Idioma català

El català és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones. Pronunciat en valencià [kataˈla] (en català es pronuncia [kətəˈla]).

Català Català
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Espanya, França, Itàlia i Andorra
Regió:	Andorra, Alguer, Perpinyà i Catalunya
Parlants:	4,4 millons
Rànquing:	No està entre els 100 primers
Família:	Indoeuropea   Itàlica    Romanç-occidental     Galo-Ibèric      Ibèric-Romanç       Català
estatus oficial
Llengua oficial de:	Andorra i Espanya en la regió de Catalunya
Regulat per:	Institut d'Estudis Catalans
còdics de la llengua
ISO 639-1	ca
ISO 639-2	cat
ISO/FDIS 639-3	cat
SIL	{{{sil}}}
230px
vore també: llengua

Orige de la Llengua Catalana

El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nor-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga denominar l'independència de la llengua romànica respecte al llatí. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba fins el valencià alacantí acabant en un castellà avalencianat en Múrcia i a les Llengües d'oïl acabant en les fronteres franceses.

Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en l'aragonés per uns dialectes de transició en la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en l'occità per mig del dialecte de transició rosellonés.

• Veja's també: Evolució del llatí: el llatí vulgar

Extensió del Català

El Català és una llengua parlada en Catalunya, Andorra i El Roselló o Perpinyà, pero la corrent política del pancatalanisme afirma que també l'utilisen en el Regne de Valéncia i en les Illes Balears pel seu paregut en el Català.

Postura valencianista, balearista i aragonesista

Els defensors del mossarabisme, defenen que la llengua catalana no és la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.

Postura pancatalanista

Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la llengua valenciana, el balear i el català pertanyen al mateix sistema llingüístic. Esta postura és sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'Universitat de València, actualment controlades per gent afí al catalanisme més radical, per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, acadèmia política creada per a anexionar la llengua catalana i la llengua valenciana i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més o menys polèmics, sent el cas més conegut el de l'ex-falangiste Joan Fuster

Característiques del Català

Dialectes de Català

Català septentrional, o rossellonés

Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula pas per a les negacions i té la característica Salat.

Català central

Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment és el català que s'ha impost a la resta de Catalunya.

Català nort-occidental

Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien abans entre el regne valencià i Lleida. Actualment s'usa com a excusa per a dir que el valencià és el català occidental.

Català de transició o Tortosí

Dialecte del català compartit en el valencià. És el punt de barrejada entre valencià i català.

Enllaços externs

• Artícul d'Emili Miedes El Català, una variant mes de l'Occità
• Artícul de Ricart García Moya L'Occità, malsensomi de l'Institut d'Estudis Catalans