Barrancas de Belgrano
Es coneix com Barrancas de Belgrano a uns terrenys en pendent que actualment conformen la Plaça Barrancas de Belgrano, en el barri de Belgrano de la ciutat de Buenos Aires, Argentina. La parquisació de les barrancas va ser dissenyada en 1892 per l'arquitecte paisajista francés Charles Thays, qui també parquizó el Parc Tres de Febrer i les principals places de la ciutat en eixa época.



Història
Les Barrancas de Belgrano són les vores de l'antic terrat fluvial que fins a principis del XIX delimitava els banyats del Riu de la Plata quan es trobava en riuada.
En 1862 es varen tendir les vies del Ferrocarril del Nort (hui Ferrocarril Bartolomé Mitre) sobre la traça de l'antic "Camí del Baix" (des del carrer La Pampa) i es va inaugurar l'estació Valentí Alsina (hui Belgrano C). El terraplé ferroviari va escomençar llavors a obrar com a contenció de les aigües. Part del Camí del Baix coincidia la traça del "Camí de les Cañitas", pel que actualment corre l'Avinguda Luis María Campos: el tram del Camí del Baix entre la Av. Santa Fe i el carrer José Hernández era també conegut com el "Camí de les Cañitas".
En 1871 els veïns del poble de Belgrano varen comprar les pomes que abans havien segut el parc de la quinta d'Alsina a la Municipalitat, per a convertir-els en passejada pública. En 1892 es va realisar la parquisació a càrrec de Thays, que es manté en algunes modificacions en l'actualitat.
En la part baixa, més allà de les vies ferroviàries i a l'est de les Barrancas, es va ser constituint el barri Baix Belgrano (també a fins del XIX), en terrenys guanyats al riu per mig de farcidura.
Reinauguració de 2016
El 14 d'octubre de 2016, es varen concloure les tasques de manteniment de les tres places de les Barrancas de Belgrano. Els apanys varen consistir principalment en la restauració de vereda, incorporació de rampes per a discapacitats, i la reparació de la plaça. Per una atra part, les senderes varen ser renovades en rajoles rèpliques dels originals. Adicionalment es va refrescar el mobiliari urbà, es va afegir més bancs, taules i bebederos; i es remplazaron arbres secs. Per a la reinauguració es va invitar als veïns a assistir al concert que va oferir la Banda Simfònica de la Ciutat en la Glorieta de la barranca.[1]
Característiques
Les Barrancas conformen un tradicional, antic i bella passejada del barri, compost per tres pomes delimitades pels carrers La Pampa, Antonio José de Sucre, Esteban Echeverría i la Avinguda Jurament de sur a nort, i pel carrer 11 de Setembre de 1888 que empalma en el carrer Zavalía i l'avinguda Virrei Vértiz, anant d'oest a est. Posseïxen una rica història, com la del barri mateix: contava en una antiquíssima capella franciscana del XVIII (de quan el barri era un partit pertanyent a la província de Buenos Aires) en el cantó dels carrers La Pampa i 11 de Setembre, prop d'a on es troba un edifici pertanyent al Govern de la Ciutat de Buenos Aires. Una placa commemorativa demarca el lloc en a on va estar ubicada la capella.
Arbolada i de verda herba, la Plaça Barrancas té plantades 67 espècies vegetals: ombúns, palmeres, magnolies, paraisos, tiles, roures, madreselvas, ceibos, bananes, entre unes atres.[2] Ademés, conta en senderes per a la passejada construïts en antiquíssims adoquinar del XIX, bancs per al descans, plaça de jocs per als chiquets, taules en taulers per a la pràctica de l'escacs, va dominar i atres jocs i pasatiempos, i inclusivament un canil per a l'espargiment de gossos. Molta gent es dona cita en elles per a la pràctica deportiva, com la gimnàsia, el Tai Chi Chuan i el aerobisme entre uns atres, ya que constituïx un molt bon pulmó vert porteño, que a la seua volta es troba a només tres quadres del Parc Tres de Febrer (o Boscs de Palermo), el major pulmó de la ciutat, part dels quals es troben en el Baix Belgrano.
Entre les escultures es troba una rèplica a escala, de tres metros d'altura, de l'Estàtua de la Llibertat de Nova York (que medix 93 m d'altura), que realisara el francés Frédéric Auguste Bartholdi. Existixen discrepàncies sobre si va ser inaugurada en 1875 (molt abans que l'original) o el 3 d'octubre de 1886, solament 25 dies abans que l'original. Mentres que la d'Estats Units és de bronze, la que es troba en Belgrano és de ferro fos pintat color bronze.[3]
També conta en la glorieta Antonio Malvagni (el nom es deu al director italià que, en 1910 va tindre l'iniciativa de crear a la Banda Simfònica de la Ciutat de Buenos Aires). El seu basament és de material, i antigament tenia un pis de taules de fusta, el restant és de ferro fos, en sostre en forma de pagoda sostingut per primes columnes ornamentals de capitell corinti. L'idea que per llavors varen perseguir les autoritats de la Ciutat i el mestre Malvagni, va ser la de complir en la necessitat de dotar a la nostra urbs en una agrupació simfònica de caràcter permanent, a fi d'elevar i acréixer la cultura artística de la població, fomentar l'identitat musical i celebrar el Centenari de la Revolució de Maig de 1810, a través d'un clar signe d'independència cultural. Despuix de la seua presentació oficial en el Teatre Colón el 14 de maig de 1910, la Banda Simfònica va escomençar sense interrupcions la seua tasca de divulgació bàsicament en espais oberts, per ad açò va ser dissenyada la Glorieta situada en les Barrancas del barri de Belgrano, a on els veïns es reunixen per a ballar el tango i atres estils musicals, i en algun moment, recitals de distints conjunts musicals.[1]
Aixina mateix, a pocs metros de distància, està ubicat el Barri Chinenc de Buenos Aires.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Con un concert simfònic, reinauguran hui les Barrancas de Belgrano Diari Clarín, 14/10/2016
- ↑ «Barrancas de Belgrano». Lloc oficial de turisme de la Ciutat de Buenos Aires. Consultat el 7 d'octubre de 2018. Erro en la cita: L'element
<ref>no es vàlit; el nom no pot ser un numero sancer simple. Utilise un títul descriptiu - ↑ María del Carmen Magaz (2023). Monuments i Escultures de Buenos Aires, Belgrano, Retir i Port Madero: espais simbòlics i art públic), Direcció general Patrimoni i Institut Històric de la Ciutat de Buenos Aires. ISBN 978-987-88-8839-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Barrancas de Belgrano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.