Apollo 16
El Apollo 16 va ser la dècima missió tripulada en el Programa espacial Apolo d'Estats Units, la quinta i penúltima en alunizar i la primera en aplegar a les zones montanyoses de la Lluna, en la regió de les Terres Altes de Descartes. Sent esta la segona "missió J," va ser tripulada pel comandant John Young, el pilot del Mòdullunar Charles Duke i el pilot del Mòdul de Mando, Ken Mattingly. Es va llançar des del Centre Espacial Kennedy en Florida, USA a les 12:54 EST el 16 d'abril de 1972. La missió va durar 11 dies, 1 h i 51 min, concloent a les 14:45 EST el 27 d'abril del mateix any.[1][2][3]

John Young i Charles Duke varen estar 71 hores - poc menys de tres dies - en la superfície llunar. Durant eixe temps varen realisar tres activitats extra-vehiculares (EVA) o caminades llunars, en una duració total de 20 hores i 14 minuts. Varen conduir el Vehícul d'Exploració Llunar (Llunar Roving Vehicle, LRV), el segon produït i usat en la lluna, recorrent en ell 26.7 km. En la superfície Young i Duke varen recolectar 95.8 kg de mostres llunars per a dur a la Terra, mentres que el pilot Ken Mattingly orbitaba en el Mòdul de Mando i Servici (CSM), realisant observacions. Mattingly va permanéixer 126 hores en les 64 revolucions en òrbita llunar. En acabant de que Young i Duke es varen reunir en Mattingly en l'òrbita Llunar, la tripulació va lliberar un subsatélite del Mòdul de Servici (SM). Durant el viage de tornada a la Terra, Matingly va realisar una caminada espacial per a recuperar varis cassets de película fotogràfica de l'exterior del SM.[1][2]
El punt d'alunizaje de l'Apollo 16 en les terres altes va ser elegit per a permetre que els astronautes reuniren materiallunar geològicament més antic que les mostres obtingudes en els primers quatre alunizajes, els quals havien estat prop o dins del Mar Llunar. Mostres de la Formació Descartes i la Formació Cayley varen descartar l'hipòtesis de que dites formacions eren d'orige volcànic.[4]
Tripulació
Tripulació principal
Originalment, Mattingly havia segut assignat a la tripulació principal de l'Apollo 13 pero va quedar expost al palla per Duke, que en eixe moment estava en la tripulació de reserva de l'Apolo 13. Duke s'havia contagiat a través d'un dels seus fills. Mattingly mai va emmaltir (ni tan sols conclós el programa Apolo) pero per a l'Apolo 13 se li va tindre que reemplaçar de la tripulació, com a mida de seguritat, per Jack Swigert tres dies abans de l'envolament.[5] Young, un capità de l'Armada dels Estats Units, havia volat en tres missions espacials anteriorment: Gemini 3, Gemini 10 i Apollo 10, el qual orbitó a la Lluna.[6] Duke, sent un de 19 astronautes seleccionat per la NASA en abril de 1966, jamai havia volat en l'espai abans d'Apollo 16. Havia segut part de la tripulació de respal d'Apolo 10 i era un Comunicador de Càpsula (CAPCOM) per a Apollo 11.[7]
Tripulació de respal
A pesar de no ser anunciat oficialment, la tripulació de reserva consistia en Fred W. Haise (CDR), William R. Pogue (CMP) i Gerald P. Carr (LMP), els qui serien la tripulació oficial d'Apolo 19.[8][9] No obstant, despuix de la cancelació d'Apolo 18 i 19 en setembre de 1970 esta tripulació no aniria en una missió Llunar. Un temps despuix Roosa i Mitchell varen ser reasignados per a servir com a membres de la tripulació de respal despuix de retornar d'Apollo 14, mentres que Pogue i Carr varen ser reasignados al programa Skylab, a on varen volar en Skylab 4[10][11]
Tripulació de respal
- Anthony W. England[12]
- Karl G. Henize[13]
- Henry W. Hartsfield, Jr.[14]
- Robert F. Overmyer[13]
- Donald H. Peterson[15]
Insígnia de la missió
L'insígnia d'Apollo 16 és dominada per un Àguila Americana i un escut roig, blanc i blau, representant al poble dels Estats Units, sobre un fondo gris que representa la superfície Llunar. Sobre l'escut és un vector dorat de la NASA, orbitando la Lluna. En la seua vora blava delimitada per dorat, hi ha 16 estreles, representant el número de la missió, i els noms de la tripulació: Young, Mattingly i Duke.[16] L'insígnia va ser dissenyada a pur d'idees originalment propostes per la tripulació de la missió.[17]
Planificació i entrenament
Selecció de l'ubicació de l'alunizaje
Apollo 16 va ser la segona missió de tipo J, utilisant el vehícul d'exploració Llunar (LRV), major capacitat científica, i una estància en la superfície llunar de tres dies.[1] Ya que Apollo 16 va ser la penúltima missió del programa Apolo i no hi havia hardware o procediments nous que posar a prova en la superfície llunar, les últimes dos missions (incloent a Apollo 17) varen presentar l'oportunitat per a aclarir alguns dubtes sobre les propietats de la Lluna.[18]
Es varen considerar principalment dos ubicacions d'alunizaje per a l'expedició d'Apollo 16; la regió de les Terres Altes de Descartes a l'oest del Mare Nectaris i el cràter Alphonsus. En Descartes, les formacions Cayley i Descartes varen ser les zones d'interés principals que, segons images telescòpiques i orbitals, podrien haver segut format per magma més viscosa que aquella que va formar a Llunar Maria. Es varen determinar tres objectius principals per a Alphonsus: la possibilitat de material pre-impacte Imbrium de la paret del cràter, la composició de l'interior del cràter i la possibilitat d'activitat volcànica massiva en la base del cràter. A pesar d'açò, els geólogos temien que este material poguera haver segut contaminat per l'impacte Imbrium, aixina impedint que Apollo 16 obtinguera material d'abans de l'impacte. També existia la possibilitat de que les mostres d'Apolo 14 i Apolo 15 resolgueren eixos dubtes, ya que encara no es terminaven d'analisar les seues mostres.[19]
Es va decidir que el punt d'interés d'Apollo 16 seria el lloc Descartes. Despuix de la decisió, el lloc Alphonsus va ser considerat com un candidat provable per a Apolo 17, pero en algun moment es va descartar. En l'assistència de fotografies orbitals preses per Apolo 14, es va concloure que el lloc Descartes era lo suficientment segur per a un alunizaje tripulat. El lloc d'alunizaje en particular estava entre dos cràters d'impacte jóvens, North Ray i South Ray. Estos proporcionaven uns forats per a penetrar naturals que passaven a través del regolito llunar delloc, aixina exponent la base que podria ser muestreada per la tripulació.[4]
Entrenament
Com a preparació per a la seua missió, els astronautes d'Apollo 16 varen participar en un programa d'entrenament extensiu que va incloure varis viages de camp de geologia per a presentar conceptes i tècniques geològiques que usarien en la superfície llunar. Durant estos viages, els astronautes varen visitar i varen proporcionar descripcions de característiques geològiques que provablement trobarien.[20][21][22] En juliol de 1971, els astronautes d'Apollo 16 varen visitar Gran Sudbury, en Ontario (Canadà), per a eixercicis d'entrenament. La primera volta que astronautes d'EUA ho varen fer. Els geólogos varen elegir l'àrea per un cràter de 96 km de diàmetro creat aproximadament fa 1.8 mil millons d'anys per un meteorit gran.[23] La conca de Sadbury mostra evidència d'un impacte de meteorit. Durant els eixercicis d'entrenament els astronautes no varen utilisar trages espacials, pero varen carregar equip de radi per a parlar entre ells i en científics, practicant procediments que usarien en la superfície llunar.[24]
Ademés del seu entrenament de camp en geologia, els astronautes també varen entrenar per a usar els seus trages espacials, adaptar-se a la gravetat reduïda de la Lluna, recolectar mostres, maniobrar en elRV, i aterrisar i recuperar-se despuix de la missió. També varen rebre entrenament de supervivència en preparació per a aspectes més tècnics de la missió.[25]
Punts interessants de la missió
Envolament i viage d'anada
L'envolament d'Apollo 16 es va atrassar un més, del 17 de març al 16 d'abril. Est va ser el primer retart en envolament provocat per un problema tècnic. Durant el retart, els trages espacials, un mecanisme de separació de la nau espacial i bateries en el mòdullunar (LM), varen ser modificats i provats.[26] Hi havia preocupacions sobre el mecanisme explosiu dissenyat per a separar l'anell d'anclaje del mòdul de mando (CM), principalment que este no crearia suficient pressió per a tallar l'anell completament. Açò, junt en una cantitat de problemes en el trage espacial de Young i fluctuacions en la capacitat de les bateries delM va dur a que es realisara una investigació per a solucionar els problemes.[27] En giner de 1972, tres mesos abans de l'envolament planejat d'abril, un tanc de combustible en el CM accidentalment va ser danyat durant una prova normal.[28] L'eixida es va retornar a l'Edifici d'Ensamblage Vertical (VAB) i es va reemplaçar el tanc. El conjunt va retornar a la plataforma de llançament en febrer, a temps per a l'envolament.[29]
El conteo oficial de la missió va escomençar el dilluns 10 d'abril de 1972 a les 8:30, sis dies abans dellançament. En este punt, les tres etapes de l'eixida Saturn V estaven enceses, i aigua potable s'estava carregant al vehícul. Durant l'inici del conteo, la tripulació d'Apollo 16 estava entrenant en anticipació de l'envolament el 16 d'abril. Els astronautes varen realisar el seu últim examen físic pre-vole l'11 d'abril.[30] El 15 d'abril, els propulsors d'hidrogen i oxigen líquit eren introduïts en la nau mentres que els astronautes descansaven per a preparar-se per a l'envolament el dia següent.[31]
La missió de l'Apollo 16 va desapegar des del Centre Espacial Kennedy (KSC) en Florida a les 12:54 EST el 16 d'abril de 1972.[32] L'envolament va ser nominal; la tripulació va sentir vibracions similars a aquelles de les tripulacions anteriors. La primera i segona etapa del Saturn V varen funcionar normalment; la nau va entrar a òrbita terrestre en poc menys de 12 minuts despuix de l'envolament. Despuix d'aplegar a òrbita, la tripulació va prendre un temps per a adaptar-se a l'ambient de microgravedad i per a preparar a la nau per a l'Injecció Trans Llunar (TLI), el cremat de l'eixida de tercera etapa que els duria cap a la Lluna. En òrbita terrestre, la tripulació va tindre problemes tècnics menors, incloent un problema potencial en el sistema de control d'ambient i el sistema de control d'àngul de la tercera etapa del S-IVB, pero finalment varen resoldre o varen compensar els problemes en preparació per a eixir cap a la Lluna. Despuix de realisar dos òrbites, la tercera etapa de l'eixida s'encenia per poc més de cinc minuts, impulsant a la nau cap a la Lluna a aproximadament 35,000 km/h.[33] Sis minuts despuix del cremat del S-IVB, el Mòdul de Mando i Servici (CSM), contenint a la tripulació, se separava de l'eixides i viajava 15 metros, girava 180° i retirava elM de l'interior de l'eixida gastada. Esta maniobra, coneguda com a transposició i amarre, es va realisar satisfactòriament i elM va ser extret del S-IVB.[34][35] Despuix de la transposició, la tripulació va notar que la superfície exterior delM estava lliberant partícules d'un punt a on semblava que la pell delM s'havia danyat; en algun moment Duke va estimar que estaven veent de cinc o dèu partícules per segon. La tripulació va ingressar alM pel túnel d'anclaje conectant alM en el CM per a poder inspeccionar els seus sistemes, encara que no varen notar cap problema major. Una volta que es trobaven en camí a la Lluna, la tripulació colocava a la nau en la modalitat "barbacoa" (control passiu termal), en el quala nau girava sobre el seu eix major tres voltes per hora per a assegurar una distribució uniforme de la calor rebuda del Sol. Despuix de preparar encara més la nau per al viage, la tripulació començava el primer periodo de dormir poc abans de 15 hores despuix dellançament.[36]
per a quan el Control de Missió enviava una cridada de despertat a la tripulació per al segon dia de vol, la nau estava aproximadament a 181,000 km de la Terra, viajant a al voltant d'1,622 m/s. Ya que no aplegaria a la Lluna fins al quart dia,[37] el segon i tercer dia eren principalment per a realisar preparacions, consistint en el manteniment de la nau i investigació científica. En el segon dia, la tripulació va realisar un experiment d'electroforesis, el qual també s'havia realisat en Apolo 14, en el qual intentaven comprovar la purea major de migracions de partícules en un ambient de microgravedad. El restant del segon dia incloïa dos encesos de correcció de mig camí realisat per l'eixida del Sistema de Propulsió de Servici del CSM per a ajustar la trayectòria de la nau. Més tart en el dia, els astronautes varen entrar alM per segon volta en la missió per a realisar una segona inspecció dels sistemes d'alunizaje del vehícul. La tripulació va reportar que havien observat més pintura alçant-se des d'una porció de la pell d'alumini extern delM. A pesar d'açò, la tripulació va descobrir que els sistemes de la nau estaven funcionant correctament. Despuix de l'inspecció delM, la tripulació va revisar la llista de verificació i els procediments per al següent dia en anticipació a la seua arribada i a l'encés d'Injecció a Òrbita Llunar. El Pilot del Mòdul de Mando (CMP) Mattingly va reportar una llum d'advertència de "atolle de gir", indicant que la nau no estava reportant un àngul. Mattingly va relaixar açò al re-alinear el sistema de guia usant el Sol i la Lluna. Al final del segon dia, Apollo 16 estava a al voltant de 260,000 km de la Terra.[38]
A l'inici del tercer dia, la nau estava a casi 290,000 km de la Terra. La velocitat de la nau havia disminuït constantment, ya que no havia aplegat a l'esfera d'influència gravitacional de la Lluna. La part primerenca del tercer dia era principalment manteniment personal, manteniment de la nau i intercanvis de reportes d'estat en el Control de Missió en Houston. La tripulació va realisar l'experiment de racha de llum d'Apolo, o ALFMED, per a investigar "raches de llum" que els astronautes veen quan la nau estava obscura, sense importar si els seus ulls estaven tancats, en vols llunars d'Apolo. Es creïa que açò era causat per la penetració ocular de partícules de rajos còsmics.[39][40] Durant la segona mitat del dia, Young i Duke varen entrar per tercera volta alM per a encendre-ho, revisar els seus sistemes i realisar manteniment personal en preparació per al alunizaje. Els sistemes varen resultar funcionar com esperat. Despuix d'açò, la tripulació es va posar els seus trages espacials i varen practicar els procediments del dia d'alunizaje. Just abans del final del tercer dia de vol, a 59 hores, 19 minuts i 45 segons de l'envolament, mentres estaven a 331,000 km de la Terra i 63,000 km de la Lluna, la velocitat de la nau va aumentar en escomençar a accelerar cap a la Lluna despuix d'haver entrat a l'esfera d'influència gravitacional de la Lluna.[41]
Despuix de despertar en el quatre dia de vol, la tripulació va escomençar les preparacions per a la maniobra que frenaria a la nau i la colocaria en òrbita Llunar, coneguda com l'Inserció a Òrbita Llunar.[37] A una distància de 21,000 km de la Lluna, es va expulsar la coberta de la baïa del Mòdul d'Instrumentació Científica (SIM). Poc despuix de 74 hores d'iniciada la missió, la nau va passar darrere de la Lluna, perdent contacte directe en el control de Missió. Mentres que la tripulació es trobava del costat lluntà de la Lluna, l'eixida del Sistema de Propulsió del CSM va cremar per 6 minuts i 15 segons, frenant a la nau i colocant-la en una òrbita Llunar en una distància Llunar mínima de 108 km i màxima de 315.6 km.[42] Despuix d'entrar a òrbita Llunar, la tripulació començava les seues preparacions per a la maniobra d'Injecció de Descens d'Òrbita (DOI) que modificaria la trayectòria orbital de la nau encara més. Esta maniobra va ser exitosa, disminuint el mínim a 19.8 km. El restant del quart dia de vol es va aprofitar per a realisar observacions i preparar l'activació delM, desanclar i alunizar el següent dia.[43]
Superfície llunar
La tripulació va continuar les seues preparacions per a l'activació delM i la separació poc despuix de despertar per a iniciar el sext dia de vol. El mecanisme que estenia l'espectrómetro de massa de la baïa d'instruments del CSM es va quedar en posició semi-desplegada. Es va decidir que Young i Duke visualment revisarien el mecanisme despuix de separar elM del CSM. Varen entrar alM per a activar-ho i tancar la seua conexió en els sistemes de la nau. A pesar d'entrar alM 40 minuts primerenc, no varen completar preparacions sino fins a 10 minuts abans del temps designat gràcies a varis retarts en el procés.[35] En terminar les preparacions, es va separar al Mòdullunar Orion del Mòdul de Mando i Servici Casper 96 hores, 13 minuts i 13 segons dins de la missió.[44] Mattingly es va quedar dins del CSM Casper. Durant el restant dels passes sobre el costat propenc de la Lluna, Mattingly es va preparar per a ajustar al Casper a una òrbita circular mentres que Young i Duke preparaven al Orion per al descens a la superfície llunar. Va ser llavors quan va haver un error en les eixides de respal del Casper mentres que es preparava per a la modificació a la seua òrbita. Segons les regles de la missió, el Orion va deure haver retornat al Casper per si Control de Missió decidia abortar el alunizaje i utilisar els motors delM per al viage de tornada a la Terra. No obstant, despuix de vàries hores d'anàlisis, el Control de Missió va determinar que l'error es podria corregir mentres que Young i Duke continuaven en el alunizaje.[18] Com a resultat d'este problema, el descens a la superfície llunar va escomençar sis hores tart, i Young i Duke varen escomençar el seu descens a la superfície a 20,1 km, una altitut major que la de qualsevol missió anterior. A una altitut de 4 km, Young va poder vore el lloc d'alunizaje completament. El calfament de l'eixida d'alunizaje delM va ocórrer a temps i la nau es va orientar en posició d'alunizaje a una altitut de 2,2 km . ElM alunizó 270 m al nort, i 60 m a l'oest delloc d'alunizaje planejat a 104 hores, 29 minuts i 35 segons de l'envolament, a les 2:24:35 UTC el 21 d'abril.[35][45]
Despuix d'alunizar, Young i Duke varen escomençar a apagar alguns dels sistemes delM per a conservar la bateria. En terminar els ajusts inicials, varen configurar al Orion per a la seua estància de tres dies en la superfície llunar, es varen llevar els seus trages espacials i varen iniciar les seues observacions geològiques de l'àrea d'alunizaje immediata. Despuix d'açò es varen assentar a tindre el seu primer menjar en la superfície. Despuix de menjar varen configurar la cabina per al seu primer periodo de dormir en la Lluna.[46][47] El retart en el alunizaje va causar que es tingueren que fer modificacions significatives al pla de vol. Apollo 16 es quedaria en òrbita llunar un dia menys en acabant de que es completara l'exploració llunar per a que la tripulació tinguera més temps en cas d'una emergència i per a que pogueren aforrar els seus recursos. Per a millorar l'horari de dormir de Young i Duke, l'enterca i última caminada llunar de la missió es va retallar de 7 hores a 5.[35]
El següent matí, en el quint dia de vol, Young i Duke varen prendre el seu desdejuni i varen escomençar les preparacions per a la seua primera activitat extra-vehicular (EVA), una caminada llunar.[48][49] En acabant de que abdós astronautes s'havien posat els seus trages espacials i despresurizado la cabina delM, Young va eixir al "pati" delM: una chicoteta plataforma dalt de l'escala. Duke li va donar a Young una bossa plena de fem per a desfer-se d'ella en la superfície.[50] Young va procedir a baixar la bossa de transferència d'equip (ETB), la qual contenia tot l'equip que s'usaria durant l'EVA, a la superfície. Young va descendir l'escala i, en chafar la superfície llunar, es va tornar el nové humà en caminar en la Lluna.[35] En chafar la superfície, Young va expressar el seu sentiment sobre estar ahí: "Ahí estàs: Planicies de Terra Alta del Descartes Misteriós i Desconegut. Apollo 16 canviarà la teua image. Estic feliç de que varen poder retornar al bon Germà Conill de regrés al zarzal a on pertany."[50] Duke va descendir l'escala i va alcançar a Young en la superfície, tornant-se el dècim humà en caminar en la Lluna, i el més jove en l'història als 36 anys. Despuix de chafar la superfície, Duke va expressar la seua felicitat, comentant: "Fantàstic! Oh, eixe primer peu en la superfície llunar és super, Tony!"[50] La primera tasca dels astronautes durant la seua caminada llunar era descarregar el Vehícul Explorador Llunar (LRV), l'Espectrógraf/Cambra d'Ultravioleta Lluntana (UVC),[51] i atres equips, delM. Açò es va fer sense problemes. En conduir elRV per primera volta, Young va descobrir que la direcció atrassera no estava funcionant. Va alertar a Control de Missió abans de colocar una cambra de televisió i plantant una bandera d'EUA en Duke. La següent orde del dia era desplegar el Paquets d'experiments Apolo en la superfície llunar (ALSEP); mentres estacionaven elRV, en el quala cambra de TV estava montada, per a observar el desplegament, la direcció atrassera va escomençar a funcionar de nou sense explicació. Mentres desplegaven un experiment de fluix-de-calor, un cable es va trencar sense advertència al atorarse en el peu de Young. Despuix de Desplegar el ALSEP, varen recolectar mostres del veïnat. Al voltant de 4 hores dins de l'EVA-1, varen montar elRV i varen manejar a la primera parada geològica, Cràter Plum, un cràter de 35m de diàmetro a la vora del Cràter Bandera, el qual medix al voltant de 240 metros d'ample. Ahí, a una distància d'1,4 km delM, muestrearon el material del veïnat del Cràter Bandera, el qual els científics pensaven que penetrava la capa de regolito superior fins a la Formació Cayley baix d'ella. Young va arreplegar, baix petició de Control de Missió, la pedra més gran obtinguda per una missió Apolo, una Brecha malnomenada Big Muley en honor a l'investigador principal de geologia de la missió William R. Muehlberger[52][53] La següent parada del dia era el Cràter Buster, a al voltant d'1.6 km delM. Ahí, Duke va prendre fotos de la Montanya de Pedra i Cràter South Ray mentres que Young desplegava un experiment de camp magnètic.[54] En eixe moment, els científics varen escomençar a reconsiderar la seua hipòtesis pre-missió de que Descartes havia segut un centre volcànic antic, ya que cap dels dos astronautes havia trobat material volcànic. Despuix de la seua parada en Buster, Young va realisar un maneig demostratiu delRV mentres que Duke ho gravava en una cambra de cine de 16 mm.[55] Despuix de completar més experiments en el ALSEP, varen retornar alM per a terminar la caminada llunar. Reingresaron alM 7 hores, 6 minuts i 56 segons despuix de l'inici de l'EVA. Una volta adins, re-presurizaron la cabina, varen tindre una junta de mija hora en els científics de Control de Missió, i varen configurar a la cabina per al periodo de dormir.[52][56][57]
Poc despuix de despertar en el matí del sext dia de vol 63.5 minuts primerenc, varen discutir en Control de Missió en Houston la llínea de temps dels events del dia.[58][59] L'objectiu principal de la segona excursió llunar era visitar la Montanya de Pedra, escalar al pico d'al voltant de 20° per a aplegar a un àrea en cinc cràters coneguts com els Cinc Cràters. Despuix de completar les preparacions per a la caminada llunar del dia, els astronautes varen eixir delM. Despuix d'eixir de l'àrea d'alunizaje immediat en elRV, varen aplegar al primer destí del dia, els Cinc Cràters, a 3.8 km delM. Ubicats a 152 metros damunt del sol de la vall,, els astronautes estaven en l'elevació per damunt de la seua LM més alta de qualsevol missió Apolo. Despuix de ponderar la vista des del costat de la Montanya de Pedra, la qual Duke va descriure com "espectacular",[60] els astronautes varen reunir mostres del veïnat.[52] Despuix de permanéixer en la montanya per 54 minuts, varen descendir alRV per a anar camí a la segona parada del dia, la quinta estació, un cràter de 20 metros d'ample. Ahí esperaven trobar material de Descartes que no havia segut contaminat per material expulsat quan es va crear el Cràter South Ray, un cràter gran al sur de l'àrea d'alunizaje. Les mostres que varen recolectar, a pesar de ser d'un orige desconegut, són, segons el geólogo Són Wilhelms, "Una bona aposta a ser Descartes"[52] La següent parada, la sexta estació, era un cràter de 10 metros, a on els astronautes podrien obtindre mostres de la Formació Cayley com a evidència del pis més sòlit que varen trobar ahí. Brincar la sèptima estació per a aforrar temps, ells varen aplegar a l'octava estació en el flanc inferior de la Montanya de Pedra, a on muestrearon el material del Cràter South Ray per al voltant d'una hora. Ahí també varen recolectar breches blanques i negres, i pedres cristalines chicotetes riques en plegioclases. En la novena estació, en un àrea coneguda com el "Espai Buit",[61] en el qual es creïa que existia material expulsat de South Ray, varen durar 40 minuts recolectant mostres. 25 minuts despuix d'eixir de la novena estació, varen aplegar a l'última parada del dia, a mig camí delloc d'ALSEP i elM. Ahí varen cavar un centre doble i varen realisar vàries proves en un penetrómetro a lo llarc d'una llínea de 50 metros a l'est del ALSEP. baix petició de Young i Duke, la caminada espacial va ser estesa per 10 minuts. Despuix de retornar alM per a finalisar la segona excursió llunar, varen retornar a la cabina del vehícul d'alunizaje, sagellant i presurizando l'interior 7 hores, 23 minuts i 26 segons despuix d'iniciat l'EVA, trencant el récort posat per Apolo 15.[52][62] Despuix de menjar i tindre la junta sobre les activitats del dia en el Control de Missió, reconfiguraron la cabina delM i es varen preparar per al seu periodo de dormir.[63]
El sèptim dia de vol era el seu tercer i últim dia en la superfície llunar, retornant a òrbita per a reunir-se en Mattingly el CSM despuix de la caminada llunar del dia. durant la tercera i última excursió, varen anar a explorar el Cràter North Ray, el més gran dels cràters visitat en expedicions Apolo. Despuix d'eixir delM Orion, els astronautes varen manejar elRV 0.8 km abans d'ajustar la seua trayectòria per a viajar 1.4 km cap al Cràter North Ray. El maneig va ser més suau que aquell del dia anterior, ya que els cràters eren menys profunts i les roques grans eren menys abundant al nort de l'àrea d'alunizaje immediata. Gradualment aumentava la cantitat de pedres grans en acostar-se a North Ray en elRV. En dur a la vora del cràter, estaven a 4,4 km delM. Despuix d'aplegar, els astronautes varen prendre fotografies del cràter d'1 km d'ample per 230 m de profunditat. Varen visitar una roca més gran que un edifici de quatre pisos, la qual va aplegar a conéixer-se com la Roca Casa. Les mostres obtingudes d'esta pedra varen descartar qualsevol possibilitat de que l'hipòtesis pre-missió d'activitat volcànica fora real. La Roca Casa tenia moltes marques paregudes a aquelles que deixaria una bala a on micrometeoritos havien impactat a la pedra. Al voltant d'1 hora en 22 minuts despuix d'aplegar, es varen retirar en camí a l'estació 13, un camp de roques grans a al voltant de 500m de North Ray. En el camí varen trencar el récort de velocitat llunar, viajant a un estimat 17.1 km/h tossal avall. Varen aplegar a una roca de 3 metros d'altura, la qual varen cridar "Roca Ombra". Ací muestrearon terra permanentment baix ombra. Durant este temps, Mattingly estava preparant el CSM en anticipació a la tornada de Young i Duke sis hores despuix. Tres hores i sis minuts despuix, Young i Duke varen retornar alM, a on varen completar varis experiments i varen descarregar elRV. Una curta distància delM, Duke havia colocat una fotografia de la seua família i una medalla commemorativa de la Força Aérea Americana en la superfície de la Lluna.[52] Young va manejar elRV a un punt uns 90 metros a l'est delM, conegut com el "lloc VIP", per a que la seua cambra de televisió, controlada remotamente per Control de Missió, podria observar l'envolament de la lluna d'Apollo 16. Despuix d'açò re-varen ingressar alM, concloent la seua última excursió Llunar 5 hores en 40 minuts despuix d'haver-la iniciat.[65] Es represurizó la cabina i la tripulació va escomençar a preparar-se per a la tornada a l'òrbita Llunar.[66]
Tornada a la Terra
Huit minuts abans de deixar la superfície llunar, el CAPCOM James Irwin va notificar a Young i a Duke que havien aprovat l'envolament. Dos minuts abans dellançament, varen activar l'interruptor de la "Alarma Mestra" i despuix el botó de la "Etapa d'Abort", despuix varen esperar a que l'eixida de l'etapa d'ascens de Orion s'encenguera. Quan açò va succeir, chicotetes càrregues explosives desconectaven a l'etapa d'ascens de l'etapa de descens, i cables conectant abdós etapes es trencaven per un mecanisme similar a una guillotina. Sis minuts despuix de l'envolament, a una velocitat de 5,000 km/h, Young i Duke varen aplegar a òrbita Llunar.[52][67] La trobada i reintegrament del Young i Duke en Mattingly va ser exitós. Per a minimisar la transferència de pols llunar de la cabina delM al CSM, Young i Duke varen netejar la cabina abans d'obrir la porta separant les dos naus. Despuix d'obrir dita porta i reunir-se en Mattingly, la tripulació va transferir les mostres recolectades al CSM per a la tornada a la Terra. Una volta completa la transferència, la tripulació dormiria i s'expulsaria elM cap a la superfície de la Lluna a on s'estrelaria a propòsit.[35]
El següent dia, despuix de fer les revisions finals, l'etapa d'ascens buida delM va ser expulsada.[68] Degut a que se'ls va oblidar activar un interruptor abans d'expulsar elM, inicialment es va agitar despuix de la separació i no va realisar el cremat necessari per a que retornara a la superfície Llunar. L'etapa d'ascens al final es va estrelar contra la superfície llunar casi un any despuix de la missió. La següent missió de la tripulació, despuix d'expulsar elM, era lliberar un satèlit en òrbita Llunar des de la Baïa d'Instrumentació Científica del CSM. El cremat per a modificar l'òrbita del CSM a aquella desijada per al satèlit havia segut cancelat; com a resultat, el satèlit només dure la mitat del temps anticipat. Poc més de cinc hores despuix, en la 65° òrbita del CSM al voltant del de la Lluna, l'eixida principal del Sistema de Propulsió de Servici (SPS) va ser re-encés per a espentar a la nau en una trayectòria que la retornaria a la Terra. L'eixida del SPS va realisar el cremat perfectament a pesar de la falla que havia demorat el alunizaje varis dies abans.[35][68]
A una distància d'aproximadament 315,000 km de la Terra, Mattingly va realisar un EVA de "Espai Profunt". Durant esta caminada espacial va retirar varis cassets de video de la baïa SIM del CSM. Una volta fòra de la nau espacial, Mattingly va preparar un experiment biològic, el Dispositiu d'Evaluació d'Ecologia de Microbis (MEED).[69] L'experiment MEED únicament es va realisar en Apollo 16.[70] La tripulació va realisar vàries activitats de manteniment a bordo de la nau i varen prendre un menjar abans de concloure el dia.[69]
El penúltim dia del vol es va invertir casi completament en realisar experiments a excepció d'una conferència de notícies de 20 minuts durant la segona mitat del dia. En esta conferència, els astronautes varen contestar preguntes sobre varis aspectes tant tècnics com no tècnics de la missió preparada i llistada per prioritat en el Centre de Naus Espacials Tripulades en Houston per reporters cobrint el vol. Ademés de les tasques de netea, els astronautes varen preparar a la nau per a la seua reentrada atmosfèrica el següent dia. Al final de l'última dia en l'espai de la tripulació, la nau estava a al voltant de 143 km de la terra i acostant-se a una velocitat de 2,133.6 m/s.[71][72]
Quan la tripulació va rebre la seua cridada de despertar per al seu última dia en l'espai per CAPCOM Tony England, estaven a al voltant de 83,000 km de la Terra, viajant a una miqueta més de 2,700 m/s. Poc més de tres hores abans de l'acuatizaje la tripulació va realisar el seu últim cremat de correcció de trayectòria, canviant la seua velocitat per 0.43 m/s. Aproximadament dèu minuts abans de la reentrada a l'atmòsfera terrestre, el Mòdul de Mando (CM) de forma cònica contenint als tres astronautes es va separar del Mòdul de Servici (SM), el qual es cremaria durant la reentrada a 256 hores en 37 minuts de l'inici de la missió i en una velocitat de casi 11,000 m/s
Apollo 16 va escomençar el seu reentrada atmosfèrica. La temperatura màxima alcançada per l'escut de calor estava entre 2,200 i 2,480 °C. Despuix de l'obertura exitosa del paracaigudes i poc menys de 14 minuts despuix de l'inici de la reentrada, el CM acuatizó en l'Oceà Pacífic, 350 km al surest de l'illa Kiritimati (la "Illa Christmas"), 290 hores, 37 minuts i 6 segons despuix de l'envolament. La nau espacial i la seua tripulació va ser recuperada pel USS TIconderoga. Els astronautes estaven sano y salvo a bordo del Ticonderoga 37 minuts despuix de l'acuatizaje.[35][73]
Satèlit artificial PFS-2
El satèlit artificial (PFS-2) d'Apollo 16 era un satèlit chicotet colocat en una òrbita llunar des del Mòdul de Servici. El seu objectiu principal era medir partícules carregades i camps magnètics al voltant de la Lluna mentres que esta orbitaba a la Terra, similar a la seua nau germana, PFS-1, colocada huit mesos abans per Apolo 15. "Les òrbites baixa d'abdós satèlits varen deure haver segut elipses similars."[74]
No obstant, alguna cosa bizarro va succeir. L'òrbita de PFS-2 va canviar de forma i distància de la Lluna ràpidament. En 2-1/2 semanes el satèlit estava passant a unes 6 milles de la superfície llunar en la seua aproximació més propenca. Mentres que la seua òrbita canviava, PFS-2 s'alluntava i acostava fins que finalment es va estrelar contra la superfície Llunar el 21 de maig de 1971 -únicament 35 dies i 425 òrbites des de la seua colocació.[74]
Ubicacions de les naus espacials
El portaviones USS Ticonderoga va entregar el Mòdul de Mando a la Base Aeronaval de North Island, prop de Sant Diego, Califòrnia, el divendres 5 de maig de 1972. El dilluns 8 de maig de 1971, va explotar equip de servici terrestre que s'estava usant per a netejar combustible tòxic residual del sistema de control de reacció dins d'un hangar de la base aeronaval. 46 persones varen terminar en l'hospital per 24 a 48 hores baix observació, encara que la majoria va sofrir d'inhalació de fums tòxics. La persona més greument ferida va ser un tècnic la ròtula del qual es va fracturar. Es va fer un clot al sostre de l'hangar, 250 peus dalt del pis; 40 finestres es tronaron. El Mòdul de Mando va sofrir un tajo de tres polzades en un panel.[75][76][77]
El Mòdul de Mando Casper està en exhibició en el Centre Espacial i d'Eixides d'EUA en Huntsville, Alabama. L'etapa d'ascens del Mòdullunar es va separar el 24 d'abril de 1971 pero una pèrdua de control d'actitut va causar que es perguera el control del mòdul. Orbitó a la Lluna per un any abans d'impactar en la Lluna. El seu lloc de caiguda encara és desconegut.[35][78]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Wade, Mark. «archive.org/web/20111111125604/http://www.astronautix.com/flights/apollo16.htm Apollo 16». Encyclopedia Astronautica. Archivat des de l'original, el 11 de novembre de 2011. Consultat el 26 de novembre de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 «Apollo 16 Mission Overview». Apollo Llunar Surface Journal. Consultat el 2 de decembre de 2011.
- ↑ «Apollo 16 (AS-511) Landing in the Descartes highlands». The Apollo Program. Washington, D. C.: National Air and Space Museum. Archivat des de l'original, el 2 d'abril de 2011. Consultat el 2 de decembre de 2011.
- ↑ 4,0 4,1 «Landing Site Overview». Apollo 16 Mission. Llunar and Planetary Institute. Consultat el 26 de novembre de 2011.
- ↑ Atkinson, Nancy. «13 Things That Saved Apollo 13, Part 3: Charlie Duke's Measles», Universe Today, 12 d'abril de 2010. Consultat el 2 de decembre de 2011.
- ↑ «Crew Set For Apollo 16 Moon Trip», Associated Press, Toledo Blade, 4 de març de 1971. Consultat el 2 de decembre de 2011.
- ↑ «Astronaut Bio: Charles Duke». NASA. Consultat el 2 de decembre de 2011.
- ↑ Slayton & Cassutt 1994, p. 262
- ↑ «Apollo 18 through 20 - The Cancelled Missions». NASA. Consultat el 2 de decembre de 2011.
- ↑ Oard, Doug. «The Moonwalkers Who Could Have Been». University of Maryland. Consultat el 2 de decembre de 2011.
- ↑ «Astronaut Bio: William Reid Pogue». NASA. Consultat el 2 de decembre de 2011.
- ↑ «Astronaut Bio: Anthony W. England». NASA. Consultat el 26 de novembre de 2011.
- ↑ 13,0 13,1 «Chariots for Apollo, Appendix B». NASA. Consultat el 26 de novembre de 2011.
- ↑ «Astronaut Bio: Henry W. Hartsfield». NASA. Consultat el 26 de novembre de 2011.
- ↑ «Astronaut Bio: Donald H. Peterson». NASA. Consultat el 26 de novembre de 2011.
- ↑ «Apollo Mission Insígnies». NASA. Consultat el 26 de novembre de 2011.
- ↑ «0401439 - Apollo 16 Insígnia». NASA. Archivat des de l'original, el 10 de març de 2016. Consultat el 26 de novembre de 2011.
- ↑ 18,0 18,1 «Descartes Surprise». Apollo Llunar Surface Journal. Consultat el 26 de novembre de 2011.
- ↑ Brzostowski and Brzostowski, pp 414-416
- ↑ «Apollo Astronaut Training In Nevada». Nevada Aerospace Hall of Fame. Archivat des de l'original, el 31 de decembre de 2020. Consultat el 26 de novembre de 2011.
- ↑ «archive.org/web/20111017212419/http://next. nasa.gov/alsj/ap-geotrips. html Apollo Geology Field Exercises». Apollo Llunar Surface Journal. Archivat des de l'original, el 17 d'octubre de 2011. Consultat el 26 de novembre de 2011.
- ↑ «archive.org/web/20111021152443/http://next. nasa.gov/alsj/ap-geotrips.pdf Apollo Geology Field Exercises» (PDF). NASA. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 26 de novembre de 2011.
- ↑ «New Evidence for the 1,850 My Sudbury Meteorite Impact». GEOLOGI. Archivat des de l'original, el 20 de novembre de 2015. Consultat el 2 d'abril de 2015.
- ↑ Dickie, Allan. «Astronauts training in Ont.», The Canadian Press, The Leader-Post(Regina, Saskatchewan), 7 de juliol de 1971. Consultat el 26 de novembre de 2011.
- ↑ Mason, Betsy. «The Incredible Things NASA Did to Train Apollo Astronauts», Wired Science, Condé Nast Publications, 20 de juliol de 2011. Consultat el 26 de novembre de 2011.
- ↑ «Apollo 16 landing postponed», The Miami News, 8 de giner de 1972. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Moon Trip Delay Told», Associated Press, Spokane Daily Chronicle, 8 de giner de 1972. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Apollo Launch Back To April 16 Dona't», Associated Press, Evening Independent(St. Petersburg, FL), 28 de giner de 1972. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Apollo 16's Fuel Tank Won't Delay Mission», Associated Press, Daytona Beach Morning Journal, 3 de febrer de 1972. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Countdown Begins For Apollo 16 Moon Expedition», Associated Press, Lewiston Morning Tribune, 11 d'abril de 1972. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Apollo 16 Craft Fueled; Astronauts Take Rest», Associated Press, The Milwaukee Sentinel, 15 d'abril de 1972. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Apollo 16: Day One Part One: Launch and Reaching Earth Orbit». Apollo 16 Flight Journal. Archivat des de l'original, el 9 de maig de 2007. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Apollo 16: Day One Part Three: Second Earth Orbit and Translunar Injection». Apollo 16 Flight Journal. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Apollo 16: Day One Part Four: Transposition, Docking and Ejection». Apollo 16 Flight Journal. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 35,5 35,6 35,7 35,8 «Apollo 16 Flight Summary». Apollo Flight Journal. Archivat des de l'original, el 2 de febrer de 2013. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Apollo 16: Day 1 Part 5: Settling into Translunar Coast». Apollo 16 Flight Journal. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ 37,0 37,1 «Apollo 16: Day Four Part One - Arrival at the Moon». Apollo 16 Flight Journal. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Apollo 16: Day Two Part Two: LM Entry and Checks». Apollo 16 Flight Journal. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Apollo 16: Day Three Part One: ALFMED Experiment». Apollo 16 Flight Journal. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Apollo Light Flash Investigations (AP009)». Life Sciences Data Archive. NASA. Consultat el 22 de juliol de 2013.
- ↑ «Apollo 16: Day Three Part Two: Llunar Module Activation and Checkout». Apollo 16 Flight Journal. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Apollo 16: Day Four Part Two; Llunar Orbit Insertion, Rev One and Rev Two». Apollo 16 Flight Journal. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Apollo 16: Day Four Part Three: Descent Orbit Insertion, Revs Three to Nine». Apollo 16 Flight Journal. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Apollo 16: Day Five Part Two: Llunar Module Undocking and Descent Preparation; Revs 11 and 12». Apollo 16 Flight Journal. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Landing at Descartes». Apollo Llunar Surface Journal. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Post-Landing Activities». Apollo Llunar Surface Journal. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Window Geology». Apollo Llunar Surface Journal. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Wake-up for EVA-1». Apollo Llunar Surface Journal. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «Preparations for EVA-1». Apollo Llunar Surface Journal. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ 50,0 50,1 50,2 «Back in the Briar Patch». Apollo Llunar Surface Journal. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «archive.org/web/20130220145727/http://ares. jsc. nasa.gov/HumanExplore/Exploration/EXLibrary/docs/ApolloCat/Part1/UVC. htm Experiment Operations During Apollo EVAs». Astromaterials Research and Exploration Science Directorate. NASA. Archivat des de l'original, el 20 de febrer de 2013. Consultat el 14 de maig de 2013.
- ↑ 52,0 52,1 52,2 52,3 52,4 52,5 52,6 Lindsay, Hamish. «Apollo 16». Honeysuckle Creek Tracking Station. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «archive.org/web/20111027100715/http://next. nasa.gov/alsj/a16/a16. sta1. html Station 1 at Plum Crater». Apollo Llunar Surface Journal. Archivat des de l'original, el 27 d'octubre de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «archive.org/web/20111025113946/http://next. nasa.gov/alsj/a16/a16. sta2. html Station 2 at Buster Crater». Apollo Llunar Surface Journal. Archivat des de l'original, el 25 d'octubre de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «archive.org/web/20111026114051/http://next. nasa.gov/alsj/a16/a16. trvlm1. html Grand Prix». Apollo Llunar Surface Journal. Archivat des de l'original, el 26 d'octubre de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «archive.org/web/20111024214907/http://next. nasa.gov/alsj/a16/a16. clsout1. html EVA-1 Closeout». Apollo Llunar Surface Journal. Archivat des de l'original, el 24 d'octubre de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «archive.org/web/20111021105620/http://next. nasa.gov/alsj/a16/a16. debrief1. html Debrief and Goodnight». Apollo Llunar Surface Journal. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ «archive.org/web/20111017000524/http://next. nasa.gov/alsj/a16/a16. eva2wake. html EVA-2 Wake-up». Apollo Llunar Surface Journal. Archivat des de l'original, el 17 d'octubre de 2011. Consultat el 28 de novembre de 2011.
- ↑ «archive.org/web/20111021105700/http://next. nasa.gov/alsj/a16/a16. eva2prep. html Preparations for EVA-2». Apollo Llunar Surface Journal. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 28 de novembre de 2011.
- ↑ «archive.org/web/20111025050902/http://next. nasa.gov/alsj/a16/a16. sta4. html Geology Station 4 at the Stone Mountain Cincos». Apollo Llunar Surface Journal. Archivat des de l'original, el 25 d'octubre de 2011. Consultat el 28 de novembre de 2011.
- ↑ «archive.org/web/20111021040133/http://next. nasa.gov/alsj/a16/a16. sta9. html Geology Station 9». Apollo Llunar Surface Journal. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 28 de novembre de 2011.
- ↑ «archive.org/web/20111026042001/http://next. nasa.gov/alsj/a16/a16. clsout2. html EVA-2 Closeout». Apollo Llunar Surface Journal. Archivat des de l'original, el 26 d'octubre de 2011. Consultat el 28 de novembre de 2011.
- ↑ «archive.org/web/20120425231519/http://next. nasa.gov/alsj/a16/a16. eva2post. html Post-EVA-2 Activities and Goodnight». Apollo Llunar Surface Journal. Archivat des de l'original, el 25 d'abril de 2012. Consultat el 28 de novembre de 2011.
- ↑ ALSJ-Apollo 16 (see note at top)
- ↑ «archive.org/web/20111026075705/http://next. nasa.gov/alsj/a16/a16. vip. html VIP Site». Apollo Llunar Surface Journal. Archivat des de l'original, el 26 d'octubre de 2011. Consultat el 28 de novembre de 2011.
- ↑ «archive.org/web/20120425231532/http://next. nasa.gov/alsj/a16/a16. eva3post. html Post-EVA-3 Activities». Apollo Llunar Surface Journal. Archivat des de l'original, el 25 d'abril de 2012. Consultat el 28 de novembre de 2011.
- ↑ «Return to Orbit». Apollo Llunar Surface Journal. Consultat el 29 de novembre de 2011.
- ↑ 68,0 68,1 «Apollo 16: Day 9 Part 2 - LM Jettison and Trans Earth Injection». Apollo 16 Flight Journal. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 29 de novembre de 2011.
- ↑ 69,0 69,1 «Apollo 16: Day 10 Part 2 - EVA and Housekeeping». Apollo 16 Flight Journal. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 29 de novembre de 2011.
- ↑ «archive.org/web/20140407090048/http://lsda. jsc. nasa.gov/scripts/photoGallery/detail_result. aspx? image_id=2377 Microbial Ecology Evaluation Device (MEED)». Life Sciences Data Archive. NASA. Archivat des de l'original, el 7 d'abril de 2014. Consultat el 22 de juliol de 2013.
- ↑ «Apollo 16: Day 11 Part One: Geology, Experiments and Guidance Fault Investigation». Apollo 16 Flight Journal. Consultat el 1 de decembre de 2011.
- ↑ «Apollo 16: Day 11 Part Two: Press Conference, Experiments and House-Keeping». Apollo 16 Flight Journal. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 1 de decembre de 2011.
- ↑ «Apollo 16: Day 12 - Entry and Splashdown». Apollo 16 Flight Journal. Archivat des de l'original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 1 de decembre de 2011.
- ↑ 74,0 74,1 Bell, Trudy I. (6 de novembre de 2006). «Bizarre Llunar Orbits». SCIENCENASA. NASA. Archivat des de l'original, el 2 de maig de 2017. Consultat el 9 de decembre de 2012. «Llunar mascons make most low llunar orbits unstable ... As a satellite passes 50 or 60 mills overhead, the mascons pull it forward, back, left, right, or down, the exact direction and magnitude of the tugging depends on the satellite's trajectory. Absent any periodic boosts from onboard rockets to correct the orbit, most satellites released into low llunar orbits (under about 60 mills or 100 km) will eventually crash into the Moon. ... [There llaure] a number of 'frozen orbits' where a spacecraft ca stay in a low llunar orbit indefinitely. They occur at four inclinations: 27°, 50°, 76°, and 86°"—the last one being nearly over the llunar poles. The orbit of the relatively long-lived Apollo 15 subsatellite PFS-1 had an inclination of 28°, which turned out to be close to the inclination of one of the frozen orbits—but poor PFS-2 was cursed with an inclination of only 11°.»
- ↑ «46 injured in Apollo 16 explosion», United Press International, Lodi News-Sentinel, 8 de maig de 1972. Consultat el 2 de decembre de 2011.
- ↑ «46 injured in Apollo 16 explosion (cont.)», United Press International, Lodi News-Sentinel, 8 de maig de 1972. Consultat el 2 de decembre de 2011.
- ↑ «Apollo blast: 46 hurt», Australian Associated Press-Reuters, The Sydney Morning Herald, 9 de maig de 1972. Consultat el 2 de decembre de 2011.
- ↑ «Apollo - Current Locations». NASA. Consultat el 2 de decembre de 2011.
Bibliografia
- Brzostowski, M. A., and Brzostowski, A. C., Archiving the Apollo active seismic data, The Leading Edge, Society of Exploration Geophysicists, April, 2009.
- Slayton, Donald K. "Deke"; Cassutt, Michael (1994). Deke! O. S. Manned Space: From Mercury to the Shuttle, 1st edició, New York: Forge. OCLC 29845663. ISBN 0-312-85503-6.
- (1999) «nasa.gov/SP-4223/ch11. htm Charres M. Duke, Jr.», "Before This Decade Is Out...": Personal Reflections on the Apollo Program, Foreword by Christopher C. Kraft, Jr., Washington, D. C.: NASA. ISBN 0-16-050139-3.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Apollo 16.
- Colecció completa de les fotografies preses per l'Apollo 16 en la superfície llunar
- Colecció de tots els vídeos gravats en la Lluna per l'Apollo 16
- Apollo 16 Llunar Surface Journal
- Archivat el 25 de febrer de 2013 archivat en Wayback Machine.
- The Apollo 16 Flight Journal
- On the Moon with Apollo 16: A guidebook to the Descartes Region by Gene Simmons, NASA, EP-95, 1972
- Apollo 16 Press Kit – NASA, Release No. 72-64K, 6 April 1972
- Apollo 16: "Nothing baix hidden..." (Part 1) – NASA film on the Apollo 16 mission at the Internet Archive
- Apollo 16: "Nothing baix hidden..." (Part 2) – NASA film on the Apollo 16 mission at the Internet Archive
- Apollo Llunar Surface VR Panorames – QTVR panorames at moonpans.com
- Apollo 16 Science Experiments at the Llunar and Planetary Institute
- Àudio recording of Apollo 16 landing as recorded at the Honeysuckle Creek Tracking Station
- "Apollo 16: Driving on the Moon" – Apollo 16 film footage of llunar rover at the Astronomy Picture of the Day, 29 January 2013
- Astronaut's Eye View of Apollo 16 Site, from LROC
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apolo 16» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.