Benifayó
Benifayó és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.
Geografia
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 i despuix prenent la CV-520. També conta en estació de ferrocarril en la llínea C-2 de Proximitats Valéncia (RENFE).
Localitats llimítrofes
El terme municipal de Benifayó llimita en les localitats següents:
Alfarp, Alginet, Almussafes, Picassent i Sollana, totes elles de la província de Valéncia.
Història
El nom de Benifayó apareix, probablement, per primera vegada en el Llibre del Repartiment el 13 de juny de l'any 1238, com una de les deu alqueries donades pel rei Jaume I a hòmens del seu eixèrcit procedents de Barcelona. El nom prové de l'alqueria àrap i està format per "beni" (fills) i "Hayyén", nom de familia musulmana, usual també en terres cristianes.
La primera presència humana es detectà prop de l'actual núcleu de la població, en el llímit del terme en Alfarp, en la zona de la Font de l'Almaguer. Allí se trobaren restes del periodo epipaleolític, fa uns 10.000 a 8.000 anys. De l'eneolític provenen recialles de la Paridera, Pla de les Clotxes, i un estral de pedra polida junt al núcleu urbà. En la Font de Mussa aparegueren puntes de fleches i divers material lític clarament eneolític. De l'Edat de Bronze, anys 1800 a 700 a. C., existixen poblats en la Font de l'Almaguer.
Pero els més clars vestigis de poblaments provenen de l'época romana i es troben a les afores del núcleu urbà. Destaca l'existència d'una vila rústica d'a on vingueren els seus habitants entre els sigles I a IV despuix de Crist, segons nos mostren les recialles numismàtiques i de ceràmiques variades. La vila s'alçava dalt d'un chicotet tossal prop de la desapareguda Font de Mussa, a on es trobà un altar en una inscripció dedicada al deu Mitra. En l'any 2002, durant unes excavacions aparegué un mosaic bicromat, en una habitació completa de la vila romana, actualment expost en el Museu de Prehistòria de Valéncia, situat en el Centre Cultural La Beneficència, en el carrer de la Corona nº 36 de Valéncia.
El primitiu Benifayó seria l'originalment nomenada alqueria musulmana citada en el Llibre del Repartiment. El 9 d'Abril de l'any 1238 el rei Jaume I arrendà per tres anys la dècima part que le corresponia de les alqueries de Benifayó i Janet (Alginet), en eixos temps terme de Valéncia.
En el sigle XV se formà un reduït núcleu urbà, al voltant d'una iglésia gòtica de la qual havia pintat un retaule Gonzalo Peris. La població, que depenia eclesiàsticament d'Espioca, junt a la d'Alginet i Almussafes, passà a ser la sèu per la despoblació que patí el poble d'Espioca a causa de les epidèmies provocades pel cultiu d'arròs. A Benifayó se traslladà el clero i la campana, i a Picassent l'autoritat civil, quedant Espioca incorporada al seu terme municipal.
Demografia
Segons el cens del INE de l'any 2022 conta en una població de 11.877 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1994 | 1998 | 2002 | 2006 | 2010 | 2012 | 2014 | 2016 | 2019 | 2021 | 2022 | ||||||||
| 12.263 | 12.480 | 12.120 | 12.172 | 12.208 | 12.220 | 11.965 | 11.819 | 11.903 | 11.962 | 11.967 | 11.877 | ||||||||
Economia
Com totes les poblacions de l'entorn, l'activitat econòmica estava orientada tradicionalment a l'agricultura, aprofitant les quatre fonts històriques existents en el seu terme, i a la ganaderia, documentant-se en Benifayó l'existència de més de 900 caps de ganado a principis del sigle XVI, quedant constància en l'urbanisme dels passos dels camins ganaders que transitava el ganado entre les pastures d'estiu en la montanya interior, al noroest del terme, cap a l'Albufera, al surest de la població, en el creuament hui denominat els cinc cantons.
En les últimes décades ha proliferat el cultiu del taronger.
Pero en l'actualitat, l'ubicació en el municipi de dos polígons industrials i la rodalia a centres fabriles d'importància (automòvils Ford) configura una activitat industrial significativa, a lo que caldria afegir el pes del sector servicis per la seua rodalia a la ciutat de Valéncia.
També cal destacar la concentració en el terme d'empreses agroalimentàries.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Benifayó
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Benifayó
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Escolano, Gaspar Juan. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Benifayó.
| Municipis de La Ribera Alta | |
|---|---|
| Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló | |