L'objectiu de FreeBSD és produir un sistema operatiu usable per a qualsevol propòsit.[1] S'intenta eixecutar una àmplia varietat d'aplicacions de fàcil us, en característiques alvançades, i altament escalable en servidors de ret d'alta càrrega i rendiment.[2]FreeBSD és lliure i de còdic obert, i el proyecte utilisa la llicència BSD. No obstant, a voltes s'accepten acorts de no divulgació i s'inclou un llimitat número de fonts tancades de mòduls de Capa d'abstracció d'hardware, per a dispositius específics de controladors en el seu arbre de fonts, soportant l'hardware de companyies que no proveïxen controladors de còdic obert.
Per a mantindre un alt nivell de calitat i donar un bon soport per a "la producció de calitat de l'hardware de treball, servidors comuns, d'alta gama, i sistemes embebidos", FreeBSD se centra en un conjunt llimitat d'arquitectura.[3] Un important foc de desenroll en els últims cinc anys ha segut finamente assegurat baix la escalabilidad SMP. Atres treballs recents inclouen la funcionalitat de seguritat Criteris Comuns (Common Criteria), com a obligatori el control d'accés i seguritat d'events de respal.
OpenBSD
OpenBSD propende per la seguritat, la fiabilitat i ser tan lliure com siga possible. Les polítiques de seguritat inclouen: revelar falles de seguritat públicament, que es coneix com a Revelació Completa (del anglésfull disclosure); auditar contínuament el còdic font per a trobar errors de software i falles de seguritat; diverses característiques de seguritat, incloent la tecnologia de protecció de pàgines W^X i l'us intensiu de l'aleatoriedad; una filosofia "segur per omissió" que inclou deshabilitar tots els servicis no essencials i contar en una configuració inicial sana; i criptografia integrada, que originalment va resultar més simple per les relaixades lleis d'exportació de Canadà en comparació a les d'Estats Units. Sobre la llibertat del software, OpenBSD preferix la BSD o la Llicència ISC, sent la GPL acceptable només per a software existent la substitució del qual no és pràctica, com la GNU Compiler Collection. Els NDAs no es consideren acceptables. En comú en el seu pare, NetBSD, OpenBSD s'esforça per a funcionar en una àmplia varietat d'hardware.[4]:El proyecte OpenBSD ha iniciat diversos proyectes fills com OpenSSH, OpenNTPD, OpenBGPD, OpenSMTP, PF, CARP i LibreSSL. Molts d'estos es varen dissenyar per a substituir alternatives restringides.
NetBSD
NetBSD està per a proporcionar un sistema operatiu lliurement redistribuible per a que els professionals, aficionats, i els investigadors puguen utilisar-ho de qualsevol manera que desigen. Està enfocat principalment en la portabilitat, a través de l'us de clares distincions entre el còdic de màquina depenent i l'independent. Corre o arranca en una àmplia varietat d'arquitectura de processador de 32 i 64 bits i plataformes d'hardware, i està destinat per a interoperar be en uns atres sistemes operatius. NetBSD fa émfasis en el disseny correcte, el còdic ben escrit, l'estabilitat i l'eficiència. Quan siga pràctic, complir en API oberta i normes de protocol. El proyecte NetBSD preferix la clàusula 4 de la Llicència BSD, i tracta d'evitar que s'ocupen llicències quan siga possible.[5]
DragonFly BSD
DragonflyBSD, és inherentemente fàcil d'entendre i desenrollar per a un multiprocessador en infraestructures capacitat per a realisar tasques d'alt rendiment. A partir de FreeBSD 4,8, el principal objectiu és canviar radicalment l'arquitectura del núcleu, en introduir capacitats de micronúcleu, tals com mensages de pas, aumentant la fiabilitat i escalabilidad en sistemes de multiprocesamiento simètric, i també ser aplicable al disseny de memòria NUMA i cluster. L'objectiu a llarc determini és proporcionar una image de sistema únic (SSI) en forma de cluster. DragonflyBSD actualment només soporta la plataforma IA-32 plataforma.[6] Matthew Dillon, el fundador de DragonFly BSD, creu que el soport a un menor número de plataformes fa que siga més fàcil per a un proyecte el multiprocesamiento simètric.[7]
Resultats d'enquesta de popularitat. Es va permetre als enquestats elegir més d'una opció, per açò el percentage sumixca més de 100%.
Popularitat
En setembre de 2005, el Grup de Certificació BSD, va realisar una enquesta (resultats s'aprecien en l'image de la dreta); despuix de la publicitat en una série de llistes de correu, varen ser enquestats 4.330 usuaris de BSD, per a evaluar la popularitat relativa dels distints sistemes operatiusBSD.
Un atre intent de retratar l'us, en tot lo món, de BSD és el del Proyecte BSDstats, el principal objectiu del qual és demostrar als proveïdors d'hardware la penetració de BSD i la viabilitat dels controladors d'hardware per al sistema operatiu.
El proyecte recopila senyes mensuals de qualsevol sistema BSD administrat dispost a participar, i en l'actualitat els registres BSD es relacionen a la quota de mercat de FreeBSD, OpenBSD, NetBSD, DragonflyBSD, Debian GNU/kFreeBSD, PC-BSD, i MirBSD.[8]
En març de 2008 utilisant el lapsus dels últims sis mesos, ha posat en FreeBSD en el lloc 11, en 564 visites per dia; OpenBSD en 49.º lloc en 125 visites per dia; NetBSD i en 55.º lloc en 114 visites per dia.[9]