En mecànica, el balancí[1] és un element de màquina que transmet moviment d'un element a un atre d'un mecanisme, pivotando en un eix intermig a la seua llongitut com palanca de primer grau.

Balancín d'un motor d'explosió

És una palanca oscilante que transmet un moviment radial des del lòbul d'una leva, convertint-ho en el moviment llineal d'una vàlvula d'assent. Un dels seus extrems puja i baixa espentat per un lòbul giratori de l'arbre de levas (ya siga directament o per mig d'un empujador i una vareta d'espente), mentres que l'atre extrem actua sobre el refillol de la vàlvula. Quan el lòbul de l'arbre de levas alça el braç exterior, el braç interior pressiona el refillol de la vàlvula, obrint-la. A continuació, el braç exterior retorna a la seua anterior posició per la rotació de l'arbre de levas, i llavors l'interior s'eleva, permetent que el moll de la vàlvula la tanque.[2]

Alguns motors en arbres de levas superiors ampren balancines curts, en els que el lòbul de la leva espenta cap a avall (en lloc de cap a dalt) sobre el balancín per a obrir la vàlvula. En este tipo de balancín, el punt de respal està al final en lloc d'en el mig, mentres que la leva actua en el centre del braç. L'extrem opost obri la vàlvula. Estos tipos de balancines són particularment comuns en els motors de levas dobles i, a sovint, s'usen en lloc dels empujadores directes.


Visió general

La leva d'accionament és impulsada pel arbre de levas, que espenta el balancín cap a dalt i cap a avall sobre l'eix del balancín. La fricció pot reduir-se en el punt de contacte en el refillol de la vàlvula per mig d'una punta de rodell. Una disposició similar transferix el moviment a través de l'atra punta de rodell a un segon balancín. Est gira al voltant de l'eix i transferix el moviment a la vàlvula d'assent per mig d'un taqué. En este cas, este moviment obri la vàlvula d'admissió a la culata.[3]

Un balancín de rodells és un balancín que utilisa rodament en lloc de l'esmonyida de metal sobre metal. Té una roda en el seu extrem com la d'un odómetro, que gira per mig de l'ús d'un rodament d'agulles. En els motors en varetes d'espente, els balancines ampren un rodell en el punt de contacte en el refillol de la vàlvula . Els balancines de rodells també es poden usar en motors de levas. No obstant, estos generalment tenen el rodell en el punt a on el lòbul de la leva fa contacte en el balancín, en lloc d'en el punt a on el balancín entra en contacte en el refillol de la vàlvula. Açò ajuda a reduir la fricció i el desgast del lòbul de la leva, de la mateixa manera que ho fan els levantadores en rodells en els motors de varetes d'espente.


Palanca

L'influencia efectiva del braç (i, per lo tant, la força que pot eixercir sobre el refillol de la vàlvula) està determinada per la relació del balancín, que és la relació entre la distància des del centre de rotació del braç oscilante fins a la punta, dividida per la distància des del centre de rotació al punt sobre el que actua l'arbre de levas o la vareta d'espente. El disseny automovilístic actual favorix relacions de balancines d'aproximadament 1,5:1 fins a 1,8:1. No obstant, en el passat es varen usar relacions positives més menudes (l'elevació de la vàlvula és major que l'elevació de la leva) i inclús relacions negatives (elevació de la vàlvula més menuda que l'elevació de la leva). Molts motors anteriors a la Segona Guerra Mundial usen una relació 1:1 (neutral).


Materials

Per als motors dels automòvils, els balancines normalment es construïxen usant acer estampat, lo que proporciona un equilibri raonable de resistència, pes i cost econòmic. Degut a que els balancines són, en part, una massa oscilante, si el seu pes és excessiu, especialment en els extrems de la palanca, es llimita la capacitat del motor per a alcançar altes revolucions. Per esta raó, l'alumini s'usa a sovint en balancines d'alt rendiment per a motors de vareta d'espente, aixina com també per a motors en arbres de levas en cap. Els balancines d'alumini en estos motors a sovint tenen una almohadilla o rodell d'acer a on la leva fa contacte en el balancín, en l'objecte de reduir el desgast. Els motors dels camions (principalment diésel) usen balancines més forts i rígits, fabricats en ferro fos (generalment dúctil) o acer al carbono forjat.


Història

Des del XIX, els balancines s'han fabricat en i sense puntes de rodells per a pressionar les vàlvules.


Us d'aleacions

S'han utilisat moltes aleacions llaugeres i d'alta resistència, combinades en distintes configuracions de rodament dispostes en el punt de respal, en un esforç per aumentar els llímits de la velocitat de gir en aplicacions d'alt rendiment, optimisant les ventages d'esta tecnologia a vehículs de producció d'alta gama.


Geometria

Els detalls del disseny de la geometria dels balancines han segut estudiats i modificats per a maximizar l'eficàcia de la transmissió del moviment entre la leva i la vàlvula, segons lo establit per la Palesa Miller de EE. UU. # 4,365,785, otorgada a James Miller el 28 de decembre de 1982. Esta palesa és a sovint coneguda com MID-LIFT.[4] Anteriorment, el disseny dels punts de pivot específics del balancín es basaven en teories més antigues i menys eficients que estudiaven el moviment d'arc excessiu, degut a que aumenta el desgast de les puntes de les vàlvules, de les guies i d'atres components del tren de vàlvules, ademés de reduir la capacitat efectiva del lòbul de la leva per a transmetre el seu moviment cap a la vàlvula. La palesa MID-LIFT de Jim Miller va establir un nou estàndart de precisió geomètrica del balancín, que va definir i va duplicar els ànguls d'atac específics de la vareta d'espente a la vàlvula, i despuix va dissenyar els punts de pivot del balancín per a que s'establira una relació perpendicular exacta en abdós braços sobre la vàlvula i a la vareta d'espente quan la vàlvula estava en el seu punt de moviment de "elevació mija".


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Goodnight, Kirk T. VanGelder (2017). Automotive Engine Repair, Jones & Bartlett Learning, pp. 429 de 694. ISBN 9781284101980. Consultat el 18 de julio de 2020.
  3. ↑ William Harry Crouse (1993). Mecánica del automóvil, Volumen 2, Marcombo, pp. 552 de 915. ISBN 9788426704832. Consultat el 18 de julio de 2020.
  4. ↑ (1995) Official Gazette of the United States Patent and Trademark Office: Trademarks, Volumen 1175,Número 3, U.S. Department of Commerce, Patent and Trademark Office, p. 96. Consultat el 18 de julio de 2020.

Enllaços externs