Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del Sistema Solar en orde de distància des d'el Sol, i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a Venus, la deesa romana del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, nomenat en freqüència el planeta germà de la Terra, ya que els dos són similars en quant a tamany, massa i composició. L'òrbita de Venus és una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.
| |||||||
| Característiques orbitals | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dist. media del Sol | 0,72333199 UA | ||||||
| Dist. media del Sol | 108.208.930 km | ||||||
| Excentricitat | 0,00677323 | ||||||
| Periodo orbital (sideral) | 224,701 dies | ||||||
| Periodo orbital (sinòdic) | 583,92 díes | ||||||
| Velocitat orbital media | 35,0214 Km/s | ||||||
| Inclinació | 3,39471° | ||||||
| Número de satèlits | 0 | ||||||
| Característiques físiques | |||||||
| Diàmetro equatorial | 12.103,6 km | ||||||
| àrea superficial | 4,60 × 108 km² | ||||||
| Massa | 4,869 × 1024 kg | ||||||
| Densitat media | 5,24 g/cm³ | ||||||
| Gravetat superficial | 8,87 m/s² | ||||||
| Periodo de rotació | -243,0187 días (moviment retrògrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des del polo nort)) | ||||||
| Inclinació axial | 2,64° | ||||||
| Albedo | 0,65 | ||||||
| Velocitat de escape | 10,36 km/s | ||||||
| Temperatura superficial |
| ||||||
| (*temp. mín. referent a la temperatura sobre núvols) | |||||||
| Característiques atmosfèriques | |||||||
| Pressió atmosfèrica | 9321,9 KPa | ||||||
| Diòxit de carbono | 96% | ||||||
| Nitrogen | 3% | ||||||
| Diòxit de sofre | 0,015% | ||||||
| Vapor de Aigua | 0,002% | ||||||
| Monòxit de carboneu | 0,0017% | ||||||
| Argó | 0,007% | ||||||
| Heli | 0,0012% | ||||||
| Neó | 0,0007% | ||||||
| Sulfur de carboneu | Traces | ||||||
| Clorur d'hidrogen | Traces | ||||||
| Fluorur d'hidrogen | Traces | ||||||
| Comparació en la Terra | |||||||
| |||||||
Al trobar-se Venus més prop del Sol que de la Terra, sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del Sol (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la Terra es poden vore solament unes quantes hores ans i despuix del ocàs. A pesar d'això, quan Venus és més brillant pot ser vist durant el dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres són la Lluna i el Sol). Venus és normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'estrela de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan és visible en el cell nocturn, és l'objecte més brillant del firmament, a part de la Lluna.
Per este motiu, Venus va deure ser ya conegut des dels temps prehistòrics. Els seus moviments en el cel eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importància en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus és una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una chicoteta creu devall, utilisat també per a denotar el sexe femení.
El adjectiu venusià és comunment usat per a Venus, encara que és etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. És junt a la Terra (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del Sistema Solar en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, Ceres i Eris.
Referències
- Badescu, Viorel; Zacny, Kris, eds. (2015). Inner Solar System. Springer International Publishing. ISBN 978-3-319-19568-1. doi:10.1007/978-3-319-19569-8
- Basilevsky, Alexandr T. et al. (2003). «The surface of Venus». Rep. Prog. Phys. (en inglés) 66 (10): 1699-1734
- Hashimoto, G. L. et al. (2008). «Felsic highland crust on Venus suggested by Galileo Near-Infrared Mapping Spectrometer data». Journal of Geophysical Research (en inglés) 113: E00B24. Bibcode:2008JGRE..11300B24H. ISSN 0148-0227. doi:10.1029/2008JE003134
Bibliografia
- Burgess, E. Venus, An Errant Twin. Columbia University Press, Nueva York, 1985. ISBN 0-231-05856-X
- Carl Sagan. The Planet Venus, Brooklyn, Nueva York, Estados Unidos, 1961
- Cattermole, Peter & Moore, Patrick. Atlas of Venus. Cambridge University Press. ISBN 0-521-49652-7
- Grayzeck, Ed. Venus Fact Sheet. NASA, 2004
- Hunten, D. et al. Venus. University of Arizona Press, Tucson, 1983. ISBN 0-8165-0788-0
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Venus (planeta).
