Acampada
Acampada[1] campisme, campament o l'anglicisme càmping[2] fan referència a l'activitat humana que consistix en colocar una vivenda temporal, ya siga portàtil o improvisada, en un lloc en la finalitat d'habitar-la. També es denomina aixina al lloc físic a on es realisa esta activitat.


Existixen acampament en molts fins, llocs, mijos, tamanys i duració. Aixina es tenen els fins de recreació, vivenda, refugi, militar, protesta o educatiu. Entre els de refugi es troben els campaments per a víctimes de desastre natural, desplaçats polítics, entre uns atres. Per la seua naturalea portàtil i temporal pot acampar-se en qualsevol lloc, sent comuns els campaments en la plaça pública d'una ciutat, en el carrer, en el camp, plages o boscs, aixina com en montanyes i àrees selvades. Com a mijos de campament tenim qualsevol tipo de material que permeta improvisar un refugi: polietilé, làmines o hules, cases de campanya especialment dissenyades per a acampar. Sobre el tamany, pot anar des de l'acampament individual fins als campaments de refugiats de centenars o mils de persones. La duració d'un campament depén de les seues finalitat, podent variar des d'unes quantes hores fins a molts mesos. Si el campament dura solament unes quantes hores, a una certa altura i en el mateix es pernocta al ras, es tracta d'un vivac.
Campament recreatiu
Acampar o fer càmping és una de les activitats més populars de contacte en la naturalea en el periodo estival. Coneguda també com campisme, en la seua forma més típica esta activitat es realisa a l'aire lliure, pernoctant una o més nits en una tenda de campanya, carpa o caravana, en la finalitat de gojar de la naturalea o com a part d'un recorregut o excursió. Existixen llocs habilitats per a això, coneguts com càmpings, cámpines[3] o campaments de turisme, encara que també és possible practicar l'acampament lliure, si be esta última està prohibida en molts llocs. Els acampament solen realisar-se en llocs com un parc, una zona ecològica, la plaja, un cerro o montanya, sobre neu, en un bosc, una selva o inclús dins d'una gruta.
L'acampament és vista com una activitat d'aventura i aprenentage. Activitats quotidianes com alimentar-se, dormir o donar curs a les necessitats fisiològiques necessiten elements auxiliars no disponibles en la naturalea verge. Carir de molts d'estos elements tecnològics pot ser para molts un estímul per a agudisar l'ingenie i la destrea en la finalitat de viure uns dies per un mateixa. També es deu dur roba d'abric per a la nit, ya que no hi ha calefacció.
Establiments d'acampament o càmpings
Són instalacions permanents en un àrea a on els acampadors poden colocar la seua tenda o caravana i gojar de certs servicis com a aigua potable, banys, electricitat, etc. Normalment es paga una quota per cada dia d'estància.
Campament religiós
Cristianisme
Cristianisme evangèlic
En el cristianisme evangèlic, acampar per a un retir espiritual va ser encorajat pel desenroll de campaments en el XIX en la finalitat de promoure la renovació espiritual, llunt de la ciutat i en la naturalea. [4] Estos campaments varen ser una oportunitat per a orar, cantar i escoltar sermones durant varis dies.
Vàries associacions eclesiàstiques també han establit campaments o centres de convencions en llocs aïllats, que oferixen moments de retir per a chiquets i adults. [5]
Campaments jovenils
Alguns acampament, conegudes comunament com a campaments jovenils o campaments d'estiu, són organisades per institucions públiques o empreses privades per a la participació de jóvens de 8 fins a 18 anys aproximadament. Estos campaments conten en un programa d'activitats de tipo deportiu, social, lúdic i/o educatiu, dirigides per un equip de monitors.
Els campaments jovenils estan destinats a contribuir, dins d'una experiència divertida i memorable per als jóvens, al seu desenroll físic i mental, aixina com al foment de valors fonamentals com el respecte, l'amistat, la tolerància o la companyonia, entre uns atres.
L'oferta de campaments jovenils d'estiu és àmplia, es poden trobar campaments molt variats. Existixen campaments musicals, de ball, d'idiomes, d'equitació... entre molts uns atres. Ademés, es poden realisar campaments d'estiu en l'estranger per a que l'experiència educativa i sobretot de l'idioma siga més enriquecedora per als jóvens.
Relació en l'excursionisme
El campisme pot tindre relació en l'excursionisme, ya que en el campisme es poden incloure excursions, sobretot les que requerixen pernoctar en un mig natural. Esta interacció es dona en dos formes, depenent de quina activitat siga la principal. Si l'objectiu de l'activitat és realisar una travessia que implique pernoctar en el mig natural, llavors requerirà acampar, que es tornarà una activitat complementària de l'excursionisme. Si, pel contrari, s'organisa un campament en una determinada zona natural en la que s'aplega sobretot en vehículs, i este es pren com a base per a activitats i excursions per la zona, llavors l'excursionisme passa a ser una activitat complementària del campament. Aixina mateix existixen excursions sense campament, denominades d'un dia o jornada, i campaments sense excursió en els que només es realisen activitats en eixe lloc.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «Camping».Real Academia Española, Diccionario de la lengua española, 23.ª ed. Madrid: Espasa, 2014..
- ↑ «campin: adaptación al español de camping» (en es-es). www.fundeu.es. Consultat el 7 de diciembre de 2018.
- ↑ Brett Grainger, Church in the Wild: Evangelicals in Antebellum America, Harvard University Press, USA, 2019, p. 58-59
- ↑ Samuel S. Hill, The New Encyclopedia of Southern Culture: Volume 1: Religion, University of North Carolina Press, USA, 2006, p. 177
Bibliografia
- López Mazzotti, Daniel M. (2000). Manual de exploración, Exploradores peruanos.