Erythroxylaceae

Erythroxylaceae

Les eritroxilàcees (Erythroxylaceae) són una família de plantes leñosas dicotiledónees pertanyent al orde Malpighiales, de distribució pantropical. Té 260 espècies incloses en àrees de les regions subtropicals dels dos tròpics, en Àfrica, Madagascar, surest Asiàtic i Austràlia tropical, incloent illes com Nueva Caledonia. Al voltant de 200 espècies americanes, han canviat l'enfocament del seu biodiversitat en Amèrica del Sur.

Generalitats

A esta família pertanyen els arbusts natius d'Amèrica del Sur, els fulls del qual es masteguen tradicionalment per la població local i el cultiu ilícit de la qual a gran escala produïx el famós alcaloide cocaïna. La família és d'orige antic i és una família molt afí a les Linaceae, en la qual alguns taxónomos antics l'incloïen. Hui no cap dubte de la seua autonomia pels fruts drupáceos, els estams monadelfos, els pétals en apèndixs en la seua cara adaxial i els filaments estaminals formant un tubo que cobrix la mitat inferior del gineceo. La família Erythroxylaceae presenta quatre gèneros i 260 espècies totes de arbusts o arbres. El gènero nectaropetalón té tres espècies africanes. Pinacopodium presenta a lo manco una espècie en la conca del riu Congo i el gènero Erythroxylum s'estén per Àsia, Austràlia, les illes d'Oceania i abdós Américas. Les poblacions suramericanes de Erythroxylaceae del gènero Erythroxylum es troben a sovint en perill per la tala indiscriminada en les reduïdes àrees que ocupen. En tot mostren una llarga adaptació de part de les espècies americanes a condicions distintes al bosc humit originari. Conta en numeroses espècies endèmiques, algunes en un àrea de distribució chicoteta les quals ocupen les regions desérticas tropicals càlides i els boscs humits amazónicos, entre els 150 i 720 m d'altitut. Les espècies solen estar molt especialisades a un tipo de hàbitat concret, lo que dificulta la seua expansió. Algunes espècies rehúyen les zones de selva inundable.

La coca, Erythroxylum coca, és originària de les escarpadas estribacions dels Andes amazónicos.

La catuaba, Erythroxylum catuaba, és un arbre chicotet que produïx flors grogues i taronges i una chicoteta fruta venenosa de forma oval de color taronja obscur. Creix en el nort de Brasil en el bosc tropical amazónico. La catuaba no conté cap dels alcaloide actius de la coca. Conte no obstant en un llarc us com a afrodisíac. Una infusió de la corfa s'usa tradicionalment en Brasil com a afrodisíac i estimulant del sistema nerviós central. La catuaba té tres alcaloides, catuabina A, B i C, que aumenten la funció sexual estimulant el sistema nerviós central. La decoció de la corfa s'usa per a l'impotència sexual, agitació, nerviosisme, dolor nerviós, debilitat nerviosa, memòria deficient, falta de memòria o debilitat sexual.

Característiques

Arbres o arbusts empinats en fulles generalment escampades i sanceres. De fulls simples, alternes, estipulades, en pecíol breu, làmina sancera. Té inflorescència breus, 1-8-flores. Les flors són casi sempre hermafrodites i tenen la forma poligonal regular d'una estrela de cinc puntes. Les flors d'esta forma són cridades actinomorfas. Flors actinomorfas, pentameras, pétals en apèndixs ligulars en el fes; en dos verticilos d'estams una miqueta concrescentes en la base; gineceo en 3-4 carpelos concrescentes en un ovari en 3-4 loculos, solament sol desenrollar-se un carpelo, en 1-2 rudimentos seminals. Per lo general les flors chicotetes i hermafrodites tenen simetria radial i són pentámeras en periant doble. Algunes espècies són dioiques. Els cinc sàpia'ls estan lliures o fusionats. Els cinc pétals estan lliures o parcialment units i poden tindre escates (lígulas). Flors solitàries o en fascículos cimosos axilars paucifloras, perfectes, actinomorfas, heterostiladas. Cáliz i corola, lliures. Pétals en apèndixs ligulats en la fes. Tenen dèu estams, monadelfos en filaments de dos distintes llongituts. Flores longistiladas en els

estils més llarcs que els estams. Flores brevistiladas en els estams majors que els tres estils. Gineceo súpero, 3-carpelar, 3-locular, en tres estils, lliures, estigmes capitados. Tres òvuls, dels quals 2 aborten i es desenrolla solament un. El frut és una drupa en llavors generalment en el càliç persistent en la base.

Bibliografia

1. Berendsohn, W.G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2009. Nova Silva Cuscatlanica. Arbres natius i introduïts del Salvador. Partix 1: Angiospermae - Famílies A a L. Englera 29(1): 1–438.
2. D'Arcy, W. G. & N. Schanen. 1975. Flora of Panama, Part VI. Family 87. Erythroxylaceae. Ann. Missouri Bot. Gard. 62(1): 21–33. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
3. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
4. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
5. Zamora Villalobos, N., Q. Jiménez Madrigal & L. J. Poveda Álvarez. 2004. Arbres Costa Rica 3: 1–556. INBio, Sant Dumenge de Heredia.