Castell de Biar
El castell de Biar és un castell del XII, ubicat sobre un cerro que domina la localitat de Biar, en la comarca del Alt Vinalopó, província d'Alacant, Espanya. És un dels grans atractius del municipi de Biar i està catalogat com be d'interés cultural i declarat Monument històric-artístic pertanyent al Tesor Artístic Nacional per mig de decret de 3 de juny de 1931.[1] Es troba en bon estat de conservació i està inclós en la cridada Ruta dels Castells del Vinalopó.
Història
Durant la dominació musulmana ya hi ha notícies, encara que escasses, de la fortalea, que no va escomençar a tindre rellevància fins a l'época de Jaime I, al queda com a castell fronteriç segons el Tractat d'Almizra. L'edifici va perdre les seues funcions durant l'Edat Moderna i, encara que es va usar esporàdicament, es va utilisar com a cementeri i va ser caent en ruïna.[2][3] Va ser declarat monument històric-artístic en 1931 i es troba en la cridada Ruta dels Castells del Vinalopó. Des de finals del XX s'ha restaurat en diverses ocasions, en lo que hui en dia es troba en bon estat de conservació.
Estructura
El castell va ser construït en pedra per mig de mampostería i tapial, que es va utilisar per a la torre de l'homenage. L'edifici està compost per dos parts. Per un costat, un recint en quatre torres semicirculares en els cantons del mateix, i per l'atre, un espai en quatre estructures cúbiques i la torre de l'homenage. Estes torres i atres estructures constituïxen les defenses bàsiques del castell, aixina com la seua posició elevada en un montícul rocós, la proliferació de chicotetes obertures en els seus murs i el seu arremate d'almenas.
La torre de l'homenage és la part més destacada del conjunt arquitectònic. Data del XII, se situa a un lateral i aplega a una altura de 17 metros. La seua planta és de forma quadrangular i consta de tres pisos, adquirint estos una enorme importància. En la planta inferior s'utilisa el denominat regrés de canó i en el restant dels nivells, segon i tercer, s'utilisa la volta nervada almohade que, junt a les del veí castell de Villena, són unes de les més antigues d'Espanya i de tot el Magreb, ademés de les úniques utilisades en un edifici militar en tota la península ibèrica.[4]
L'interior del castell s'organisava al voltant d'un pati central, disponent-se toda una serie de dependències destinades a assegurar la defensa aixina com donar covil i servici al alcaide, la seua família i la guarnició.
En el XV apareixen descrites l'habitació de vigilància o cos de guàrdia; la pallera; el palau nou que albergava a la família de l'alcaide; el rebost per a almagasenar víveres; la cuina en fumeral; el forn; l'estable; el menjador i l'iglésia baix la advocación de Santa María Magdalena i Santa Quiteria. Tot això presidit per l'anomenada Torre Mestra utilisada per a guardar les armes i pertrechos del castell. Ademés, la zona del palau posseïx en el seu interior una cúpula almohade del XII, verdadera rarea en edificis militars i una de les més antigues conegudes.
Estes dependències, techades per cobertes a un aigua de teixixca curva, permetrien arreplegar l'aigua de pluja per a almagasenar-la en l'aljibe excavat en la roca que encara es conserva.[5]
Vore també
- Ruta dels Castells del Vinalopó
- [[Archiu:{{#switch:Comunitat Valenciana|20px|Vore el portal sobre Comunitat Valenciana]] Portal:Comunitat Valenciana. Contingut relacionat en Comunitat Valenciana.
- [[Archiu:{{#switch:Arquitectura|20px|Vore el portal sobre Arquitectura]] Portal:Arquitectura. Contingut relacionat en Arquitectura.
Referències
- ↑ «Decrete de 3 de juny de 1931, declarant monuments Històrics-Artístics, pertanyents al Tesor Artístic Nacional, els que s'indiquen».Gasseta de Madrit.(155)
- 1181-1185.ISSN 0212-1220.
- ↑ Teodoro Llorente (1889-1900). «XX. Villena i Alacant», Valéncia, Barcelona: Establiment tipogràfic-editorial de Daniel Cortezo i C.ª, p. 931.Este castell es va conservar intacte fins a principis del present sigle. Despuix va servir d'enterrament durant molts anys i va quedar inhabitable, pero es manté en peu casi tota la seua obra.
- ↑ Madoz, Pascual (1849). Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar (en espanyol), p. 309.
- ↑ «Voltes nervades en el Castell de Villena (Alacant)» (en espanyol) (pdf). Actes del Tercer Congrés Nacional d'Història de la Construcció. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2009. Consultat el 14 d'octubre de 2009.
- ↑ Castell de Biar Turisme Biar.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Biar.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Biar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.