L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Chauen

Chauen, Xauen (àrap شاون; pronunciat [ʃawen]) o Chefchauen (àrap شفشاون, , en francés: Chefchaouen) és un municipi i una ciutat de Marroc, capital de la província del mateix nom. Està situada en el noroest del país, en les estribaciones de les montanyes del Rif, prop de Tetuán. Pertany a la regió de Tànger-Tetuán-Espígols. En el cens de l'any 2014 contava en una població de 42786 habitants.[1]

Chauen

Toponímia

El nom Chauen prové de la locució bereber per a "les banyes", en referència als dos picos visibles des de la ciutat.[2] Una creència popular afirma que el nom de Chefchauen procedix de l'àrap coloquial shuf ('mira') i el berber arabizado ashawen ('les banyes'), pero no hi ha evidència alguna d'això. La forma abreviada del nom de la ciutat va passar al espanyol inicialment com «Xauen», en la lletra X reflectint el fonema [ʃ] en l'ortografia de l'espanyol migeval. Des de finals del sigle XX, s'utilisa més la forma Chauen.

Història

La ciutat va ser fundada en 1471. La seua població original va estar composta sobretot per exiliats d'al-Ándalus, tant musulmans com judeus, raó per la qual la part antiga de la ciutat té una apariència molt similar a la dels pobles andalusos, en chicotetes callejuelas de traçat irregular i cases encalades (freqüentment en tons blaus).

 
Casas encalades en la típica tonalitat blava de Chauen.[lower-alpha 1]

Chauen està construïda sobre una chicoteta vall. La part més antiga de la ciutat creix cap a lo alt de la montanya, i en el punt més alt es troben els manantiales de Ras al-Ma. El centre de la ciutat és la plaça de Uta al-Hammam, en la que es troba l'alcazaba i una mesquita en una torre de base octogonal. Un atre punt emblemàtic de la ciutat és la Mesquita dels Andalusos. La ciutat nova s'ha construït més avall de la ciutat antiga.

 
Cartell turístic de Xauen d'época del protectorat espanyol de Marroc. Autor: Mariano Bertuchi.

Chauen va ser durant sigles una ciutat considerada sagrada, a on es prohibia l'entrada als estrangers. Per esta raó s'ha mantingut en poques alteracions tota la seua fisonomia migeval. Els canvis en l'estructura urbana i poblacional de Chauen són molt recents.

Despuix de l'establiment del protectorat espanyol de Marroc (1912) es va produir la presència en Chauen de persones occidentals. Quan els espanyols varen aplegar, la ciutat tenia una important població judeua sefardí que parlava judeoespañol. Durant la guerra del Rif Chauen va estar durant dos anys baix control de la República del Rif, entre la retirada de Chauen i el nou establiment espanyol despuix de les campanyes que varen seguir al desembarc d'Espígols.


Durant la presència espanyola es va establir en la ciutat el grup de Forces Regulars Indígenes Xauen Nº6. En el Pla d'Ordenació Urbana de la ciutat de 1944 va intervindre Pedro Muguruza.[3] De la promoció del turisme en Xauen en el reclam del seu important patrimoni històric és testimoni l'hotel Parador de Xauen, que no obstant no pertanyia a la ret de Paradores d'Espanya.[4] Va ser en Chauen a on es va produir la cerimònia de traspàs de la sobirania de la regió a Marroc, arriándose la bandera espanyola, en 1956.

Com en atres ciutats que varen pertànyer a Espanya, una part dels seus habitants sap espanyol en competència llimitada.[5] En l'actualitat Chauen és un important centre de turisme, lo que ha atret a immigrants d'atres zones de Marroc, principalment del sur.

Llocs d'interés

 
Vista general de Chauen.

Esta ciutat és considerada com una «Ciutat Santa».

  • La Medina
  • Plaça Hammam
  • Gran Mesquita
  • Alcazaba o Casba
  • Lavaderos
  • Antiga mesquita.
  • Hammam en l'interior de la medina.
  • Antic caravasar (caravanserai), ocupat actualment per chicotetes tendes i artesans.
  • Tendes d'estores de Xauen, d'un estil molt particular en degradats de color.
  • Tendixques-taller d'artesans de la fusta, del ferro i del cuiro.
  • les portes de la part antiga

Agermanament

Notes

  1. ↑ El minaret del fondo pertany a l'anomenada Mesquita dels Andalusíes, perque va ser construïda per exiliats del-Ándalus.

Referències

  1. ↑ «Recensement général de la population et de l'habitat de 2014: Population llega-li du Maroc» (en fr). Haut-Commissariat au Pla du Maroc. Consultat el 1 de giner de 2019.
  2. ↑ «Coneix Chauen». chauen.info.
  3. ↑ Xauen: evolució urbana.
  4. ↑ «Rehabilitació de construccions militars per a us hoteler. Ret de Paradores de Turisme. Tesis doctoral. María José Rodríguez Pérez. 2013 Universitat Politècnica de Madrit.».
  5. ↑ Silvino Espinoza. «Visitar Chefchaouen: Quan el Blau es Convertix en Poesia» (en és). Marroc Secret.

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Chauen&oldid=1489344»