Sinarques

Sinarques (oficialment i en castellà Sinarcas), és un municipi valencià que es troba en la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, en la província de Valéncia.

Geografia

Situat en els llímits en la província de Conca. El relleu està constituït per una àmplia plana que s'obre cap a la zona de Conca, entre la serra d'Utiel, el pic de Ranera i la vall del riu Túria. Esta plana, coberta per sediments terciaris, és drenada per diversos rius de règim intermitent que donen orige a la rambla de la Torre, que corre cap al sur i penetra en terme d'Utiel fins a desembocar en el riu Magre. El poble es troba edificat sobre una lloma que corona l'iglésia parroquial. El clima és de tipo continental sec i les montanyes estan cobertes per vegetació climàcica. Hi ha roures, savines, romer i argilaga.

Localitats llimítrofes

Llimita en Camporrobles i Utiel en la mateixa comarca; en Benaixeve i Toixa en la comarca dels Serrans i en Talayuelas i Aliaguilla en la província de Conca, (Castella-la Mancha).

Història

Despuix de la conquista per Jaume I, este va entregar-la a Jaume de Xérica en l'any 1255. En 1305 s'otorgà carta pobla. En l'any 1321, Jaume de Xérica, fill de l'anterior, deixà en testament esta població a son fill Jaume. En 1380 fon venuda a Ramon de Vilanova. En l'any 1599 Felip II concedí el títul de Comtat de Sinarques, el qual posseïdor era Jaume Ceferí Ladrón de Pallàs. En l'any 1652 es va resoldre el pleit mantengut entre Sinarques i La Yesa (els Serrans) sobre els llímits dels terme en la delimitació d'estos.

Demografia

Conta en una població de 1.113 habitants en l'any 2023 segons el INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2018 2023
1.380 1.332 1.300 1.253 1.270 1.245 1.206 1.238 1.213 1.201 1.124 1.113

Economia

Agricultura, ganaderia, fusta i productes ceràmics i per a la construcció són els seus principals recursos econòmics. Predomina l'agricultura de secà encara que hi haja hectàrees d'horta (creïlles, dacsa, forrajes, cebes).

La vinya és el principal cultiu i el seu producte és elaborat en un celler cooperatiu i exportat cap al nort d'Espanya i cap a països europeus a través del port de Valéncia. Seguixen a la vinya els cereals, la dacsa i el girasol.

El sector ganader, molt important, conta en vàries granges avícoles i de porcí, ademés de colmenes i caps de lanar. La riquea de la fusta sol ser exportada per les serreries d'Utiel i Requena.

És important la fabricació de teixixques, rajoles i atres materials per a la construcció.

Festes i celebracions

  • Sant Antoni Abat. Se celebra el 17 de giner
  • Semana Santa
  • Romeria de Sant Marc. El darrer dissabte d'abril
  • Sant Isidre. Se celebra el 15 de maig
  • Festes Majors. Se celebren durant l'última semana d'agost, en honor a Sant Roc i a Santa Úrsula

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Plana d'Utiel-Requena
Camporrobles    Capdet de les Fonts    Chera    Fuenterrobles    Requena    Sinarques    Utiel    Venta del Moro    Villargordo del Cabriel