Boulogne-Billancourt

Boulogne-Billancourt (/bulɔɲ bijɑ̃kuʁ/) és una localitat i comuna (municipi) de França, en la regió d'Illa de França (Île-de-France), departament d'Alts del Sena (Hauts-de-Seine), capital del districte del seu nom. És el chef-lieu de tres cantones: Boulogne-Billancourt-Nord-Est, Boulogne-Billancourt-Nord-Ouest i Boulogne-Billancourt-Sud.

Boulogne-Billancourt

Està integrada en la Communauté d’agglomération Grand-Paris-Seine-Ouest que és el frut de la fusió de la Communauté d'agglomération Val de Seine i la Communauté d'agglomération Arc de Seine. Està ubicada al suroest de la ciutat de París, ciutat en la que llimita al nort a través del Bosc de Boulogne i a l'est en el districte 16.

Fins a 1924 es denominava Boulogne-sur-Seine; en eixe moment va canviar el nom per a reflectir l'espenta del barri de Billancourt, que havia absorbit en 1860. El nom de Boulogne es deu a Notre-Dona'm de Boulogne la Petite, l'iglésia que va fer construir Felipe IV en honor de la verge del santuari de Boulogne-sur-Mer durant el XIV; la localitat es dia llavors Menuls-lès-Saint-Cloud i era un chicotet poble.

En una població de més de 120 000 habitants, Boulogne-Billancourt és la ciutat més poblada del departament i de la totalitat de Ile-de-France, exceptuant al propi París. És un centre econòmic important, sèu de mils d'empreses; és el segon centre regional per a l'activitat empresarial, a prou distancia de París. La seua renda per càpita és la segona més alta de Île-de-France i de França (despuix de la propenca Neuilly-sur-Seine). Té una vivenda de marcada heterogeneïtat, que va des dels elegants edificis d'estil Haussmann, en el nort, a la vivenda més moderna construïda en l'antiga zona industrial de Billancourt, al sur.

Culturalment, l'edat d'or de Boulogne-Billancourt va ser, sense dubte, el periodo d'entreguerres dels anys trenta, quan posseïa un dels patrimonis arquitectònics més importants de França. Durant la primera mitat de el XX es convertirà també en la ciutat de cine, i en un important pol industrial a on es fabricaven motors d'avió i s'estajava també la fàbrica d'automòvils més important de la companyia Renault, encara que dita fàbrica va tancar en 1992 i va ser casi completament demolida en 2000, sent objecte de numerosos debats i proyectes de reurbanisació.

Actualment estaja la sèu social d'algunes grans empreses franceses entre les que destaquen, entre unes atres, ademés de la de la Renault, la del Grup Carrefour (comerç), la de La Française dones Jeux (el monopoli estatal de loteria), la Vallourec (conglomerat siderúrgico), la de Cegedim (salut), la de Neuf Cegetel (telecomunicacions), la del Grup Boursorama (banca, propietaris en Espanya de Self Bank), la de Yoplait (làcteus) i una part important de les principals empreses del grup Bouygues: en concret les seues divisions immobiliària, de telecomunicacions i de televisió TF1.

En la ciutat està ubicat l'Hospital Ambroise Vaig parar.

Geografia

Barris de Boulogne-Billancourt      Parchamp - Albert Kahn      Els Princes - Marmottan      Silly - Galliény      Centre-Ville      Billancourt - Rives de Seine      République - Point du Jour

Boulogne-Billancourt és una comuna situada a l'oest de París. Llimita al sur i a l'oest per un meandre del Sena, a l'est pel districte 16 de París i al nort pel Bois de Boulogne (que forma part de París). La seua ubicació en el trayecte entre el palau del Louvre i el de Versalles està en l'orige del seu desenroll. Hui en dia, continua el seu desenroll gràcies a la seua posició intermija en l'eix nort-sur entre els pols econòmics de La Défense i Vélizy-Villacoublay.

Al suroest de la ciutat, es troba l'illa de Seguin, antiga sèu històrica de Renault i símbol del passat industrial de Boulogne. El municipi conta ademés en 33,44 ha d'espai vert, de les quals casi la mitat pertanyen al parc Edmond de Rothschild (15 ha), ubicat en el noroest de la comuna.

En 1860, la ciutat de París va absorbir el territori de les antigues comunes que estaven dins de les fortificacions de Thiers. La part de les antigues comunes de Auteuil i Passy situada fòra de la llínea de defensa va ser assignada llavors a Boulogne-Billancourt en compensació per la pèrdua de la major part de Longchamp, expropiada per a fer un hipòdrom i unida al Bosc de Boulogne.

Comunas limítrofs

Noroest: Saint-Cloud	Nort: París (Bosc de Boulogne)	Noreste: París (Districte XVI, Auteuil i Passy)
Oest: Saint-Cloud		Est: París (Districte XV, Grenelle)
Suroest Sèvres	Sur: Meudon	Surest: Issy-els-Moulineaux

Geologia i relleu

La superfície del municipi és de 617 ha; l'altitut sobre el nivell de la mar varia entre 28 i 40 m.

Boulogne-Billancourt es caracterisa per la presència d'una planura baixa rodejada pel Sena. El sol es compon d'arena, torrentada i grava, per lo que no és apte per al cultiu, la presència d'aigües profundes permetia cavar pous. La seua escassa altitut ha expost a esta zona a importants inundacions, com la de 1910.

Clima

De la mateixa manera que el de París i els departaments de la "menuda corona", el clima de Boulogne-Billancourt és de tipo oceànic semicontinental (també denominat «clima de transició») en trobar-se alluntada de la costa. L'estació meteorològica de referència més utilisada per a Boulogne-Billancourt és la de París-Montsouris, situada relativament prop, al sur de París.

Les temperatures són alguna cosa inferiors a les de París, la fredor és prou intens entre decembre i febrer. Les precipitacions són alguna cosa abundants encara que no excessives sumant 641,6 mm anuals; maig destaca per ser el seu més més plujós. Les temperatures màximes miges són suaus i s'alcancen en els mesos d'estiu.

  Senyes de l'estació de Paris-Montsouris recaptats entre 1961 i 1990

Més	Ene	Feb	Mar	Abr	May	Jun	Jul	Ago	Sep	Oct	Nov	Dic	Any
Temperatura mínima mensual (°C)	2,0	2,6	4,5	6,7	10,1	13,2	15,2	14,8	12,6	9,4	5,2	2,9	8,3
Temperatura mija mensual (°C)	4,2	5,3	7,8	10,6	14,3	17,4	19,6	19,2	16,7	12,7	7,7	5,0	11,7
Temperatura màxima mensual (°C)	6,3	7,9	11,0	14,5	18,4	21,6	23,9	23,6	20,8	16,0	10,1	7,0	15,1
Precipitació mija mensual (mm)	55.0	45.4	52.2	49.5	62.0	53.2	58.3	46.0	52.9	54.9	57.0	55.1	641.6

Transport i comunicacions

En el centre de la ciutat els llocs millor conectats pels mijos de transport són la plaça Marcel-Sembat i l'ajuntament. En les seues zones més exteriors destaquen Pont de Billancourt al sur, Pont de Sèvres i Pont de Saint-Cloud a l'oest, el creuament dels Anciens-Combattants (Porte de Boulogne) Nort i la Porte de Saint-Cloud a l'est.

La ciutat està conectada en París per mig de dos llínees de París Métro:

• Llínea 9 (estacions Marcel Sembat, Billancourt i Pont de Sèvres)
• Llínea 10 (estacions Boulogne - Pont de Saint-Cloud i Boulogne - Jean Jaurès).

Ademés, està conectada a la ciutat de París i les seues afores per 20 llínees d'autobús de l'empresa de transport públic RATP i per 10 d'atres companyies. En concret posseïx els següents servicis:

• llínees 52, 72, 123, 126, 160, 169, 171, 175, 179, 189, 241, 289, 291, 389, 426, 467 i de la ret de bus SUBB RATP;
• llínees 40 i 42 de la ret d'autobusos Phébus;
• llínees 15 i 17 de l'empresa de transport Hourtoule;
• llínea 460 de la planta de Transdev en Nanterre;
• llínea 39.34 de l'empresa de transport SAVAC;
• llínees N12, N61 i N145.

Entre les seues carreteres destaquen, al nort, l'autopista A13, que conduïx a Normandia i la carretera nacional als molls, que unix la carretera Georges-Pompidou des del sur a la N 118 fins al pont De Sèvres.

En les instalacions portuàries fluvials de Boulogne es canvien al voltant de tres millons de tonellades de mercaderies cada any, equivalents a 150 000 camions. El port dels Estudis, en el embarcadero de Point-du-Jour, servix com a moll per a travessies nocturnes. En el port de Boulogne, en el embarcadero de Alphonse li Gall, aigües avall del pont de Sevres, s'alberga un centre de deports nàutics.

Història de Boulogne-Billancourt

A principis de el XIV, era un chicotet poble dedicat a la viticultura que s'havia constituït sobre un antic llogaret maderera i que rebia el nom de Mesnuls-lès-Saint-Cloud. Estava en una zona de pas utilisada pels peregrins que anaven a visitar el Mont Valérien, posseïa en les seues proximitats el vell pont de fusta de Saint-Cloud, que datava de l'any 841. En 1330 el rei Felipe IV de França havia fet construir, sobre un terreny cedit per la abad de Montmartre, una iglésia dedicada a la verge de Boulogne-sur-Mer, que per llavors era un important lloc de pelegrinage, dita iglésia es va denominar Notre-Dona'm de Boulogne la Petite. A conseqüència d'això el poble es constituïx per primera volta com a parròquia independent i passa a denominar-se paulatinament Boulogne-la-Petite, el territori hi havia estat controlat per l'abadia de Montmartre des de 1134.

A partir de 1528 Boulogne prospera gràcies a la construcció del castell de Madrit (llavors cridat de Boulogne) per orde de Francisco I i la seua posterior influència; es produïx ademés cap a 1548 la reactivació de la zona com a centre de producció maderera a iniciativa del rei Enrique II.

Durant els anys 1660, Luis XIV crea una carretera asfaltada, que és l'actual avinguda Jean Baptiste Clément. Boulogne es convertix en un punt de parada per als cortesanos de Saint-Cloud i Versalles, localitats que es conecten al voltant de 1685 a través d'una atra nova carretera, l'actual Rue du Vieux Pont de Sèvres, i un nou pont. La localitat es convertix en un satèlit de Versalles que es beneficia del trànsit de persones produït per les "vacacions perpètues" la Cort entre Rambouillet i Marly, llocs de plaure del Rei. La chicoteta parròquia creix a lo llarc del primer carrer, i la seua població alcança en 1717 els 1200 habitants, sifra que es triplicarà en les dates prèvies a la revolució.

Pla de Boulogne-la-Petite i Billancourt de 1740

Despuix de la creació del municipi en 1790, el poble va créixer de la vora dreta del Sena propietat Saint Cloud i va adoptar el nom de Boulogne-sur-Seine. Per llavors seguia sent una localitat de tamany relativament chicotet pero ya superava en tamany a localitats que antany havien segut molt més importants, com Saint Cloud o Meudon, que hui són comunes, també prou poblades, del Districte de Boulogne-Billancourt.

En 1815, Boulogne queda implicada en la batalla de Rocquencourt i el seu bosc és arrasat.

París i els departaments de l'anell interior, Boulogne-Billancourt, senyalat en roig lindo a l'oest en la capital de França; el Bosc de Boulogne, en vert, pertany actualment a la ciutat de París

La seua configuració actual és resultat de la reordenació territorial de París i les seues afores de 1860; en 1924 es va canviar el nom de la comuna a Boulogne-Billancourt, reflectint la fusió que s'havia produït en el territori de Billancourt, escindit en 1860 d'Auteuil i anexionado a Boulogne. Per la seua banda París incorporava les veïnes localitats de Passy, Chaillot i la part principal d'Auteuil, i també el Bosc de Boulogne, que pese al seu nom, pertany en realitat, des de llavors, a la ciutat de París.

La fàbrica dels germans Renault

En 1870 a conseqüència dels combats que varen formar part del lloc de París (1870-1871) dins de la guerra en Prusia, Boulogne va quedar arruïnat.

À partir de 1880, tota una generació d'inventors i pioners, Étienne-Jules Marey, Henry Kapférer, Robert Esnault-Pelterie, Louis Blériot, Gabriel Voisin, convertix el territori en un lloc de bulliciosa modernitat, que es concreta en la conversió en un centre mundial de referència en fotografia gràcies a Albert Kahn o en per la producció de cine del Estudi Eclipse; aixina mateix un intens procés d'industrialisació culmina en les fàbriques d'avions Farman, futura Air France, i d'automòvils Salmson o Renault, que convertix la zona de Billancourt en els anys 1970 en el centre de l'activitat industrial francesa i en cor del sindicalisme obrer.

L'esforç de l'I Guerra Mundial convertix el sur i suroest de Boulogne en una gran zona industrial, a l'arribada de la pau estes indústries es llancen a la conquista dels mercats globals. Encara que seguix conservant l'elegant barri del Parc dels Príncips, Boulogne es convertix en un barri obrer d'acolliment per a successives immigracions.

Estos dos periodos varen supondre una enorme explosió demogràfica gràcies a la qual alcançava, en 1921 els 68 000 habitants i quinze anys despuix, en 1936, els 97 000 habitants.

Baixe els auspicis d'arquitectes com Faure-Dujarric, Li Corbusier, Lurçat, Mallet-Stevens, Niermans, Pingusson, Terry, Wybo o Perret, la ciutat viu en els anys 1930, una edat d'or, encara perceptible a dia de hui des del carrer. També residien en Boulogne en aquella época dos grans pintors d'orige estranger: Marc Chagall i Georges Sabbagh.

Monuments, museus i edificacions rellevants

Notre-Dona'm de Boulogne.

Sinagoga de Boulogne-Billancourt.

El château Rothschild va ser una de les cases més belles de França i el parc un dels més visitats d'Europa.

Jardí Albert Kahn, àrea japonesa

Cinc edificis destaquen especialment en la ciutat:

• L'iglésia de Notre-Dona'm-dones-Menús, de el XIV, declarada monument històric en 1862.
• La sinagoga de Boulogne-Billancourt, declarada monument històric en 1986. La seua construcció va ser finançada per Edmond de Rotschild i es va inaugurar en 1911.
• El Hôtel de ville de Boulogne-Billancourt, construït en els anys 30 i declarat monument històric en 1975. Està ubicat en el n.º 26 de l'avinguda André-Morizet, en ple centre de la ciutat.
• El Château Rothschild, castell-palau construït pel banquer Jean de Rotschild construït entre 1855 i 1861. Arruïnat en la II Guerra Mundial pels nazis i danyada sériament pels americans.
• l'iglésia de Sant Nicolás, chicoteta iglésia ortodoxa construïda per russos blancs cap a 1927 en fondos recaptats entre els treballadors russos de la Renault, va ser destruïda pels aliats en 1943 i reconstruïda en part en 1960. No es va finalisar la seua reconstrucció fins a 2003.

Entre els museus destaquen els següents:

• Museu Albert-Kahn, que alberga les coleccions d'Albert Kahn, baix el títul Els Archives de la Planète que reunix 72 000 fotografies de placa autocroma del periodo 1909-31, aixina com 4000 fotografies en blanc i negre i centenars d'hores de película. La zona ajardinada data de 1894-1910, i reflectix la cultura dels diferents països en els seus diversos aspectes. L'archiu conté unes 600 fotografies d'Àvila, Bilbao, Burgos, Còrdova, Granada, León, Santiago de Compostela, Segòvia, Sevilla, Toledo, i atres llocs de la península ibèrica.
• Museu Paul Belmondo, escultor i pare de l'actor Jean-Paul Belmondo i del productor de cine Alain Belmondo els qui varen cedir una importantíssima cantitat de peces al museu que s'ubica en el château Buchillot (XVIII) inscrit com a monument històric en 1951.
• Museu-jardí Paul-Landowski, situat en el número 14, rue Max-Blondat de Boulogne-Billancourt, en el lloc que va ocupar el taller de l'escultor, a on va treballar fins a la seua mort en 1961.
• La biblioteca Marmottan, inscrita com a monument històric en 1984, és un museu obert al públic que destaca per la documentació que posseïx del periodo napoleònic.
• El museu Renault, ubicat en un edifici de el XIX ubicat en el n.º 27 de la rue dones Abondances, consagrat a la figura de Louis Renault, a les participacions en carreres de Renault, a la seua acció social i als desenrolls i invents de Renault, en especial els de Pierre Bézier.
• El Museu dels Anys Trenta, està especialisat en objectes artístics i industrials de la década de 1930, i es troba en l'Espai Landowski en el nº28, de la Avenue André-Morizet

Cine i televisió en Boulogne-Billancourt

La ciutat va estajar els Paris-Studio-Cinema, fundats en 1922 i que varen estar en actiu fins a 1992, data del seu tancament, sent demolits en 1993; el primer nom d'estos estudis va ser Studio-usine Eclipse (1922-1926) després es va canviar el seu nom al d'Estudis de Billancourt, per a adoptar el nom final de Paris-Studio-Cinema que varen mantindre fins al seu final. La ciutat encara estaja els Estudis de Boulogne, fundats en 1941 i ubicats en l'avinguda Jean-Baptiste-Clément. Des de 1992 estaja també la sèu de TF1 el principal canal de França, actualment privat.

Entre les películes més renombradas filmades en esta ciutat es poden citar: Napoleón (Abel Gance, 1927), La passió de Juana d'Arc (Carl Theodor Dreyer, 1928), Un gos andalús i L'Edat d'Or (Luis Buñuel, 1929 i 1930), La Golfa (Jean Renoir, 1931), Fantômas (Paul Fejos, 1932), Madame Bovary (Jean Renoir, 1933), Golgotha (Julien Duvivier, 1935), La gran ilusió (Jean Renoir, 1937), Hôtel du Nord (Marcel Carnet, 1938). Esta lluenta etapa és interrompuda per l'invasió alemana, fins a 1941 no es recomença la producció, que no recupera la seua capacitat plena fins a aproximadament 1949.

A partir d'eixa data es roden numeroses películes, destacant les següents: Els amants de Verona (André Cayatte i Jacques Prevert, 1949), Juliette o La clau dels somis (Marcel Carnet, 1951), El Plaer i Madame de... (Max Ophüls, 1952 i 1953), Les vacacions del Sr. Hulot (Jacques Tati, 1953), No tocar la pasta (Jacques Becker, 1954), Les aventures de Edmundo Dantés (Robert Vernay, 1954), Els Grans Manœuvres (René Clair, 1955), Ànimes perverso (Julien Duvivier, 1956), Love in the Afternoon, (Billy Wilder, 1957), Els amants de Montparnasse (Jacques Becker, 1958), Les raïls del cel (John Huston, 1958), Els ulls sense rostre (Georges Franju, 1960), Knock (Guy Lefranc, 1958), Els cosins (Claude Chabrol, 1959), Paris Blues (Martin Ritt, 1961), Fanny (Joshua Logan, 1961), El dia més llarc (Ken Annakin, 1962), El Procés (Orson Welles, 1962), Charada (Stanley Donen, 1963), Topkapi (Jules Dassin, 1964), Cóm furtar un milló i... (William Wyler, 1966), L'hora 25 (Henri Verneuil, 1967), L'eixèrcit de les ombres i Círcul Rojo (Jean-Pierre Melville, 1969 i 1970), Índia Song (Marguerite Dures, 1975), Chacal i Julia (Fred Zinnemann, 1973 i 1977), L'últim metro (François Truffaut, 1980), Mélo, Alain Resnais, 1986), L'insoportable levedad del ser (Philip Kaufman, 1988).

La série animada Còdic Lyoko també se situa en esta ciutat, prenent com una de les seues localisacions l'antiga fàbrica de Renault-Seguin.

Demografia

Sent denominada originalment "la chicoteta Boulogne" (per comparació a Boulogne-sur-Mer), la localitat es va ampliar despuix de la revolució francesa en terrenys de les afores i va passar a cridar-se Boulogne-sur-Seine. En 1793 contava solament en 3 600 habitants. Entre 1851 i 1936 es produïx una autèntica explosió demogràfica que la transforma en una rellevant ciutat de les afores de París: passa de 7 602 habitants a 97 379. La II Guerra Mundial reduïx enormement la seua població, que no es recupera fins a principis dels anys 1960.

Educació

• École supérieure dones sciences commerciales d'Angers

Ciutats hermanadas

• Almeria (Espanya)
• Guang'an (China, des de 2007)
• Hammersmith (Regne Unit)
• Irving (Estats Units, des de 1993)
• Marí (Itàlia)
• Neukölln (Alemània).
• Pancevo (Sèrbia, des de 1968)
• Raanana (Israel, des de 1996)
• Susa (Tunis, des de 1993)
• Zaandam, Països Baixos)

Persones notables

Artícul principal → .

Enllaços externs

• INSEE