Ceba
La ceba (Allium cepa L. ) és una planta herbàcea bulbosa de la família de les tiliàcees.
Particularitats
Originària d'Àsia central, actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de la cuina mediterrànea. Té un únic bulp gran, de forma ovoide. El seu desenroll és bienal i arriba fins a 1 m de llargària. Les seues fulles són semicilíndriques i naixen d'un bulp subterràneu, proveït d'arrels superficials. El seu brot és erecte i habitualment s'origina en el segon any de maduració de la planta. Al seu extrem té una umbela de flors blanques o rosades. Al ser tallat, el bulp desprén un oli volàtil sulfurat que produïx llagrimeig per irritació de la conjuntiva. Utilisada primordialment en la gastronomia, de manera secundària la ceba també té fama com a planta medicinal, i ha estat utilisada en el tractament de l'asma, la diabetis, la hipertensió, etc.
Cultiu de la ceba
Té una forta resistència a la secada encara que no li pot faltar l'aigua durant l'engrandiment del bulp. Quan es fa en règim de secà, per tal d'aprofitar els mesos habitualment menys secs, s'utilisen les varietats primerenques que ya es cullen en maig o en juny abans de les fortes calors de l'estiu. Si les cebes passen una excessiva penúria d'aigua resulten molt coents i en bulp poc desenrollat.
Actualment en agricultura extensiva es sembra directa pero tradicionalment es fea un planter que es transplantava al cap d'uns dos mesos a finals de l'autumne o a finals d'hivern i principi de primavera. Un problema fisiològic molt corrent és que algunes cebes s'"espiguen" (creix el tàlem floral) quan passen fret a l'hivern i llavors ya no fan el bulp.
Components actius principals
Els principals components són (entre paréntesis, les cantitats aproximades en 100 gr. de ceba):
• Minerals: conté principalment potassi, fòsfor,calci, magnesi, sodi, sofre i, en cantitats menors, ferro, manganés, zinc, coure i seleni.
• Vitamines: C , E , K , B1, B2, B3, B6, B9.
• Oli essencial en molts components sulfurosos.
Referències
- Allium cepa. Anthos - Sistema de información sobre las plantas de España
- «Allium cepa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
- Allium cepa. The Plant List
- Brewster, James L. (1994). Onions and other vegetable alliums (1st edición). Wallingford, UK: CAB International. p. 16. ISBN 0-85198-753-2
- Cantwell, Marita I. (2002). «Appendix: Summary Table of Optimal Handling Conditions for Fresh Produce». En Kader, A. A., ed. Postharvest Technology of Horticultural Crops (en inglés) (3ª edición). Oakland, California: University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311. p. 516. ISBN 1-879906-51-1
- Coultate, Tom (2009). Foof. The chemistrry of its components. RSC Publishing. p. 302-303. ISBN 978-0-85404-111-4
- Epítetos Botánicos
- Fritsch, R. M.; N. Friesen (2002). «Chapter 1: Evolution, Domestication, and Taxonomy». En H. D. Rabinowitch y L. Currah, ed. Allium Crop Science: Recent Advances. Wallingford, UK: CABI Publishing. pp. 9-10. ISBN 0-85199-510-1
- Nicolini, Giacomo. Enciclopedia Botanica Motta. Volume primo, Milano, Federico Motta Editore, 1960, pág. 76.
- Rothman, S. & Dondo, G. «Cebolla (Allium cepa).» Cátedra de Horticultura, Departamento producción vegetal, Facultad de ciencias agropecuarias, Universidad nacional de Entre Ríos
Bibliografia
- Block, E. (2010). Garlic and Other Alliums: The Lore and the Science. Royal Society of Chemistry (UK). ISBN 978-0-85404-190-9. (en anglés)
- Gripshover, Margaret M., and Thomas L. Bell, "Patently Good Ideas: Innovations and Inventions in U.S. Onion Farming, 1883–1939," Material Culture (Spring 2012), vol 44 pp 1–30. (en anglés)
- Sen, Colleen T. (2004). Food culture in India. Greenwood Publishing. ISBN 0-313-32487-5. (en anglés)
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ceba.
Wikispecies té un artícul sobre Ceba.
«Ceba». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).