Cabriel

Revisió de 00:45 27 ago 2023 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'Patrimoni de la Humanitat' a 'Patrimoni de l'Humanitat')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Cabriel
PLAYA BONICHES MAYO 2007.JPG

Llongitut: 220 km.
Altura del naiximent: 1620 msnm.
Cabal mig: 20,92 m³/s
Superfície conca: 4.754,2 km²
Conca hidrogràfica: n/d
Països que travessa: Espanya
Desembocadura: Xúquer
Ample desembocadura: 65 m.

El Cabriel és un riu d'Espanya, afluent del riu Xúquer. La seua conca medix 4.754,2 km², el seu cabal mig és de 220,82 Hm³ i té un recorregut de 220 km.

RecorregutEditar

Naix al peu de la Mola de Sant Joan, en el Sistema Ibèric, en el terme municipal d'Albarracín, en la província de Terol. Passa pels térmens de Salvacañete, Alcalá de la Vega, Boniches, Campillos-Paravientos, Pajaroncillo, Villar del Humo, Cardenete, Enguídanos i Mira. A partir d'ací el riu servix de frontera natural entre la província de Conca i la província de Valéncia, fins aplegar al parage de Los Cárceles, on fa de frontera entre la província d'Albacete i la província de Valéncia, entrant en Valéncia per Casas del Río (Requena), i s'unix al riu Xúquer en la localitat de Cofrents.

Els seus principals afluents per la dreta són el riu Laguna i el riu Guadazaón. Per l'esquerra el riu Vencherque, el riu San Martín i el riu de Mira.

HistòriaEditar

El riu creua parages ara deshabitats; pero que han segut ocupats des de temps prehistòrics. Destaquen en el terme de Villar del Humo les pintures rupestres de l'abric de la finca Selva Pascuala i atres, que han mereixcut la seua declaració com Patrimoni de l'Humanitat des de 1998 per l'UNESCO.

EconomiaEditar

Té un pantà d'importància, el pantà de Contreres, situat entre Minglanilla i Villargordo del Cabriel, i un menor, la presa de Víllora. En l'afluent riu Guadazaón esta la presa de El Bujioso.

Les aigües són utilisades per al regadiu de chicotetes extensions d'hortes en Salvacañete, Alcalá de la Vega, Campillos-Paravientos i Boniches. Des d'ací el riu creua terrenys forestals fins aplegar a la vega de Cardenete i Víllora.

Destaca pel seu important aprofitament hidroelèctric de les seues aigües, en les centrals hidroelèctriques de Víllora, Contreres i Mirasol. Les aigües retingudes per la presa de Víllora són turbinades en la central Lucas de Urquijo (del Cabriel) i les de la presa de El Bujioso són turbinades en la mateixa central en el costat del Guadazaón. A continuació, les aigües embassades en el pantà de Contreres són turbinades en el salt de peu de la presa de Contreres. Un quilómetro més avall de la presa, les aigües són conduïdes al salt de Mirasol. Estos salts són explotats per Iberdrola Generación, i en conjunt sumen una potencia punta propenca als 200 MW.

Mig ambientEditar

El riu Cabriel pot presumir de ser el riu que te les aigües de millor calitat d'Europa, degut al important despoblament de la seua conca i a la inexistència d'activitats econòmiques que puguen impactar sobre les aigües. En les seues netes aigües viuen el barp, la truita arcoiris (introduïda), la truita comú, aixina com la llúdria.

L'orografia del territori que travessa, des del seu naiximent fins a Cofrents, és espectacular, destacant los Cuchillos i las Hoces del Cabriel, on se pot practicar el rafting i el piragüisme d'aigües blanques en el periodo de soltes del pantà de Contreres (des del més de juny a agost). També senyalarem com païsages destacats els del seu afluent el riu Laguna i riera de Tejadillos, des del seu orige en la serra de Valdemeca fins a la seua confluència en el Cabriel. Forma la Laguna del Marquesado en el municipi del mateix nom. El recorregut entre Pajaroncillo i Cardenete, creua lo més recòndit de la província de Conca, destacant el pont espectacular de la via férrea Utiel - Conca prop de la estació d'Enguídanos.

El recorregut fluvial esta propost com Lloc d'Interés Comunitari (LIC) de la Ret Natura 2000 de l'Unió Europea.

En les rodalies del riu existixen dos parages naturals: el parc natural de las Hoces del Cabriel, en la Comunitat Valenciana, i la reserva natural de las Hoces del Cabriel, en Castella la Mancha.

ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar

Commons