Linaceae

Linaceae

Linaceae és una família cosmopolita de plantes Magnoliopsidas o dicotiledóneas d'al voltant de 250 espècies en tot lo món que comprenen gran part del planeta. La família inclou plantes herbàcies o rarament leñosas, i arbres de gran porte en els tròpics. Pertanyent al orde Malpighiales.

Generalitats

Família cosmopolita que consta d'unes 250 espècies. Està formada per arbres, arbusts, herbes anuals i perennes. Ocupa regions desérticas, mediterrànees, selves, estepas i la Puna humida i seca. En general són herbes o chicotetes mates, anuals, bienals o perennes. Hi ha 14 gèneros, classificats en dos subfamílies: Linoideae i Hugonioideae a sovint reconeguda com una família distinta, l'Hugoniaceae.

La família és d'orige antic i és una família molt afí a la família Erythroxylaceae, en la qual alguns taxónomos antics l'unien. Les fulles de les Linaceae són sempre senzilles.

En Linoideae, el gènero més gran és Linum , en 180 a 200 espècies, incloent el lli de cultiu Linum usitatissimum. Els membres de Linoideae inclouen sobretot herbàcies anuals i perennes, aixina com subarbusts llenyosos, arbusts i chicotets arbres (Tirpitzia) que habiten en latitut templades i tropicals de Eurasia, Àfrica, Austràlia i les Américas.

Hugonioideae són enredaderas, arbusts i arbres i són casi en la seua totalitat de distribució tropical. El gènero més gran de Hugonioideae ésHugonia, en aproximadament 40 espècies. Ademés de per els seus hàbits de creiximent i distribució geogràfica, els gèneros Linoideae i Hugonioideae poden ser diferenciats pel número d'estams fèrtils (5 en Linoideae, 10 en Hugonioideae) i el tipo de frut: en càpsules en Linoideae i drupa carnosa en forma de fruta, en Hugonioideae que produïx molts tipos diferents de fruta, consumides pels pardals, que dispersen les llavors.

Descripció

Tenen les fulles simples sanceres, casi sempre alternes, els fulls estan oposts o alternades, assentades, sense estípulas encara que a voltes si estan estipulades. Inflorescència cimosas. Flores hermafroditas, actinomorfas, pentámeras o molt rarament tetrámeras, estes molt més freqüent en els tròpics, pétals cridaners, prontament caedizos, de color clar, en ungla estreta. Cáliz en sépals lliures. Corola en pétals lliures o ligeramentes soldats en la base. Androceo en 4 o 5 estams alternant en els pétals soldats en la base, a voltes alternant en 1 verticilo de estaminodios. Ovari súpero, en 4-5 carpelos, 4-5 cavitats i 4-5 estils. Estigmes lineares o capitados. Diplostemonas en els estams soldats al disc; d'ovari súpero, pentacarpelar, sincarpico, en estils lliures o llaugerament soldats; dos òvuls per carpelo, en un fals tabic intern en 10 cavitats. Frut sense pico, en càpsula loculicida o rarament en drupa. Frut en càpsula loculicida, en 8-10 valvas. Dos llavors per cavitat, separades per un pseudotabique.