxylaceae. Fl. Lesser Antilles 4: 543–551.
  6. Plowman, T. 2001. Erythroxylaceae. En: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (eds.), Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(1): 834–838.
  7. Plowman, T. C. 1991. Family 102 Erythroxylaceae. Fieldiana, Bot., n.s. 28: 30–36,.
  8. Plowman, T. C. & N. Hensold. 2004. Names, types, and distribution of neotropical species of Erythroxylum (Erythroxylaceae). Brittonia 56(1): 1–53.
  9. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.