Montes de María
Montes de María (coneguts també com Serranía de Sant Jacinto) és una cadena montanyosa de baixa altitut localisada al nort de Colòmbia. La pròpia serranía i la zona circumdant forma una subregión del Carib colombià de 6466 km²,[1] ubicada entre els departaments de Sucre i Bolívar.
Els Monts de María estan composts per montanyes les majors altures de les quals a penes sobrepassen els 1000 m s. n. m. en la que es destaca els cerros: Maco (900 m s. n. m.), Cansona (717 m s. n. m.), Peralonso (703 m s. n. m.), La Pita (667 m s. n. m.), Cuchilla d'Huamanga (609 m s. n. m.), Loma de Naranjal (589 m s. n. m.), entre uns atres. Són utilisats per a l'ubicació de torres de radiocomunicació i posseïxen característiques climatològiques i físiques pròpies.
Ademés, en esta es troba una chicoteta zona protegida la qual és el Santuari de fauna i flora Els Colorats i els petroglifos de Riera Rastre de la cultura zenú, part d'esta en el Museu Comunitari de Sant Jacinto.[2] Els habitants d'esta subregión s'autodenomina com: "Montemarianos". Esta regió fa part dels territoris focalizados PDET.[3][4]
Geografia
[editar | editar còdic]En esta es troba un dels últims bosc sec tropical millors conservats en el Carib colombià.
Hidrografia
[editar | editar còdic]En els Monts de María naixen numeroses rieres i rieres que s'han aprofitat per a la construcció de menuts districtes de rec i inclusivament per a la generació elèctrica a chicoteta escala. La represa Riera Gran-El Playón sortix el districte de rec de María La Baixa de varis mils d'hectàrees sembrades d'arròs.
- Riera Gran Pichilín
- Riera Mancomoján
- Riera Alferes
- Riera Venado i Palenquillo
- Embasse Riera Gran-El Playón
- Represa de Matuya (sistema de rec de María La Baixa)
- Caño Constanza
El aqüífer de Morroa sortix els principals aqüeductes de les capçaleres municipals.
Parcs nacionals
[editar | editar còdic]- Santuari de fauna i flora Els Colorats
- Àrea de reserva forestal protectora Serranía de Coraza
- Parc ecològic Saltones de Taula
Composició municipal
[editar | editar còdic]La subregión està composta per 15 municipis en total: 8 del departament de Sucre i 7 del departament de Bolívar.
| Departaments | Municipis | Superfície (km²) | Habitants |
| Bolívar | El Carmen de Bolívar | 917 | 76 051 |
| Còrdova | 584 | 12 389 | |
| El Guamo | 378 | 7 770 | |
| Sant Jacinto | 442 | 21 570 | |
| Sant Joan Nepomuceno | 649 | 33 623 | |
| Zambrano | 292 | 11 688 | |
| Sucre | Ovelles | 463 | 21 030 |
| Chalán | 84 | 4 367 | |
| Colosó | 117 | 5 803 | |
| Les Margalloneres | 218 | 19 245 | |
| Morroa | 171 | 14 583 | |
| Tolúviejo | 338 | 18 895 |
Administrativamente, també s'inclou als municipis de Marialabaja (Bolívar), Sant Onofre (Sucre); i en menor mida se sol agregar al municipi de Sant Antonio de Margallonera (Sucre).
Vies de comunicació
[editar | editar còdic]- Terrestres:
Carretera Troncal d'Occident que unix als municipis de la regió en les ciutats del Carib colombià i l'interior del país.
Travesser Montes de María: Comunica la Troncal d'Occident des de la capçalera municipal d'El Carmen de Bolívar en la Transversal del Carib i al seu pas pels centres poblats com Caracolí Gran i Macayepo (El Carmen de Bolívar) i Chinulito (Sucre) . Ademés, té una ramificació denominada via corredor punta i' plancha que comunica varis centres poblats en els municipis Chalán i Colosó.
- Aéreus:
Conta en el "Aeròdrom Montemariano", de caràcter institucional, privat i militar.[5] Ubicat al sur de la capçalera municipal d'El Carmen de Bolívar, a un costat de la Troncal d'Occident.
Habitualment, la comunicació comercial via aérea es realisa a través del aeroport Les Bruixes de Corozal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://coljuristas.org/elsilenciodelasgaitas/contexto.html
- ↑ «Viajar a Bolívar per a gojar molt més allà que plaja, oraget i mar» (en espanyol). El Temps. Consultat el 2021-01-20.
- ↑ «Governe Nacional promou conectivitat regional en Monts de María».
- ↑ «Montes de María» (en espanyol). Consultat el 17 de giner de 2023.
- ↑ «A l'aeroport Montes de María li l'engol la maleza» (en és-és). www. eluniversal. com. co. Consultat el 2021-07-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Montes de María» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.