Un assot[1], fusta[2] o zurriago/a[3][4] (en ocasions cridat assot) és un instrument consistent en una cuerdo flexible en un mànec fix, comunament manufacturat de cuiro trenat o d'atres materials. La tralla és usada per al control animal i incontables voltes en l'història ha segut usat com un objecte associat a la subjugació, opressió, tortura i esclavitut humana. Consistix en una vara de la que ix una correja, cordel o soga de cuiro en la que s'aviva, dirigix o castiga a les bésties, especialment a les cavalleries. Les tralles s'utilisen per a produir un fort sò de «assot»- o per a dirigir a animals salvages o al ganado.

Tralla feta de trens de cuiro.

Quan este se sacsa ràpidament des de la seua base, la tralla s'agita i provoca un fort sò degut a que la seua «llengua» o «coa» ha trencat la barrera del sò. De fet, la tralla va ser el primer objecte creat per l'home que va trencar la barrera del sò.

També són cridades tralles atres ferramentes fetes de correges i usades per a castigar a sers humans o animals, ya siga com a mig de control, o de tortura - encara que estos no generen el particular sò d'assot. Estos poden incloure les fustas, i varis instruments de flagelacó.


Tralles per a ganado

 
Ilustració d'un ganader en la seua tralla (1929)

Les tralles ganaderes o "arriadores" (stockwhips) són un tipo de tralla d'una sola tira utilisat pels ganaders australians. La seua forma va ser originada en la tralla anglesa de caça, no obstant este s'ha convertit en un tipo distintiu de tralla. És similar a un "bullwhip" nortamericà (tralla per a bous) en la composició del seu cos, la diferència principal està en la construcció del mànec.

A diferència del mànec continu de la tralla per a bous, la manija de la tralla per a ganado no està insertada dins de la correja i és generalment més llarga. El mànec d'una tralla ganadera comuna està conectat en la correja per un empalme que típicament està fet d'alguns filaments de cuiro gros.

Açò permet que la tralla penge a través del braç d'un ganader quan no és utilisat. Les mancuernas normalment són més llargues que les d'una tralla de bous, oscilant entre 30 i 50 cm (15 i 21 polzades) de llongitut. La llongitut de la correja pot estendre's a partir de 0,9 a 3 metros (3 peus a 10 peus). En Austràlia, les tralles de ganado es fan casi exclusivament de pell curtida de cangur.

La tralla ganadera s'utilisa solament per a fer un fort sò per a moure el ganado (vaques, ovelles, cavalls, etc.), fent que este s'allunte del fort soroll que es genera. John Brady, d'Austràlia, és un exponent renombrado internacionalment en l'art de la tralla -whipcracking- (un mestrage que ell va demostrar durant la producció musical en viu de The "Man From Snowy River: Arena Spectacular"). La tralla ganadera australià va ser difòs internacionalment quan el ginet solitari Steve Jefferys va carrejar el seu ganado equí australià, assotant la seua tralla per a començar la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Sídney 2000.


Tralla ganadera de la Florida

El tralla ganadera de la Florida (també zurriago o tralla vaquera, en anglés "cowwhip") usat pels vaquers de Florida, es coneix a sovint en el context angloparlante com "cracker". És una peça de dos components de la mateixa manera que la tralla ganadera, i està unit en el mànec per mig de dos filaments de la correja enroscados a través d'una peça buida d'una mancuerna de fusta. El "tralla vaquera" és més pesat que la tralla ganadera australià. Les primeres tralles vaqueres varen ser fets sobretot de llom de bou (vergajo) o de pell de venat.

Les tralles vaqueres modernes es fan de cordes de nailon. La majoria dels zurriagos tenen mànecs d'un promig de 40 cm (16 polzades) de llarc, i correges en un promig de 3,6 m (12 peus). Una bona tralla vaquera pot produir una gran sò sorollós per mig del simple assot de la mancuerna. Açò pot fer que siga més convenient utilisat que una tralla ganadera en un ambient en espessa vegetació el qual deixaria menys espai per a pivotar la tralla.

Els entusiasta de Tampa Bay oferixen a sovint demostracions de la tralla vaquera de la Florida en els seus trages típics en el festival anual dels dies de la guerra civil (Heritage Village Civil War Days Festival), situat en llarc, Florida durant maig de cada any.


Tralles de domador

 
Tralla de domador

Les tralles de domador(també cridats tralla, en anglés: "signal whips") són un tipo de tralla d'una sola correja, dissenyats originalment per a controlar ventrades de gossos. Una tralla de domador medix generalment entre 0,9 i 1,2 metros (3 i 4 peus) de llongitut.

Les tralles de domador i les tralles serp són molt similars. lo que diferix entre una tralla de domador d'una tralla de serp és l'absència de la "tralla". Una tralla o driza, és un péntol de cuiro o trencilla de cordel unida a l'extrem del mànec de la tralla. En una tralla de serp, la corda de la tralla està unida en el mànec per a que restalle, en canvi; en una tralla de domador, la tralla està unida directament en el cos de la tralla.


Tralles de serp

 
Vaquer en un blacksnake (1881)

Els tralles de serp (snake whips) són un tipo de tralla d'una sola tira. La denominació "de serp" es deriva del fet de que este tipo de tralla té un mànec per a que puga ser curvat en un menut círcul semblant a una serp enroscada. Estos varen anar comunament usats pels grups de vaquers del vell oest. Una tralla de serp de tamany regular té per lo manco 1,2 metros (4 peus) de llarc (excloent la driza i el mànec) i al voltant de 2,5 cm (1 polzada) de diàmetro en l'extrem de la seua base.

Un tralla de serp de bojaca es pot encrespar suficientment com per a cabre en un bojaca ampli, i té un ranc d'1.2 a 1.6 metros (4 a 6 peus) de llongitut. La tralla de serp de bojaca és sobretot una tralla per a usos ocasionals, per eixemple: per al carrege de ganado. Estos dos tipos de tralla de serp es fabriquen en una bossa de cuiro que medix tres quartes parts de la llongitut total de la tralla.

Blacksnakes (serps negres) són les tralles tradicionals utilisades en Montana i Wyoming. El blacksnake té una àmplia llongitut d'assot que s'estén des de la mancuerna fins a l'extrem de la "llengua", i esta tralla és suficientment flexible fins a l'extrem del mànec. Varia en tamanys que oscilen en un ranc d'1.8 a 3.6 metros (6 a 12 peus) de llongitut. "DuBone" és la marca més tradicional.


Tralles per a cavalls

  • Els tralles d'entrenament tenen generalment 0.9 metros (3 peus) de llarc, i s'utilisen per a confirmar les indicacions del ginet, sense lastimar al cavall.
  • La fusta o tralles d'estocada tenen generalment 1.5 metros (5 peus) de llarc i s'utilisen per a dirigir al cavall en un círcul. Estos s'usen en lloc d'espolejar en les cames. L'ubicació de la fusta en relació en el cos del cavall li dona indicacions al cavall.
  • Els tralles per a montar són més curts que les tralles d'estocada i s'utilisen específicament per a montar.


Tralles per a subjugació humana

Vore també: Quimsacharani
 
Un zanjir, tralla de tortura usat en Iran.
 
Una tralla chicotte.

Encara que habitualment no es diferencien majorment de les tralles per a control animal, algunes cultures de l'orient varen desenrollar tralles en l'exclusiu comés de subjugació humana o tortura, tal és el cas del knut d'orige mongol i usat també pels russos que consistix en una tralla curta de sèt coes que terminen en un nuc fet en el mateix material de cuiro endurit. En l'Imperi rus s'utilisava una atra tralla denominada nagayka, d'orige nogayo.

 
Art que mostra a una guardiana SS en tralla.

Casos documentats o històrics de l'ús de la tralla contra persones són abundants, sent potser la tralla més representativa, el Flagrum romà (flagelador) que era una tralla curta de dos o tres correges en boletes de pedra o metal en les puntes.

En Iran encara és comú l'ús del Zanjir, una tralla curta fet de cadenes. Els galeots eren subordinats a punta de corbacho[5] o rebenque.[6]

En algunes Marines, tals com les anglesa, japonesa i holandesa dels sigles XVII i XVIII la tralla o corbacho era d'ús habitual per a infligir castics a insubordinados a bordo.

En l'Edat Mija, la tralla es estigmatizó com un instrument de tortura usat en les masmorres dels castells. En l'Edat Moderna, el chicote o chicotte és una tralla feta d'un tros de cable gros o mànega i el seu orige està en els negreros que seqüestraven africans en el Congo, el terme agarrar a chicotazos prové de l'ús d'esta tralla.

Durant la Segona Guerra Mundial, la tralla va ser molt usat per guàrdies de les SS que custodiaven els camps de concentració; Irma Grese, una famosa guardiana SS del Camp de concentració de Bergen-Belsen era flageladora de dònes judeues i adicta a l'abús per mig d'este instrument disuasivo.


Referències

Enllaços externs