Antela (Plantilla:Lang-gr; també Anthela o Anthele) va ser una antiga polis de la regió de Málide, tradicionalment inclosa en la Tesalia antiga, situada junt al pas de les Termópilas. La ciutat va ser un important centre religiós de l'Antiga Grècia en albergar el santuari de Deméter Anfictiónide, a on es reunia originalment la Lliga Anfictiónica.[1][2]

Situació de Antela en un mapa històric de les Termópilas (1876).

Història

editar

La referència més antiga a Antela es troba en Hesíodo, que la denomina Anthe (Ἄνθη), mentres que Esteban de Bizancio arreplega la variant Anthene (Ἀνθήνη).[3]

Heródoto situa la ciutat entre el riu Fénix i el coll de les Termópilas, indicant que pels seus voltants discorria l'Asopo i que allí es trobaven el temple de Deméter Anfictiónide, la sèu de reunió dels anfictiones i un temple dedicat a el héroe Anfictión.[1]

Segons la tradició, la Lliga Anfictiónica va ser fundada per a protegir el santuari de Deméter de Antela. Les assamblees de la lliga, conegudes com Pylaia, se celebraven dos voltes a l'any i reunien a representants de diversos pobles grecs. Despuix de la Primera Guerra Sagrada, el centre polític de la lliga es va traslladar definitivament a Delfos, encara que Antela va conservar la seua importància religiosa.[4]

En l'any 339 a. C., Filipo II de Macedònia va impulsar la restauració del santuari despuix de fer-se en el control de la Lliga Anfictiónica. Durant el seu mandat es varen falcar monedes de la lliga en l'efigie de Deméter i l'inscripció grega ΑΜΦΙΚΤΥΟΝΩΝ («dels Anfictiones»).

Santuari de Deméter Anfictiónide

editar

El santuari de Deméter Anfictiónide va constituir un dels principals centres del cult a Deméter en la Grècia continental i va anar el núcleu religiós de la primitiva Anfictionía de les Termópilas. Les fonts antigues indiquen que el recint comprenia el temple de Deméter, un temple dedicat a Anfictión i els assents a on es reunien els representants de la lliga.[5][4]

Les excavacions arqueològiques han identificat un gran recint trapezoidal, restants d'una estoa, un estadi i atres estructures monumentals, datades principalment entre els sigles V i IV, relacionades en el funcionament del santuari i de la Lliga Anfictiónica.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. 1,0 1,1 Heródoto, Històries, VII, 176; VII, 200.
  2. Estrabón, Geografia, IX, 3, 7; IX, 4, 17.
  3. Stephanus Byzantinus, Ethnica, s. v. «Ἀνθήνη».
  4. 4,0 4,1 Estrabón, Geografia, IX, 4, 17.
  5. Heródoto, Històries, VII, 200.

Bibliografia

editar
  • Hansen, Mogens Herman; Nielsen, Thomas Heine (2004). An Inventory of Archaic and Classical Poleis. Oxford University Press.
  • Lauffer, Siegfried (1999). Griechenland. Lexikon der historischen Stätten. Weltbild.
  • Hirschfeld, Gustav. «Anthele». Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
  • Talbert, Richard J. A. (ed.) (2000). Barrington Atles of the Greek and Roman World. Princeton University Press.


Referències

editar