L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Capsicum baccatum


Capsicum baccatum, Capsicum baccatum var. baccatum o Capsicum microcarpum és una espècie del gènero Capsicum de les solanàcees, nativa de Perú,[1] Bolívia, Paraguai i Argentina[2] Rep noms comuns tals com: 'ají groc' ají kitucho'/'quitucho',[3] 'ají chivato', 'ají del mont', 'kumbarí'/'cumbarí',[4] i 'putita'.[5][6]

Capsicum baccatum (Capsicum baccatum)

Característiques

  • Color vert, despuix groc-anaranjado i finalment, despuix de secat, groc pajizo obscur.
  • Tamany: de 10 a 15 cm de llarc i 2 a 3,5 cm d'ample, forma cònica allargada.
  • La floració i fructificació deuen donar-se quan la temperatura fluctua entre 18 i 25 °C; a major temperatura l'ají es deforma i pert turgencia.

Distribució

Partix meridional de Mesoamérica, tot el Carib i Suramérica llevat la seua part més meridional.[7] Va ser introduït a Costa Rica, Europa, Japó i l'Índia.

Cultivares

S'han desenrollat una diversa cantitat de cultivares en Amèrica. Entre ells:


Us alimentari

Este ají és molt important dins de la gastronomia del Perú, utilisant-se en vàries preparacions i en diferents cantitats, graduant el #picor i el color, de tal manera que és un saborisant i un colorant al mateix temps. S'usa en plats com papa a la huancaína, ají de gallina, causa a la limeño, tamal, carapulcra, arròs en ànet, sec de cabrit, picante de cuy, adop etc.

En Chile, conegut com ají cristal, és la varietat de ají més comercialisada. Se li coneix popularment com ají vert perque es consumix quan encara manté el color groc, i de vàries formes: directament i tallat a lo llarc (retirant les llavors de l'interior), picat o en rodajas, agregat en l'ensalada (casi sempre en tomata) i mòlt en les típiques salses chilenes com el chancho en pedra i el pebre. Encara que a voltes també se li pot vore en forma de pasta. També sol formar part del sándwich chacarero i inclús en alguns complets.

En Colòmbia, se li coneix com ají chivato o ají cimarrón. En la subregión dels Montes de María, s'usa com a ingredient principal en una guarnició coneguda com 'Machucao de Ají'.

Taxonomia

Capsicum baccatum va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Systema Naturae (ed. 12) 2: 174 en 1767.[8]

Citologia
  • Té un número cromosòmic de 2n=24[9]
Etimologia

Capsicum: neologisme botànic modern[10] que deriva del vocable llatí capsŭla, ae, ‘caixa’, ‘càpsula’, ‘arconcito’, diminutivo de capsa, -ae, del grec χάψα,[11] en el mateix sentit, en alusió al frut, que és un bolic casi buit. En realitat, el frut és una baya i no una càpsula en el sentit botànic del terme.

baccatum: epítet llatí que significa “en bayas”.[12]

Varietats acceptades
Sinonímia
  • Capsicum annuum subsp. baccatum (L.) Terpó
  • Capsicum annuum var. microcarpum (Cav.) Voss
  • Capsicum baccatum var. umbilicatum (Vell.) Hunz. & Barboza
  • Capsicum cerasiflorum Link
  • Capsicum cerasiforme Dunal nom. illeg.
  • Capsicum chamaecerasus Nees
  • Capsicum ciliare Willd.
  • Capsicum conicum Vell.
  • Capsicum frutescens var. baccatum (L.) Irish
  • Capsicum grossum var. cerasiforme (Mill.) C.B.Clarke
  • Capsicum microcarpum Cav.
  • Capsicum microcarpum f. fruticosum Sendtn.
  • Capsicum microcarpum var. glabrescens Hassl.
  • Capsicum microcarpum var. tomentosum Chodat & Hassl.
  • Capsicum microphyllum Dunal
  • Capsicum pulchellum Salisb.
  • Capsicum umbilicatum Vell.[13]

Noms comuns

Vore també

Referències

  1. ↑ [1] (PDFPDF) (en és). ISBN 978-612-45583-0-6.
  2. ↑ Capsicum baccatum/Capsicum microcarpum/ Ají Kitucho, natiu d'Argentina
  3. ↑ [2]
  4. ↑ "Cumbarí" - Associació d'acadèmies de la llengua espanyola
  5. ↑ "Ulupica, covincho i putita, els ajíes tarijeños més populars" - La Veu de Tarija 02/setembre/2017. (Disponible al 09/giner/2023)
  6. ↑ Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola. (Disponible al 09/giner/2023)
  7. ↑ C. baccatum en Inferno Chili
  8. ↑ «Tropicos | Name - Capsicum baccatum L.». legacy.tropicos.org. Consultat el 17 d'abril de 2020.
  9. ↑ Tommi Hietavuo, Jukka "Fatalii" Kilpinen & Tommi Hietavuo, Suomen Kattavin Chilitieto, Vuodesta, 1997
  10. ↑ Paraula desconeguda en Llatí clàssic, ya que va ser introduït a Europa des d'Amèrica.
  11. ↑ Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934, p. 261
  12. ↑ Rn Epítets Botànics
  13. ↑ 13,0 13,1 Capsicum baccatum en The Plant List
  14. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

  1. Bohs, L. A. 2015. Solanaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. VIII. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 131: 205–336.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mèxic City.
  3. Forzza, R. C. 2010. Llista d'espècies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Riu de Janeiro, Riu de Janeiro.
  4. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  5. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2014. Cat. Pl. Vasc. Bolívia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 127(1–2): i–viii, 1–1744. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  6. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2015 en avant. Catàlec de les plantes vasculars de Bolívia (#adició).
  7. Kearney, T. H. & R. Peebles. 1951. Arizona Fl.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Capsicum_baccatum&oldid=1580776»