Plantilla:Referencias adicionales

Alguer (; L'Alguer; Plantilla:Lang-sc; en sassarés: L'Aliera) és una ciutat situada en la ciudad metropolitana de Sácer en el noroest de l'illa de Sardenya (Itàlia). Conta en uns 42 282 habitants (31 de març de 2023). En l'actualitat encara li la coneix com la Barceloneta sarda.[1] La ciutat conserva l'ús de la lengua catalana, reconeguda com un valor a protegir per la regió de Cerdenya,[2] baix el nom de dialecto alguerés.

El caixco antic mostra moltes traces urbanístiques i arquitectònics comuns a les ciutats medievals dels territoris que varen formar part de la Corona de Aragón. Les muralles i torres, allí a on s'han conservat, són molt característiques de la ciutat, aixina com el seu port deportiu, situat als peus del centre històric. Prop es troba l'aeropuerto internacional de Alguer-Fertilia.[3]

Alguer és la tercera ciutat universitària de l'illa despuix de Casteddu i Sácer, i la sèu del departament d'arquitectura, disseny i urbanística de l'Universidad de Sassari.[4]

Història

La zona de l'actual Alguer ha estat poblada des de temps prehistòrics. El territori d'Alguer va començar la seua història durant el período Neolítico. La Cova Verda, una cova sumergida en el promontori de Cape Caccia, ha segut freqüentada des de l'antic Neolític (sigles VI-V): les ceràmiques trobades pertanyen a la facies local cridada "Filestru-Grotta Vert", en gots globulars o piriformes de fondo convex i en decoració impresa, en part de tipo cardial.[5] Atres fragments de ceràmica pertanyen a la cultura de Bonu Ighinu, del Neolític mig (V-IV).

En el periodo neolític recent (3500 a. C.-2700 a. C.) hi ha tumbas subterráneas, com el domus de janas en grups o en necròpolis, entre elles la de Anghelu Ruju, pertanyent a la cultura de Ozieri.[5]

Les numeroses troballes (gots, estatuillas de la diosa madre, armes, collar vago i més) permeten atribuir la necròpolis al Neolític final (cultura de Ozieri 3200-2800 a. C.) i atesten el seu us fins a l'Edad del Cobre i del Bronze. La cultura Ozieri va estar present ací en el 4.º mileni a. C. (Necròpolis de Anghelu Ruju), mentres que la civilisació Nuraga es va assentar en la zona al voltant del 1500 a. C.

Els fenicios varen aplegar en el VIII a. C. i la ciutat metalúrgica de Sant'Imbenia - en la zona d'Alguer -, en una població mixta fenícia i nurágica, es va dedicar al comerç en els etruscs en la península italiana.[6]

La presència fenícia és escassa, vinculada a la necròpolis púnic-romana de Sant'Imbenia, ya que en tot el nort de Cerdenya i en l'época romana la vida va seguir sense aparència de continuïtat. Algunes viles rústiques es veuen prop del nuraga, com la vila romana de Santa Imbenia. Tancs en les fàbriques de ciment atesten la continuació del cult en un pou nurágico sagrat en la localitat "La Puríssima". El pont romà de Fertilia sobre el canal que conecta l'estany de Calich en la mar, originalment en 24 arcs, conectava el Ninpheus Portus en l'estació romana de Carbia i va ser renovat en l'época migeval.[5] En 2007, en les ales del mont Carru, un tossal adjacent a la Puríssima, va eixir a la llum una necròpolis en més de 400 tombes que daten del periodo republicà i imperial.

Per la seua posició estratègica en el Mar Mediterráneo, Alguer s'havia convertit en una ciutat portuària fortificada en 1102, construïda per la família genovesa Doria. Els Doria varen governar Alguer durant sigles, a banda d'un breu periodo baix el govern de Pisa entre 1283 i 1284. La població d'Alguer va créixer més tart per l'arribada dels colon catalans. A principis del XVI, Alguer va rebre el reconeiximent papal com a bisbat i l'estatut de Ciutat del Rei i es va desenrollar econòmicament.

Històricament, la ciutat va ser fundada a principis del XII entre 1102 i 1112, quan es va permetre a la noble família Doria de Gènova construir el primer núcleu històric en una secció buida de la costa de la parròquia de Nulauro en la Judicatura de Torres (Sácer). Durant dos sigles va permanéixer en l'òrbita de les repúbliques marítimes, en primer lloc la genovesa, a banda de 1283-1284 quan els pisans varen poder controlar-ho durant un any. És plausible que en esta época la ciutat compartira, donat el seu caràcter comercial i multiétnico, un idioma similar al naixent sasarí.

En el context de la guerra entre Aragón i els juzgados sardos recolzats per Génova, la marina de guerra aragonesa va expulsar en 1354 als genoveses, els qui havien fundat la ciutat en 1102 durant el govern de la família Doria. Com va ser repoblada per catalans de la Corona de Aragón,[7][8] el català va passar a ser l'idioma habitual en la ciutat.

En 1541, l'emperador Carlos V vi de visita acompanyat per l'almirant Andrea Doria, senyalant les qualitats que ho feyen tan atractiu en el passat, i tal volta falcant la famosa expressió "Sigau tots els cavallers".

En 1652, Alguer va ser colpejada de nou per la peste, duta a la ciutat per un barco català. Algunes persones d'Alguer varen emigrar a atres parts de l'illa en l'esperança de salvar-se, pero varen tindre l'efecte de propagar la plaga, que va afectar durament a Cerdenya durant quatre anys. En 1720 el Reino de Sardenya va passar a la Casa de Saboya, sense que açò haja dut canvis en la tradició cultural i llingüística d'Alguer.

La Corona d'Aragó fins a 1707 i el Reino de España, despuix, varen mantindre el seu domini (com en el restant de l'illa) fins a 1720, en que va passar a mans del Piemont.

Durant l'época fascista, part dels pantans circumdants varen ser recuperats i es varen fundar els suburbis de Fertilia i S.M. La Palma. Durant la Segunda Guerra Mundial, Alguer va ser bombardejada per l'aviació nortamericana i el seu centro histórico va sofrir grans danys, sobretot pel bombardeig del 17 de maig de 1943. La presència de la malària en el camp va ser finalment superada en la década de 1950.

Des de llavors, Alguer s'ha convertit en un popular centro turístico.

Geografia física

Situació

 
Puerto de la ciudad de Alguer.

Alguer se situa en el noroest de Sardenya, en la baïa homònima. Al nort de l'àrea urbana es troba la planicie de Nurra, al noroest els sistemes càrstics de Capo Caccia, Punta Giglio i el Mont Doglia. El sur de la ciutat presenta un territori format principalment per montanyes i els planaltos de Villanova Monteleone i Bosa, en l'última de les quals s'originen alguns rius, lo que va favorir l'agricultura.

Clima

El clima d'Alguer és lleu per la presència de l'oraget que atenua les temperatures especialment en verano. Els estius són càlits i agradables com en la major part del Mediterráneo. Al nort de la ciutat hi ha dos observatoris meteorològics a on es fan les previsions de curt i mig determini per a tot el nort de l'illa. Esta medició és enviada per als principals mijos de comunicació nacionals i regionals.

Patrimonio

Les múltiples etapes històriques que Alguer ha vixcut varen deixar un llegat d'una varietat de monuments, edificis i llocs d'interés molt rica. Des del neolítico, época de la qual encara es tenen vestígios, fins a l'actualitat, en les últimes décades Alguer s'ha desenrollat com a ciutat turística no solament per les seues plages i atractius naturals sino també per contar en un patrimoni molt ben conservat.

Sitios arqueológicos

Innúmeros llocs arqueològics extraurbanos: la necròpolis Anghelu Ruju (a on pot visitar-se la Domus de Janas, el tossal de Santu Pedro, la vila romana de Santa Imbenia, el local de la Puríssima (a on es creu que existia la ciutat perduda de Carbia) i el complex nurágico Palmavera, aixina com varis nuragues més o menys preservats distribuïts per tot el territori.

Fortificacions

El primer sistema de fortificacions de la ciutat remonta al XIII i va ser importat del sistema genovés. En 1354 la ciutat va ser ocupada per la Corona Aragonesa, que va restaurar i va expandir el sistema defensiu, llavors en mal estat. De l'antiga muralla genoveso-aragonesa permaneixen solament algunes característiques; la seua majoria, de fet, daten del XVI i anaren construïdes per voluntat expressa de Fernando el Católico, qui, considerant que les estructures degradades no garantisaven ya la protecció de la ciutat, va ordenar la seua reconstrucció. A lo llarc dels murs hi ha 7 torres i 3 fortes.

Territorio

Una atra de les característiques d'Alguer és el seu païsage. Fòra del centro histórico i del restant de barris urbans, el vast territori alguerés comprén múltiples plages, baïes i parcs naturals, sent el promontori de Cape Caccia i el seu far un dels icons de la ciutat.

 
Panorama de la Isola Foradada

Costa y playas principales

  • Spiaggia di Poglina o della Speranza.
  • Sant Giovanni.
  • Lido.
  • Maria Pia.
  • Li Bombarde.

Parques naturales y reservas

  • Area naturale marina protetta Cape Caccia - Isola Piana.
  • Parco regionale di Porte Conte.

Demografia

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001 2006 2011
Població 8831 9988 9989 10 741 11 860 12 555 13 737 15 998 21 374 26 688 32 187 36 508 39 026 38 404 40 802 40 599
Font ISTAT

Població inmigrente

El 31 de decembre de 2014, en Alguer hi havia 1728 ciutadans estrangers, que conformaven el 3,92% de la població total. Les seues principals nacionalitats eren:[9]

Lenguas

 
Placa bilingüe en catalán e italià
 
Monumento a la unidad de la lengua en Alguer
 
Muralla de Alguer

Fins a fa relativament poc, la majoria dels habitants de la zona parlaven alguerés,[10] una varietat dialectal del català —en influències del sardo i l'italià. El català va ser reemplaçat pel español com a llengua oficial durant el XVII, i, en el XVIII, per l'italià.

En 1990 un 60 % de la població local encara entenia el alguerés parlat encara que, des de fa un temps, poques famílies ho han transmés als fills. Aixina i tot, la majoria dels alguereses de més de 30 anys ho saben parlar i diferents entitats promouen la llengua i la cultura, com per eixemple Òmnium Cultural, el Centro María Montessori i l'Obra Cultural d'Alguer.

Les últimes senyes sociollingüístiques de la Generalidad de Cataluña (2004)[11] reflectixen que per al 80,7% de la població d'Alguer la llengua materna és l'italià, sent la primera llengua del 59,8% de la població i l'habitual del 83,1%. El alguerés és la primera llengua per al 22,4% de la població pero menys d'un 15% la té com a llengua habitual o la considera pròpia. La tercera llengua, el sardo, mostra un us menor.

L'Estat italià, en virtut de la "Norma en matèria de tutela de les minories llingüístiques històriques", preveu l'ús de llengües com el alguerés en l'administració pública i en el sistema educatiu, aixina com la posada en marcha de transmissions radiotelevisivas per part de la RAI sempre que l'estatut de llengua subjecta a tutela siga solicitat al consell provincial per municipis en els que ho solicite el quinze per cent de la població.[12] Anteriorment, el Consell Regional de Cerdenya havia reconegut l'igualtat en dignitat de la llengua sarda en l'italiana en tota l'illa, aixina com en atres llengües d'àmbit més reduït, en la ciutat d'Alguer.[13] La ciutat, per la seua banda, promulga la seua tutela i normalisació en els seus estatuts.[14]

Per l'influència catalana, els alguereses denominen a la seua ciutat "Barceloneta",[15] i existixen vínculs culturals, fomentats per la Generalidad de Cataluña dins del seu programa d'inversió en l'extensió de la llengua catalana, entre Cataluña i Alguer. Entre les seues tradicions vives destaca el Cant de Sibila, que es canta en Nochebuena (com succeïx en Mallorca).

En els últims anys hi ha hagut un resorgiment de la música cantada en alguerés.cita requerida Entre els més renombrados protagonistes d'esta nova ona destaquen artistes com la cantant Franca Masu.

Religión

La majoria de la població d'Alguer és cristiana, en la seua confessió católica. Alguer és la sèu de la diòcesis de Alghero-Bosa. En el territori del municipi hi ha 16 parròquies i 14 iglésies no parroquials, distribuïdes entre el centre de la ciutat i l'interior. Els edificis de cult del centre històric són un signe inequívoc de l'història de la ciutat, en el seu arquitectura gótica, renacentista i barroca. En la part nova, no obstant, les iglésies són un símbol de la contínua evolució de la ciutat, visible en els diferents estils i noves vanguardes arquitectòniques.

 
Campanario de San Francisco

Arquitectura religiosa

El centre històric d'Alguer és reconegut també per albergar un bon número d'iglésies i atres monuments religiosos. Els més importants són:

Ciutats agermanades

Infraestructura y transporte

Encara que se situa en una illa, Alguer és una ciutat ben comunicada. Carreteres conecten en Sácer, capital provincial, el port principal està a tan sol 30 km de la ciutat i ademés l'aeropuerto de Fertilia destaca a Alguer com una de les ciutats més visitades d'Itàlia, en moltes conexions nacionals i internacionals que s'incrementen en estiu en els vols chàrter.

Carreteras

Strada statale 127bis Settentrionale Sarda, du fins a Porte Conte en el nort i Sácer a l'est.

Strada statale 291 della Nurra, de Fertilia fins a Sácer.

Strada provinciale 42 dei Due Mari, aplega fins al port en Porte Torres.

Strada provinciale 105 Alghero-Bosa, via panoràmica, escomença en el sur de la ciutat i recorre el llitoral fins a Bosa.

Strada statale 291 dir del Calich, que conecta la ciutat en l'aeroport.

Tren

Alguer conta en una estació de trens en el barri de la Pietraia, que conecta diàriament en Sácer.

Puerto

La ciutat conta en un port deportiu, encara que el port comercial més propenc que conecta a Cerdenya en el continent es troba en Porto Torres, a uns 30 quilómetros d'Alguer. Des d'allí es pot aplegar fins a Génova, Tolón, Civitavecchia o Barcelona.

Aeropuerto

Situat a poc més de 10 km del centre, l'aeropuerto internacional de Alghero – Fertilia és la principal conexió de la ciutat en el restant d'Itàlia i d'Europa. En els últims anys el creiximent de l'aeroport ha contribuït al desenroll de la ciutat i de la regió.

Principales eventos deportivos

Vore també

Referències

  1. ↑ Massip, Francesc; Kovács, Lenke (6 de novembre de 2017). Teatralitat medieval i la seua pervivència, La (en ca), Edicions Universitat Barcelona. ISBN 9788491680031. Consultat el 6 de agosto de 2019.
  2. ↑ «Legge Regionale 15 ottobre 1997, n. 26 - Regione Autonoma della Sardegna». www.regione.sardegna.it. Archivat des de l'original, el 26 de febrer de 2021. Consultat el 26 de abril de 2020.
  3. ↑ «Aeroporto di Alghero, orari voli e informazioni utili sull'aeroporto» (en it). Aeroporto.net. Consultat el 26 de abril de 2020.
  4. ↑ «Dipartimento di Architettura, design e urbanistica». www.architettura.aho.uniss.it. Consultat el 26 de abril de 2020.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Alberto Moravetti, Il complesso nuragico di Palmavera, Carlo Delfino editore, 1992 (scaricabile in format .pdf dona questa pagina del siti SardegnaCultura.it, della regione autonoma della Sardegna), pp.13-19.
  6. ↑ Mills, Richard (2010). Carthage Must Be Destroyed: The Rise and Fall of an Ancient Civilization. United States: Penguin Books. pp. 42–43. ISBN 978-0-14-312129-9.
  7. ↑ (1957) Ponencias. Consultat el 6 de agosto de 2019.
  8. ↑ Pitzorno, Bianca (7 de mayo de 2013). Vita di Eleonora d'Arborea (en it), Edizioni Mondadori. ISBN 9788852034213. Consultat el 6 de agosto de 2019.
  9. ↑ «Cittadini Stranieri. Popolazione residente e bilancio demografico al 31 de diciembre de 2014. Comune: Alghero» (en italià). ISTAT. Archivat des de l'original, el 26 de octubre de 2019. Consultat el 10 de agosto de 2015.
  10. ↑ Brandoli, Javier (2021-07-27). «Alguer, el 'país català' de Sardenya: "Tú no eres sardo, eres catalán"». elconfidencial.com. Consultat el 2026-01-04.
  11. ↑ «Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer 2004» (en catalán). Archivat des de l'original, el 12 de septiembre de 2006.
  12. ↑ «Legge 15 de diciembre de 1999, n. 482. Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche. Gazzetta Ufficiale n. 297. 20 de diciembre de 1999». Archivat des de l'original, el 12 de mayo de 2015. Consultat el 20 de mayo de 2009.
  13. ↑ Legge Regionale 15/10/1997, N. 26. Promozione i valorizzazione della cultura i della lingua della Sardegna. Art. 2.1, 2.4. Consiglio Regionale della Sardegna
  14. ↑ «Estatut Comunal. Art.9. Ciutat de l'Alguer» (en catalán). Archivat des de l'original, el 22 de julio de 2011. Consultat el 8 de agosto de 2000.
  15. ↑ «Barceloneta de Sardenya, en la página de la Obra Cultural de l'Alguer». Archivat des de l'original, el 4 de marzo de 2016. Consultat el 6 de julio de 2008.
  16. ↑ Brotons, Xavier. «Alghero-Tarragona 40 anni gemelle», Alguer.it, 16 d'abril de 2012. Consultat el 14 d'octubre de 2017 (en it).
  17. ↑ materolbia_editor. «Mater Olbia partner di World Cup Triathlon e Rally Italia Sardegna» (en it-it). Ospedale Mater Olbia. Archivat des de l'original, el 29 de octubre de 2020. Consultat el 2020-11-19.

Enllaços externs

Commons