Història de la Comunitat Valenciana
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
Trayectòria històrica del Poble valencià des dels seus orígens fins als nostres dies.
Prehistòria i Protohistòria
- Artícul principal → Prehistòria en la Comunitat Valenciana.
Els orígens de la civilisació valenciana en els seus testimonis més antics, des de l'aparició de l'home en les nostres terres, fins la plasmació del seu caràcter artístic en les coves i utensilis.
Tavernes de la Valldigna, Vilafamés i Oropesa
Nos tenim que situar en el Paleolític Inferior (fa uns 300.000 anys) per a trobar les recialles humanes més antigues fins al moment . Estos s'han trobat en la Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna), el Tossal de La Font (Vilafamés) i la Cova de Borràs (Oropesa).
D'estos habitants se conec molt poc. Tindríem que consultar obres d'autors especialisats, com J. Aparicio Pérez. Se supon que, encara que de vegades caçaven de forma rudimentària, eren carronyers. Se menjaven els animals morts que s'anaven trobant pel camí, perque encara no eren capaços de matar-los per ells mateixos. Per esta raó, es deduïx que eren principalment vegetarians, pero no agricultors. No tenien cap forma d'activitat agrícola planificada. La seua dieta principal eren fruits i raïms silvestres.
Si comparem els descobriments d'estes troballes en atres del restant del món, veem que es tractava de “Pitecàntrops”, hominits que ya anaven a peu i també posseïen un semblant humà.
De Xàtiva a Gandia
Paleolític Mig:
És en esta época quan ya ha aparegut la caça i l'us del foc, com es comprovà en la Cova Negra de Xàtiva. Dins d'esta cova s'han trobat ossos d'animals, clares víctimes dels caçadors, aixina com puntes de sílex i raspadors de múltiples usos. També un famós parietal que correspon a un chiquet Neanderthal de sis ans. Pero lo més significatiu de tot és l'irrupció de l'art en terres valencianes.
Valéncia és terra d'artistes de d'époques prehistòriques. L'investigador Fullola Pericot, afirma que la Cultura Valenciana d'aquells temps tenia “una personalitat pròpia fortíssima”.
En Gandia se donà un pas transcendental en lo devindre històric: s'inventà una punta de flecha d'aletes i pedúnculs, en contraposició de l'antiga flecha de puntes de cara plana.
El primer Art Valencià
Lo primer art valencià compren un periodo d'aproximadament 23.000 anys.
Inclou:
- L'Art Parpallonenc (o del Paleolític Superior)
- L'Art del Mesolític Inicial
- L'Art Rupestre Valencià
- L'Art Esquemàtic (o del Neolític i Enolític)
Els arts Parpallonenc i el del Mesolític Inicial , tenen com a soport peces de pedra chicotetes i de fàcil transport (plaquetes o lloses calcàrees).
L'Art Rupestre Valencià i l'Art Esquemàtic tenen com a soport parets en coves o abrics rupestres. També ossos i ceràmiques.
A banda d'estos quatre arts, existixen també un par de formes artístiques diferents dels estils grans del moment en que s'inclou cadascú:
- Els gravats rupestres fusiformes.
- L'art llineal geomètric de la Cova de la Cuina.
L'Art Parpallonec
L'Art Parpallonenc es correspon en el Paleolític superior.
En la Cova del Parpalló de Barig (molt prop de Gandia) és a on s'ha trobat tot el material conegut. 20.000 plaquetes calcàrees, de tonalitats ocre en dibuixos i gravats d'animals.
Es creu que els dibuixos en les plaquetes se feen per a simbolisar el triumfo dels caçadors. Els macs de la tribu dibuixaven l'animalet que volien atrapar i despuix trencaven la plaqueta en l'intenció simbòlica de representar la seua mort.
Els animals representats són cérvols, cabres, gamuces, bous, cavalls, porcs salvages i aus. S'han trobat plaques sanceres i trencades.
L'Art Rupestre Valencià
L'Art Rupestre Valencià mos oferix una documentació excepcional dels antics pobladors d'estes terres. En les roques mos deixaren un llegat que mos obri les portes d'un univers humà fascinant.
Escenes de caçadors, de batalles entre les tribus, desfilades de guerrers, i també testimonis de la famosíssima recolecció de la mel, (única en tota la Prehistòria del planeta), que mos permet conéixer que els nostres antepassats ya aprofitaven els treballs de les abelles.
Ad este art, també se li ha donat un significat religiós, de tipo màgic per a sometre a la Naturalea.
Alguns també l'interpreten com un art històric en el que els humans reflexen els acontenyiments per a, aixina, commemorar-los. Atres també els donen un valor totèmic o diví, encara que potser foren representacions en fins educatius, iniciàtiques o, simplement, per a diferenciar les classes socials, donant prestigi als que tingueren les coves decorades en estes obres d'art.
Edat Antiga
- Artícul principal → Edat Antiga en la Comunitat Valenciana.
Els Íbers
- Artícul principal → Íbers.
Els Íbers (s. VII-I a. C.) foren els primers en habitar la Comunitat Valenciana. Se desconeix la seua procedència, s'han sugerit tres teories:
- Una teoria sugerix que arribaren a la Península en el periodo Neolític de les regions mediterrànees situades més a l'est, i la seua arribada se data des del quint mileni adés de Crist al tercer mileni adés de Crist.
- Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'Àfrica. Els íbers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'Espanya i, possiblement, més avant se propagaren per tot el restant de la Península Ibèrica.
- Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'Europa occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer mileni adés de Crist d'Irlanda, Gran Bretanya i França.
Els íbers construiren ciutats amurallades situades en llocs elevats per a defendre's dels seus enemics. Eixemples són Sagunt, Llíria o Elig. També establiren relacions en navegants fenicis i grecs que establiren colònies en les seues costes. L'idioma íber encara no ha segut capaç de traduir-se fins al moment. En l'escultura de bronze i pedra nos han deixat grans obres com la Dama d'Elig o el guerrer de Moixent. També foren experts en l'art de la ceràmica.
Els Cartaginesos
Cartago era el centre comercial del sigle III més important del Mediterràneu occidental. Estava enfrontada en Roma pel control del Mediterràneu occidental. Per això decidí conquistar Hispània per a despuix entrar en Itàlia. Sagunt era la ciutat mé próspera del Íbers i amiga i aliada de Roma. La ciutat s'opongué a l'avanç cartaginés. Per este motiu, Aníbal el major cap militar de Cartago, sitià la ciutat impedint aixina que poguera abastir-se. En acabant de huit mesos els saguntins preferiren cremar la ciutat i matar-se adés de entregar-se als cartaginesos. L'herència dels cartaginesos fon la fundació de la ciutat de Cartago Nova actualment Cartagena.
L'Época romana
La conquista romana
La conquista romana durà tres sigles des del sigle III a. C. fins al sigle I a. C.. Publio Cornelio Ecipion fon el militar romà que derrotà als cartaginesos. Conquistà la franja mediterrànea d'Hispània en ciutats com Cartago Nova (Cartagena) i Gades (Cadis). Els íbers costaren de sometre lo que no ocorregué fins a 150 anys despuix (70 a. C.). Els íbers s'enfrontaren junt en Sertori contra Roma per lo qual el Senat Romà envià al general Pompeu. Ell els destruí i els romanisà per complet.
La Ciutat de Valentia
Dècim Juni Brut fon el fondador de la ciutat de Valentia hui Valéncia en l'any 137 a. C.. Els seu primers habitants foren soldats romas que lluitaren en contra de Viriat un rebel de la Lusitània, als quals entregaren les terres que tancaven els braços del Tyris, el riu Túria.
Fon destruida per Pompeu en el 70 a. C., sent reconstruida 50 anys més tart en l'any 20. La ciutat se reconstruí com les ciutats romanes d'importància en dos carrers transversals el Cardo i el Decumanus que a on se creuaven formaven una gran plaça que era el fòrum. En el fòrum estaven molts dels edificis principals de la ciutat com el palau de justícia o la seu del govern. També se trobava el temple principal de la ciutat dedicat a Minerva, Júpiter i Juno. En les afores hi havien grans edificis com l'anfiteatre, lo circ, teatre o termes. La ciutat era un autèntic eixemple de Romanisació. La millor herència que nos deixaren fon el llatí, la llengua de tot l'Imperi.
Les persecucions dels sigles III i IV
Els cristians foren perseguits durant els primers sigles. La persecució més forta la feu l'emperador Dioclecià a finals del sigle III i principis del IV. En esta persecució martirisaren a Sant Vicent Màrtir. Vicent era diaca de Valero bisbe de César Augusta hui Saragossa. Els dos fugiren a la ciutat de Valentia. Ací mentres ajudava en els sacraments a atres creents de Valentia fon detingut i per no voler abandonar la seua fe el torturaren i mataren. El tiraren de l'abocador de la ciutat a on anys més tart se construí un temple dedicat ad ell, el qual se convertí en un centre de peregrinació de la Cristiandat. Sant Vicent Màrtir és el patró de la ciutat de Valéncia.
Edat Mija
- Artícul principal → Edat Mija en la Comunitat Valenciana.
.jpg)
Pobles germànics
- Artícul principal → Pobles germànics.
La devilitat romana provocà que en el sigle V trivus del nort de l'Imperi Romà d'occident invadiren est imperi. Hispània fon atacada per Sueus, Vàndals i Alans. Els Visigots eren un poble federat de Roma i els enviaren per a acabar en estos anteriors. Els Sueus foren reduits a Galícia a on fundaren el seu propi regne. Els Vàndals foren expulsats i anaren al nort d'Àfrica i els Alans foren derrotat en les terres valencianes desapareguent per a sempre. Aixina els Visigots s'establiren en Hispània en el seu regne que tenia com a capital la ciutat de Toledo.
Els visigots (S.VI-VII) practicaven l'hereia arriana i no podien casar-se en els hispans. Governaven com una aristocràcia militar en les seues pròpies lleis. Llavors els hispans s'organisaren en torn als bisbes i monasteris sèu de la cultura. Valentia fon una de les ciutats més importants, per estar prop de la zona de l'Imperi Bizantí en el surest de la península per lo que també tingué una àmplia autonomia respecte als visigots. Els visigots abandonaren l'heregia arriana en els concilis de Toledo gràcies a lo que comensaren a juntar-se en el poble, encara que mai s'uniren per complet.
L'Época musulmana
Integració de Valéncia en l'Islam i constitució de lo Regne de Valéncia. Grans aportacions culturals i socials. El Sit i els atacs cristians.
El Rei En Jaume
Aparició d'un personage providencial que posarà les bases de l'institucionalisació moderna del Regne en els seus Furs i autogovern. Obra jurídica d'un conquistador universal.
L'esplendor del Regne de Valéncia
En plena autonomia dins de la Corona d'Aragó, el Regne de Valéncia es convertix en el territori més pròsper de tot el Mediterràneu. Gran creiximent cultural i comercial. Valéncia allumena i és eixemple del món.
Edat Moderna
- Artícul principal → Edat Moderna en la Comunitat Valenciana.
L'integració peninsular
En Carles I el Regne de Valéncia s'integra en l'Imperi dels Àustries, conseguint l'unitat peninsular d'Espanya. Proseguix el gran desenroll intelectual i humà d'un territori singular i de gran personalitat.
Guerra de Successió i Ilustració
En la mort de Carles II lo Regne de Valéncia es veu immers en la guerra civil entre austracistes i borbonistes. Finalment, Felip V anula l'autonomia valenciana i devé una etapa difícil que no serà mitigada fins a l'irrupció de l'Ilustració.
Edat Contemporànea
- Artícul principal → Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana.
El Sigle XIX
Valéncia durant l'invasió napoleònica i posteriors guerres carlistes. Revolucions, primera república i primera reinstauració borbònica. Valéncia posa les bases del seu desenroll agrícola i social.
El Sigle XX
Valéncia sofrix les convulsions naturals de l'història d'Espanya fins a la segona reinstauració. La Constitució espanyola de 1978 i l'Estatut d'Autonomia en el definitiu reconeiximent de l'identitat valenciana i la seua Comunitat Autònoma.