Apaturia

Apaturia o Apaturias eren les festes gregues que se celebraven en honor d'Atenea o d'Afrodita; o, segons uns atres, de Zeus i de Dioniso.

Processó de parelles en una festa grega o apaturia, representat en un kylix datat a 480 bc.

S'atribuïx a estes festes distints orígens.

Primer orige

El primer no és molt honorífic. Havent-se declarat la guerra entre els beocios i els atenienses en motiu d'un territori que estos pobles es disputaven. Janto, cap dels beocios, va propondre terminar la lluita per mig d'un combat particular. Timetes, rei d'Atenes, que va refusar el desafiu, va ser depost sent substituït per Melanto que li va acceptar. Est, quan va tindre al seu enemic prop li reconvino que anara acompanyat d'un home cobert en una pell de cabra negra. Sorprés Janto, torna el cap i aprofitant-se Melantho d'este moment, li va passar de part a part en la seua espasa. D'ací varen provindre les Apaturias. Frau, superchería i en memòria d'este combat es va donar a Zeus el sobrenom de Apaténor, el engañador, i a Dioniso, el de Melanægis, cobert d'una pell de cabra negra.

Segon orige

En el primer dia d'esta festa, que durava tres, se celebrava un convit, en el segon s'oferien sacrificis i en el tercer s'inscrivien els jóvens de cada tribu que devien ser admesos a la classe de ciutadans. Pero no se'ls rebia sino despuix de haver jurat els seus pares que eren verdaderament fills seus, fins a quan eren considerats com sense pares; apatores.

Referències

Diccionari universal de mitologia