Ballesta
La ballesta[1] és un arma impulsora, consistent en un arc montat sobre una base recta que dispara proyectils cridats saetas, a sovint també coneguts com pernos o virotes. Si be es tracta d'un instrument marcial molt antic, actualment se seguixen utilisant, encara que principalment en fins recreatius i/o deportius, com per al tir al blanc i la caça.

Pese a que la denominació actual es troba ferma, esta va sofrir diverses variacions a lo llarc del temps i en les diverses cultures, com en el Medievo, en que va rebre molts atres noms en la seua majoria derivats de la paraula ballista.
Història
Les ballestes varen eixercitar un paper important en les guerres en Europa, Nort d'Àfrica i Àsia.[2] Per la principal font d'evidències arqueològiques es creu que varen ser desenrollades en l'est d'Àsia, més precisament, en l'antiga China. Una de les primeres referències textuals a les ballestes es va trobar en les obres dels seguidors de Mozi i de Sun Tzu, en L'art de la guerra, escrit entre 500 a. C. i 300 a. C..
La ballesta és un arma que va començar a ser utilisada en Occident de modo massiu en el X, sent l'evolució i perfeccionament de l'arc i flecha. El primitiu arc de fusta va ser substituït per una versió en un potent arc metàlic format per una o vàries vares metàliques unides (com un moll de carruage), cridada arbalesta.
La corda vegetal o de budell trenat original va ser reemplaçada per aram i finalment per fibres sintètiques en les versions deportives actuals. La primitiva flecha de vara vegetal va ser substituïda per una saeta curta i metàlica, capaç de perforar les corazas, i que és de carbono en les modernes. Se li va agregar de forma perpendicular al centre de l'arc un carril acanalado en el que s'estajava la saeta i sobre el que es desplaça la corda impulsora o aram.
Es conseguia flexionar l'arc metàlic vencent la seua potent resistència en diverses maniobres; les primeres varen consistir en posar l'arc en terra i tensar l'aram en abdós mans o el peu, fins a travar-ho en un gancho. Més tart es varen montar mecanismes (armatostes) diversos sobre el carril central. El més exitós i usat va ser el tensat per mig de torniquet a manivela. L'aram, poderosament tensat i subjecte per una trava, es disparava en un gatell.
La seua potència va aplegar a ser considerable en la versió més tardana i alvançada, en pala de metal (el proyectil metàlic perforava una cota de malla a 150 m), no obstant, varen ser molt usades inclús les versions més antigues i menys potents.
La ballesta es podia disparar cos a terra, a o a cavall, i no precisava de tanta destrea com l'arc per a donar-li al blanc. La seua llentitut de recarrega era la gran desventaja: mentres el ballestero disparava un virote per minut, en el mateix lapsus un hàbil i fornido arquero anglés/galés, en el seu enorme arc d'1,80/2,00 metros, conseguia disparar dèu fleches, a casi 300 metros de distància.
Va existir una versió de repetició, inventada en l'antiga China, menys potent, pero capaç de realisar varis dispars seguits abans de recarregar, cridada Cho-Ko-Nu. I molt abans de la seua aparició en l'Edat Mija, els antics grecs sembla que ya coneixien una espècie de versió primitiva, denominada gastrafetes (‘arc de pancha’), perque per a tensar-la s'espentava el mecanisme recolzant-se sobre el pancha i carregant el pes del cos.
La ballesta va revolucionar les possibilitats individuals de donar mort a l'enemic: qualsevol inexperto podia matar a distància a un consumat guerrer. Açò va resultar tan nou i amenazador que inclús va meréixer que el Papa Inocencio II, en el Concilie de Letrán de l'any 1139, prohibira l'ús de la ballesta entre els eixèrcits cristians,[3] i en una bula papal prevenia a la cristiandat contra la seua ocupació pel perill que representava per a la humanitat un arma semblant».
La ballesta va constituir la bestreta més equivalent a les armes de fòc. Com en estes, la ballesta es gatillaba i s'apuntava acostant l'ull a l'extrem del carril saetero per a alinear-ho en el blanc a encertar. La seua efectivitat a distància solament va ser superada per la pólvora. Als soldats que portaven esta arma se'ls cridava ballesteros.
Construcció
Una ballesta és essencialment un arc montat en un marc allargat (cridat timó o culata) en un mecanisme incorporat que sosté la corda de l'arc tensada, aixina com un mecanisme de dispar que permet lliberar la corda.
Passador de gatell vertical chinenc
La ballesta nu (弩) es diu aixina perque difon en l'exterior un oreig de ràbia [nù (怒) . El seu culata és com el braç d'un home, per lo que es diu bi (臂). Lo que engancha la corda de l'arc es diu ya (牙), puix certament és com les dents. La part que rodeja les dents [és dir, la caixa d'estage] es diu guo (郭) ["muralla"], ya que rodeja el gui (規) [lengüeta] de les dents [és dir, la femella de tancament]. Dins [i davall] està el xuan dao (懸刀) ["gavinet colgante", és dir, el full del gatell] cridat aixina perque sembla un. El conjunt es diu ji (機)["màquina" o "mecanisme"], puix és tan ingeniós com el teler.[4]
El gatell chinenc era un mecanisme complex compost típicament per tres peces foses de bronze dins d'un recint de bronze buit. Tot el mecanisme es deixa caure en un recalat tallat dins de la canya i s'assegura en dos mechons de bronze.[5] L'retén de la corda (femella) té forma de "J" perque sol tindre una espina atrassera alta i empinada que descolla per damunt de la carcassa, que complix la funció tant de palanca de amartillado (en espentar la corda tensada sobre ella) com de primitiva mira de ferro atrassera. La segona peça, en forma de "C" aplanada, es manté fixa contra la tensió i actua com fiador. El fiador no pot moure's, ya que està atrapat per la tercera peça, és dir, el full del gatell pròpiament dita, que penja verticalment per baix de la carcassa i atrapa el fiador per mig d'una mossa. Cada una de les dos superfícies de respal entre les tres peces del gatell oferixen una ventaja mecànica, lo que permet manejar pesos de desenfunde importants en un pes de tir molt menor. Durant el dispar, l'usuari sostindrà la ballesta a l'altura dels ulls per mig d'una empuñadura vertical i apuntarà a lo llarc de la flecha utilisant l'espina de punteria per a l'elevació, de forma similar a com un fusilero modern dispara en mires de ferro. Quan s'apreta el full del gatell, el seu mossa es desengancha del fiador i permet que este caiga cap a avall, lo que a la seua volta llibera les femelles per a que pivoten cap a avant i lliberen la corda de l'arc.
Passador de femella enrollable europeu
Els primers dissenys europeus presentaven un recalat travesser en la superfície superior de l'armassó, en la que es colocava la corda. Per a disparar este disseny, s'espenta una vareta vertical cap a dalt a través d'un forat en la part inferior de la mossa, forçant la corda cap a fòra. Esta vareta sol estar unida perpendicularmente a una palanca orientada cap a arrere, cridada tickler. Un disseny posterior va implementar un trinquet cilíndric rodante cridat femella per a retindre la corda. Esta femella té un recalat central perpendicular per al perno, i un recalat axial d'intersecció per a la corda, junt en una cara inferior o recalat contra la que s'assenta el gatell intern. A sovint també tenen alguna forma de reforç intern sear o cara del gatell, generalment de metal. Estes femelles de rodell es trobaven lliures en el seu orifici d'ajust a través de la culata, nugades en una cordonera o una atra corda forta; o montades en un eix o passadors de metal. Les plaques extraíbles o integrades de fusta, marfil o metal en els costats de la culata mantenien la femella en el seu lloc lateralment. Les femelles eren d'asta, os o metal. Els arcs podien mantindre's tensos i llests per a disparar durant algun temps en poc esforç físic, lo que permetia als ballesteros apuntar millor sense fatigar-se.
Arc
Els arcs de ballesta chinencs estaven fets de material compost des del principi.[5]
Les ballestes europees dels sigles X a el XII utilisaven fusta per a l'arc, també cridada picana o llistó, que solia ser de fresno o teixixc.[5]
Els arcs composts varen escomençar a aparéixer en Europa durant el XIII i podien estar fets de capes de diferents materials, a sovint fusta, banya i tendons pegats entre sí i units en tendó animal. Estos arcs composts de vàries capes són molt més resistents i eficaces a l'hora de lliberar energia que els arcs simples de fusta.[5]
A mida que l'acer es va fer més accessible en Europa al voltant del XIV, es varen escomençar a utilisar les picanas d'acer.[5]
Tradicionalment, la picana es nugava a la culata en corda, cuiro trenat o una atra cordonera forta. Esta cordonera es diu brida.[5]
Mecanisme de separació
Els chinencs utilisaven cabrestante per a les grans ballestes montades en fortificacions o carros, conegudes com "ballestes de llit" (床弩). És possible que els cabrestantes s'utilisaren per a les ballestes de mà durant la dinastia Han (202 a. C.-9 d. C., 25-220 d. C.), pero només es coneix una representació d'això. El text militar chinenc del XI Wujing Zongyao menciona tipos de ballestes que utilisen mecanismes de cabrestante, pero no se sap si eren realment ballestes de mà o ballestes montades.[6] Un atre mètoto de tir consistia que els tiradors s'assentaven en el sol, i utilisaven la força combinada dels músculs de les cames, la cintura, l'esquena i els braços per a ajudar a comprendre ballestes molt més pesades, que es dien acertadamente "ballestes de cintura" (腰張弩).
Durant el periodo medieval, tant les ballestes chinenques com les europees utilisaven estribos aixina com gancho de cinturó.[6] En el XIII, les ballestes europees varen escomençar a utilisar cabrestantes i, a partir del XIV, un sortit de mecanismes d'envergadura, com poleas de cabrestante, poleas de corda, garfios (com a palanques de garfio, palanques de pata de cabra i mecanismes més rars d'acció de palanca interna), cranequines i inclús tornells.[5][7]
-
Escena de batalla que representa a un home comprenent una ballesta usant un mecanisme de cabrestante, possiblement montat en un marc, dinastia Han
-
Dinastia Song cavalleria blandiendo ballestes en estribos
-
Ballista del XV usant un estrebe junt en un gancho de cinturó i una polea
-
Ilustració detallada d'una palanca de pata de cabra montada en una ballesta que està a mig camí
-
Ilustració d'una palanca de pata de cabra montada en una ballesta que està casi al
-
Ilustració de la ballesta de tir ràpit de Leonardo da Vinci en el Codex Atlanticus del XV. Observe's que el mecanisme de la palanca interna està totalment estigues per a atrapar la corda de tir.
-
Ilustració de la mecànica interna del mecanisme de autodespliegue d'una ballesta de caça Balester
-
Ballista del XV utilisant un grua (cremallera i piñón)
-
Mecanisme de molinete de ferro, sur d'Alemània, finals del XV
Variants
Les ballestes més menudes són ballestes de pistola. Unes atres són simples culatas llargues en la ballesta montada en elles. Estes podien disparar-se des de baix del braç. El següent pas en el desenroll varen ser les culatas en la forma que més tart s'utilisaria per a armes de fòc, que permetien una millor punteria. L'arbalest era una ballesta pesada que requeria sistemes especials per a tirar del tendó per mig de molinetes. Per a la guerra de sege, el tamany de les ballestes es va incrementar encara més per a llançar grans proyectils, com a roques, contra les fortificacions. Les ballestes requerides necessitaven una enorme estructura de base i potents dispositius de molinete.[8][9]
-
Ballesta de repetició de doble tir, també coneguda com ballesta de repetició de l'estat Chu (chuguo nu)
-
Ballesta de doble arc montada
-
Ballesta de triple arc montada
-
Ballesta de varis arcs sense femella visible ni ajuda per al amartillado
-
Acoplament d'un gastraphetes grec
-
Ballesta gal-romana
-
La primera representació europea de cavalleria usant ballestes, del manuscrit Català Els quatre ginets del Apocalipsis, 1086.
-
Una reconstrucció de la ballesta de tir ràpit de Leonardo da Vinci, tal i com és mostra en l'Exposició del Món de Leonardo en Milà.
-
Una ballesta moderna de quatre rodes tirada per cavalls blindats (1552)
-
Ballista francés del XVI (cranequinier). La seua ballesta està desenfundada en un cranequinier de cremallera, per a poder utilisar-la mentres cavalca.
-
Ballesta de pistola per a tir recreatiu caser. Fabricada per Frédéric Siber en Morges, a principis del XIX, exposta en el museu militar de Morges.
-
Llançador de granades de ballesta francés Arbalète sauterelle type A d'Imphy, circa 1915
Proyectils
Els proyectils en forma de flecha d'una ballesta es denominen virotes de ballesta. Solen ser molt més curts que les fleches, pero poden ser vàries voltes més pesats. Existix un pes òptim per a que els pernos alcancen la màxima energia cinètica, que varia en funció de la força i les característiques de la ballesta, pero la majoria podria travessar la correspondència comuna. Els virotes de les ballestes poden tindre una gran varietat de caps, algunes en forma de hoz per a tallar cordes o aparejos; pero la més comú hui en dia és una punta de quatre costats nomenada quarrel. Un tipo de perno molt especialisat s'ampra per a arreplegar mostres de biòpsia de greix utilisades en l'investigació biològica.
Inclús diferències relativament menudes en el pes de la flecha poden tindre un impacte considerable en la seua caiguda i, a l'inversa, en la seua trayectòria de vol.[10]
Les ballestes de dispar de bales són ballestes modificades que utilisen bales o pedres com a proyectils.
Accessoris
L'antiga ballesta chinenca a sovint incloïa una retícula de metal (per eixemple, bronze o acer) que servia de mira de ferro. Les mires de les ballestes modernes solen utilisar una tecnologia similar a la de les mires de les armes de fòc modernes, com les mires de punt roig i les mires telescòpiques. Molts visors de ballesta conten en múltiples retículas per a compensar els efectes significatius de la gravetat en diferents rancs. En la majoria dels casos, una ballesta recent comprada necessitarà ser apuntada per a disparar en precisió.[11]
Una de les principals causes del sò en disparar una ballesta és la vibració de varis components. Els silenciadors de ballesta són múltiples components colocats en parts d'alta vibració, com la corda i les extremitats, per a amortiguar la vibració i suprimir el sò de la pèrdua del perno.[12]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Tom Ukinski. «Drones: Mankind's Always Had Them», Guardian Liberty Voice, 23 May 2013. Consultat el 2015-03-01.
- ↑ Sumner Maine, Henry James (1888). International Law, A Series of Lectures Delivered Before the University of Cambridge, 1887 (en inglés), John Murray, Albemarle Street, p. 139.
- ↑ Needham, 1994, p. 133.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Loades, 2018.
- ↑ 6,0 6,1 Needham, 1994, p. 150.
- ↑ Ixax, belle. «Crossbow Reviews 2017». Archer's Café. Consultat el 2017-03-09.
- ↑ O'Connell, Robert L (1989). Of Arms and Men: Una historia de la guerra, las armas y la agresión, Oxford University Press, p. 65. ISBN 0-19-505359-1.
- ↑ M John, Mathew John(5 Dec, 2022).«Best Crossbows for the Money Reviews includes a list of all varieties of crossbows.».TheCrossbowGuide.Consultat el 05-10-2022.
- ↑ «Crossbow Arrow Drop - Charted Test Results». BestCrossbowSource.com. Consultat el 2019-07-12.
- ↑ «Sighting a Crossbow». Best Crossbow Source. Consultat el 2014-10-28.
- ↑ «Crossbow». reference.com. Columbia University Press. Archivat des de l'original, el 2 de abril de 2015. Consultat el 1 de marzo de 2015.